La caiguda de la demanda externa llasta el creixement a Portugal
La caiguda del PIB va ser deguda a una contribució negativa al creixement intertrimestral (–1,3 p. p.) de la demanda externa, fruit del retrocés de les exportacions (el –2,3%), tant de béns (el –1,4%) com de serveis (el –3,9%). En el primer cas, es tracta d’una dada puntual, motivada per la paralització de la producció de dues setmanes a Autoeuropa. Per la seva banda, la demanda interna va millorar la seva aportació al PIB fins a 1,0 p. p. (0,4 p. p. procedeixen de l’augment d’existències), gràcies al creixement de la formació bruta de capital fix (el 0,6%) i del consum, tant privat (el 0,5%) com públic (el 0,9%).
Les últimes dades són molt positives: l’estimació preliminar del novembre apunta a una inflació general de l’1,6%; cal remuntar-se a l’octubre del 2021 per trobar una taxa inferior al 2%. Malgrat que la dada del novembre s’explica, en part, per l’efecte base en els preus dels aliments, el descens de la inflació s’estén a tota la cistella (els components subjacents van caure el 0,2% mensual). Tot i que esperàvem taxes d’inflació negatives en energia, els preus del Brent han caigut més del que s’esperava, fins i tot després de la pertorbació desencadenada pel conflicte al Pròxim Orient. En conseqüència, esperem que la inflació mitjana del 2023 millori la nostra previsió actual (el 4,6%).
La creació d’ocupació es va moderar a l’octubre fins a una taxa interanual de l’1,1% i amb una caiguda intertrimestral del 0,2%. Per la seva banda, la taxa d’atur va augmentar 0,1 p. p., fins al 6,7%, tot i que es manté en nivells històricament baixos i coherents amb la mitjana del 2019. El nombre d’acomiadaments va superar els 10.400 a l’octubre, la xifra més alta des del maig del 2022 i per damunt de la mitjana a l’octubre en els cinc anys prepandèmia (879 persones).
En els nou primers mesos de l’any, va acumular un superàvit de 3.943 milions d’euros, una millora de 6.890 milions en relació amb l’any anterior, gràcies al menor dèficit de la balança energètica (per la via de les reduccions de preus) i al major superàvit dels serveis, tant turístics com de la resta. Com a percentatge del PIB, estimem que, en aquest període, el compte corrent registrarà un superàvit del 2,0%.
En els nou primers mesos del 2023, els ingressos totals dels allotjaments turístics van superar els 4.800 milions d’euros, màxim registrat en aquest període, i, al mes d’agost, les pernoctacions van batre un nou rècord, amb més de 10 milions. No obstant això, el turisme resident anota un comportament més feble: estancament dels turistes en el 3T i descens de les pernoctacions dels turistes residents del 4% interanual. Per al conjunt del 2023, esperem que els principals indicadors turístics superin els registres de l’any prepandèmia; de cara al 2024, preveiem un creixement més modest, en línia amb la desacceleració de l’activitat econòmica dels principals mercats emissors.
