Contenció salarial, competitivitat i exportacions
La contenció dels costos laborals que duen a terme les empreses hauria de ser clau per a la recuperació de l'economia espanyola. Aquest ajustament hauria de servir perquè les empreses millorin la competitivitat i, per tant, la capacitat exportadora i de creació d'ocupació, quelcom que, al mateix temps, ajudaria a esmorteir l'efecte de la caiguda de la demanda interna i a corregir els desequilibris de l'economia. No obstant això, ara com ara, no sembla que la caiguda dels costos laborals unitaris es tradueixi en una caiguda dels preus d'exportació, un element que sembla imprescindible perquè els ajustaments salarials es puguin traduir en un increment de la competitivitat. S'ha encallat el mecanisme de transmissió?
La forma més directa de comprovar-ho és analitzar la relació entre els costos laborals i les exportacions. Durant el període 2009-2012, els costos laborals van disminuir el 7,6% i les exportacions van créixer el 30,2%. Tot i que aquestes xifres suggereixen que hi ha una certa relació, és innegable que l'augment de les exportacions podria ser conseqüència d'altres factors, com, per exemple, un increment de la demanda dels productes espanyols. Per fer una anàlisi més rigorosa, comprovem que aquesta relació també es manté entre les diferents indústries. Si les agrupem en funció de l'esforç salarial que van realitzar entre el 2009 i el 2011, observem que les indústries espanyoles que van reduir més els costos laborals van ser les que van augmentar més les exportacions durant aquest període. La relació causal entre la contenció dels costos laborals i l'evolució de les exportacions, per tant, és ara més difícil de qüestionar. Llavors, per què sembla que els preus de les exportacions no responen a la contenció salarial?
Una vegada més, l'anàlisi del sector industrial ens ajuda a respondre la pregunta. L'efecte de la contenció salarial hauria de ser diferent en funció del tipus d'indústria: les que necessiten més treballadors, perquè la producció ho requereix (indústries intensives en treball), s'haurien d'haver beneficiat més de la contenció salarial. Per verificar si aquesta relació existeix, classifiquem les indústries en intensives i no-intensives en treball. Com hem suposat, la reducció en costos laborals ha estat més intensa en les indústries intensives en treball. Encara més interessant és el fet que, pel que sembla, la reducció asimètrica en els costos laborals també es tradueix en els preus de les exportacions. L'augment del preu de les exportacions a les indústries intensives en treball ha estat menor. A més a més, les exportacions també van créixer més en les indústries intensives en treball.
Sembla, per tant, que la reducció dels costos laborals ha ajudat a evitar una major pujada del preu de les exportacions. Un factor imprescindible perquè les empreses hagin pogut millorar la posició competitiva en el pla internacional i, per tant, la capacitat exportadora.
