Recuperació, però amb diferències entre Alemanya i França i Itàlia

La recessió, a poc a poc, queda enrere. Tal com s'esperava, el creixement del PIB de la zona de l'euro es va moderar lleugerament en 3T (el 0,1% intertrimestral, en relació amb el 0,3% de 2T). Això no ha de ser motiu de preocupació, ja que la bona dada de 2T responia, en part, a factors temporals. Un cop descomptats, la tendència continua sent positiva. Sí són més preo­­cupants les divergències en la capacitat de creixement dels diferents països, que, lentament, es van constatant. Alemanya es reafirma com el motor econòmic; els anomenats països perifèrics, en general, també van pujant al tren de la recuperació. En aquest sentit, són destacables els registres d'Espanya, de Portugal i d'Irlanda. L'altra cara de la moneda són les economies gal·la i transalpina, per a les quals es va confirmant una visió més pessimista.

França s'encalla en el camí de la recuperació i Alemanya es consolida com la locomotora europea. No hi ha dubte que l'economia francesa travessa una etapa difícil. Això va quedar plasmat en la caiguda del PIB del 0,1% intertrimestral en 3T, un registre pitjor que el del conjunt de la zona de l'euro. Els indicadors d'activitat mostren que aquest diferencial negatiu per a l'economia gal·la es podria repetir en 4T. Per bé que el PMI de manufactures de la zona de l'euro va augmentar al novembre, ho va fer, en gran part, gràcies als signes de fortalesa dels indicadors alemanys, ja que els francesos van empitjorar. El bon moment que travessa l'economia alemanya també es reflecteix en l'índex d'activitat empresarial IFO, que, a l'octubre i al novembre, va superar els registres de 3T. El pols de l'economia francesa és, en canvi, molt més feble, no solament pel to dels indicadors d'activitat de 4T, sinó, sobretot, perquè, a mitjà termini, continuen existint seriosos dubtes sobre la capacitat de creixement de l'economia gal·la.

Millora de l'activitat als països perifèrics. Itàlia va moderar el ritme de caiguda, però no va aconseguir abandonar la recessió. La pèrdua de competitivitat i la falta de reformes auguren una reactivació de l'economia italiana menys vigorosa que la del conjunt de la zona de l'euro. Les perspectives són una mica més positives a Espanya: després de nou trimestres de contracció, el PIB va créixer el 0,1% intertrimestral. Els registres que presenta l'economia portuguesa també són relativament esperançadors. Després de tres anys de contracció econòmica, el PIB va sorprendre, en 2T, amb un avanç de l'1,1% intertrimestral (–0,4% en 1T). En 3T, l'avanç es va situar en el 0,2%, una xifra més coherent amb la capacitat de creixement de Portugal a curt i a mitjà termini.

L'augment dels indicadors d'activitat no defalleix, per bé que les diferències entre països continuen sent notables. L'índex de sentiment econòmic del novembre va seguir la tendència ascendent a Alemanya, mentre que, a França, es va prendre un respir, situació que reflecteix, una vegada més, la feblesa més intensa de l'economia gal·la.

La demanda interna s'afegeix al procés de recuperació. El bon comportament de les vendes al detall en 3T indica que el consum, a poc a poc, pot anar guanyant protagonisme. Per bé que les dades de confiança del consumidor del novembre són una mica més fluixes, se situen encara per damunt del nivell de 3T, i no hi ha motius per pensar que no reprendran la tendència ascendent mostrada durant els últims mesos. La millora de la demanda interna també és palpable en la inversió. Segons les enquestes de sentiment econòmic que elabora la CE, les empreses del sector manufacturer de la zona de l'euro esperen que la inversió creixi el 3% l'any vinent. Això contrasta amb les expectatives que tenen per al conjunt del 2013, d'una caiguda del 3%. Tant el consum com la inversió ja van presentar taxes de creixement intertrimestrals positives en 2T 2013, del 0,1% i del 0,2%, respectivament, però la millora que, de llavors ençà, s'ha produït en els indicadors mensuals permet ser relativament optimista.

La inflació repunta i allunya els temors sobre el risc de deflació. En línia amb el que s'esperava, la inflació va augmentar en dues dècimes, es va situar en el 0,9% al novembre i va interrompre, així, tres mesos de descensos. Aquest canvi de tendència estava previst en el nostre escenari, ja que el descens de la inflació dels últims mesos s'explicava, sobretot, per factors transitoris (caiguda del preu del petroli i dels aliments no elaborats). A mesura que aquests efectes continuïn perdent pes i que la recuperació de la demanda interna es vagi consolidant, la inflació anirà guanyant terreny. De tota manera, els importants esforços que diversos països de la zona de l'euro estan duent a terme per continuar guanyant competitivitat mantindran la taxa d'inflació en nivells moderats. En aquest sentit, les enquestes d'opinió de la CE sobre les perspectives d'inflació en els pròxims mesos són força estables i no presenten una tendència clara. L'actuació sorpresa del BCE del novembre passat, quan va rebaixar el tipus refi fins al 0,25%, ha de ser interpretada com una nova mostra de compromís per part de la màxima autoritat monetària amb un escenari macroeconòmic en què el creixement dels preus sigui proper al 2%.

La millora de l'índex d'expectatives de creació d'ocupació dels últims mesos es comença a reflectir en les dades del mercat laboral. Al novembre, l'índex d'expectatives per al sector industrial va mantenir la tendència alcista dels últims mesos i es va situar en els –6,3 punts, màxim des de l'abril del 2012. Això comença a tenir un reflex en les dades de l'atur. En concret, la taxa d'atur va baixar en una dècima a l'octubre, fins al 12,1%, la primera reculada que es registra des d'1T 2011. El mercat laboral d'Alemanya continua sent el que presenta un to més positiu, amb una taxa d'atur que es manté en mínims històrics i amb un índex d'expectatives de creació d'ocupació que continua mostrant progressos molt significatius. A França, en canvi, tot i que la taxa d'atur va baixar en dues dècimes a l'octubre, les perspectives per al mercat laboral són menys esperançadores. En aquest cas, l'índex d'expectatives va experimentar una reculada important i s'afegeix, així, al conjunt d'indicadors que qüestionen la velocitat a la qual es pot recuperar l'economia gal·la.

Les exportacions sorprenen amb una evolució més pobra del que s'esperava. En els últims anys, el sector exterior ha estat la principal font de creixement de l'activitat econòmica de la zona de l'euro. Ja s'esperava que la seva contribució a la recuperació anés remetent a mesura que les importacions responguessin a la recuperació de la demanda interna, però la notable desacceleració del creixement de les exportacions que s'ha produït en els últims mesos ha sorprès negativament. En concret, en 3T, les exportacions van caure l'1,5% en termes interanuals, fet que con­­trasta amb l'increment del 8,2% anotat en 3T 2012. Una part d'aquesta desacceleració podria ser conseqüència de la caiguda de les perspectives de creixement als països emergents que es va produir a l'estiu, quan es va anticipar l'inici del tapering al setembre. No obstant això, aquesta caiguda en les perspectives de creixement dels emergents ja s'ha corregit, i les co­mandes d'exportació continuen mostrant una tendència favorable. Per tant, la pèrdua de dinamisme de les exportacions hauria de ser temporal.

La CE espera que la recuperació continuï i guanyi intensitat l'any vinent. No obstant això, avisa que el creixement es mantindrà contingut per les necessitats d'ajust en un context d'elevada incertesa. Així i tot, els escenaris més catastròfics que es contemplaven fa uns trimestres, com la ruptura de l'euro, s'han esvaït. Així mateix, el sanejament dels balanços dels bancs, de les empreses no financeres i de les llars hauria de ser més fàcil a mesura que el creixement de l'activitat vagi gua­nyant tracció. La CE insisteix en la necessitat d'implementar reformes que acompanyin la correcció dels grans desequilibris macroeconòmics. En aquest sentit, té una rellevància especial la implementació de la Unió Bancària, imprescindible per solucionar la fragmentació financera. D'aquesta manera, s'hauria d'aconseguir que totes les empreses amb el mateix perfil de risc obtinguin condicions de crèdit similars independentment de la seva ubicació regional.

Els desequilibris macroeconòmics es corregeixen, però encara queda molt recorregut. Per tercer any consecutiu, l'informe de la CE, que estudia l'evolució de 10 indicadors macroeconòmics, conclou que 16 països membres necessiten una revisió en profunditat de les seves economies. En els pròxims mesos, la CE proposarà als diferents països amb desequilibris un seguit de mesures per reconduir la situació i podria imposar penalitzacions econòmiques si jutja que l'aplicació d'aquestes mesures és insuficient. La novetat d'enguany és que, per primera vegada, la CE ha decidit afegir Alemanya a la llista de països amb deures, en gran part per l'important i sostingut superàvit per compte corrent (vegeu el Focus «Informe de desequilibris ma­­croeconòmics: toc d'atenció a Alemanya»). La qüestió important és valorar fins a quin punt això és resultat d'un compor­tament excel·lent del sector exportador alemany o és conseqüència d'una falta d'inversió crònica per part de les empreses i del sector públic.