Portugal arrenca l’últim trimestre de l’any amb senyals positius

El PIB va mantenir, en el 3T, un ritme de creixement intertrimestral del 0,2%, en línia amb la previsió de CaixaBank Research. Segons la informació preliminar de l’INE portuguès, aquest creixement es correspon amb una contribució positiva de la demanda interna, amb avanços de la inversió i del consum privat, mentre que la demanda externa va mantenir una aportació negativa. En termes anuals, l’economia portuguesa accelera l’avanç fins a una taxa interanual de l’1,9%, 3 dècimes més que en el trimestre anterior.

El 3T va estar marcat per una trajectòria de menys a més al llarg del trimestre, tendència que s’espera que continuï fins al final d’enguany, atesa l’evolució que mostra l’indicador diari d’activitat. A l’octubre, els indicadors de clima i de sentiment econòmic van millorar gràcies a una major confiança als serveis i a la construcció. No obstant això, les famílies es van mostrar més cauteloses, a causa d’unes expectatives menys favorables sobre la situació econòmica del país en els 12 propers mesos, tot i que continuen sent optimistes sobre l’evolució de la seva pròpia situació financera. Aquesta perspectiva se sustenta en la resiliència del mercat laboral, que, al setembre, va anotar un creixement de l’ocupació de l’1,6% i una estabilització de la taxa d’atur en el 6,4%.

 La dada preliminar assenyala un augment de l’IPC general del 2,3% (el 2,1% al setembre), mentre que la subjacent reprèn la senda a la baixa després del repunt del setembre i se situa en el 2,6%, en relació amb el 2,8% del mes anterior. Aquest comportament s’explica, essencialment, per l’augment mensual dels preus dels components més volàtils, tant de l’energia (el +1,3%) com dels aliments no elaborats (el +0,9%). Malgrat el repunt de la inflació general, no considerem que la dada sigui negativa, ja que la variació mensual va ser, només, del 0,06%, molt per sota de la mitjana dels mesos d’octubre dels cinc anys previs a la pandèmia (el 0,14%).

Al setembre, els allotjaments turístics van rebre 3,3 milions d’hostes i van registrar 8,4 milions de pernoctacions, la qual cosa representa un creixement anual del 2,9% i del 2,6%, respectivament. Aquest comportament es basa en el creixement del turisme dels no residents, mentre que els turistes i les pernoctacions dels residents disminueixen lleugerament (el –0,5% i el –0,2% en taxa interanual, respectivament).

El saldo de les Administracions públiques durant els nou primers mesos de l’any registra un superàvit del 2,8% del PIB, en relació amb el superàvit del 3,6% del PIB en el mateix període de l’any passat. Aquesta reducció és deguda a un creixement més intens de les despeses que dels ingressos: en el primer cas, l’augment de l’11,1% interanual reflecteix un increment notable de les despeses fixes, per la via de les actualitzacions de les pensions i dels salaris dels funcionaris. Per la seva banda, els ingressos van augmentar el 8,2%, i aquí cal destacar el bon comportament de la recaptació tributària.