Senyals encoratjadors de l’economia portuguesa en l’arrencada de l’any

Destaca el bon comportament dels indicadors relatius al consum, en particular les vendes d’automòbils i el trànsit aeri, la qual cosa suggereix que el turisme continua sent un motor important d’activitat. Així mateix, els indicadors de confiança mostren una tendència positiva a tots els sectors, llevat de la construcció. A això se sumen senyals mixtos al mercat laboral: l’atur registrat va disminuir al febrer (el –2,0% intermensual), per primera vegada en set mesos, i les ofertes d’ocupació van augmentar (el +8,7% intermensual). En canvi, la taxa d’atur va créixer al gener, per tercer mes consecutiu, fins al 7,1%, la més alta des del gener del 2021.

Segons la dada avançada del març, la inflació es va desaccelerar 8 dècimes, fins al 7,4%, gràcies a l’efecte base per la comparació amb la forta alça dels preus de l’energia i dels aliments al març de l’any passat. No obstant això, la inflació subjacent es manté en nivells molt elevats i amb prou feines es va reduir 2 dècimes al març, fins al 7%. Si els preus de l’energia als mercats internacionals es mantenen estables, s’espera una nova desacceleració de l’IPC general a l’abril, mes en què els efectes de la mesura IVA zero s’haurien de fer sentir també en diversos productes de la cistella alimentària.

No obstant això, les últimes dades apunten a un refredament del mercat: l’índex de preus de l’habitatge del 4T 2022 va anotar una desacceleració (l’11,3% interanual vs. el 13,1% anterior), i, al gener, les operacions de crèdit per a habitatge nou van caure el 13% interanual.

Es va situar en el 0,4% del PIB (el 2,9% el 2021), gràcies a un creixement dels ingressos molt superior al de les despeses (el 10,2% vs. el 4,4%), impulsats pel notable augment dels ingressos tributaris (el 16,6%) i de les cotitzacions socials (el 8,5%). Pel costat de les despeses, destaca positivament la partida d’interessos, que va mantenir la tendència a la baixa (el –9,4%) i es va situar en el 2,0% del PIB, el nivell més baix de la sèrie, la qual cosa situa de nou el saldo primari en territori positiu (l’1,6% del PIB).

La balança per compte corrent va presentar al gener un superàvit de 268 mi­­lions d’euros (vs. el dèficit de 380 milions d’euros d’un any abans), gràcies a la millora de la balança de béns no energètics i, sobretot, de serveis, principalment del turisme. La balança de rendes també hi va contribuir, arran de l’augment dels dividends rebuts, d’una menor contribució financera a la UE i d’un augment de les transferències rebudes.