Lleugera pèrdua de tracció de l’activitat a Portugal en l’arrencada del 2025
L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.
Aquests signes es reflecteixen en el comportament dels indicadors sintètics, com el de sentiment econòmic de la Comissió Europea (que va baixar del 106,5 en el 4T 2024 al 104,4 en el 1T 2025) i l’indicador diari d’activitat (que es va desaccelerar del 2,2% interanual en el 4T 2024 a l’1,5% en el 1T 2025). Al sector exterior, les dades del gener apunten a un creixement més fort de les exportacions de béns, tot i que això podria ser degut a un moviment d’anticipació arran de l’augment anunciat dels aranzels. En resum, les perspectives són positives per al 1T 2025, tot i que sorgeixen signes de refredament associats a l’augment dels riscos, tant a nivell internacional com intern, després de la crisi política que va culminar amb la caiguda del Govern i amb l’anunci d’eleccions legislatives anticipades per al 18 de maig.
A més a més, l’IPC subjacent no se situava per sota del 2% des del desembre del 2021. Pel que fa als preus industrials (el –0,4% interanual al febrer), continuen donant suport a la correcció de la inflació, i l’evolució dels salaris reals, al final de l’any passat, ja era força més moderada (prop del 3% interanual). Sembla que les dades es conjuguen, així, cap a una normalització en l’evolució dels preus. No obstant això, una escalada més agressiva de les polítiques tarifàries i els efectes imprevisibles sobre els preus de l’energia (associats als conflictes armats en curs) es presenten com els principals riscos.
A tot això van contribuir-hi les famílies, la capacitat de finançament de les quals va augmentar fins al 4,7% del PIB, 2,5 p. p. més que el 2023, reflex de l’increment de l’estalvi, gràcies a un creixement més intens de la renda disponible (el 10,5%) que del consum (el 5,8%). En conseqüència, la taxa d’estalvi va augmentar al 12,2%, el nivell més alt des del 2004 (exclosos els anys de la pandèmia). Pel que fa als altres agents, la capacitat de finançament es va deteriorar en relació amb el 2023, amb el paper destacat del sector públic, que, així i tot, es manté en superàvit (el 0,7% del PIB, 0,5 punts menys), i del sector financer (l’1,9% del PIB, 0,2 punts menys). Les empreses no financeres van augmentar la necessitat de finançament al 4,4% del PIB, (+0.6 p. p. en relació amb el 2023), i van fer-ho malgrat l’atonia de la formació bruta de capital (l’1,2% interanual).
El saldo pressupostari va tornar a sorprendre positivament el 2024 i va registrar un superàvit del 0,7% del PIB, per damunt de la previsió del Govern (el 0,4%) i de CaixaBank Research (el 0,5%). El creixement de la despesa va superar el dels ingressos, la qual cosa explica la disminució del superàvit en relació amb el 2023 (l’1,2% del PIB).
