Xile: a la recerca de la inversió perduda
El desenvolupament econòmic de Xile encara un capítol important del que fins ara ha estat, en molts aspectes, una història d'èxit. El país no va poder defugir la recessió global del 2008 i del 2009, però es va recuperar amb una rapidesa encomiable: el PIB va créixer per damunt del 5% anual durant el trienni 2010-2012. A més a més, ho va fer sota unes condicions poc favorables, ja que, al començament del 2011, el preu del coure va iniciar una tendència clarament a la baixa. Cal recordar que el coure és la rúbrica més important de les exportacions xilenes, ja que acapara el 60% del total. El factor que va explicar la resistència del creixement en un context internacional poc favorable va ser el comportament dinàmic de la demanda interna i, en especial, els avanços entre el 12% i el 14% de la formació bruta de capital fix en cadascun d'aquests tres anys. De forma una mica inesperada, aquest patró de creixement es va interrompre el 2013, quan la inversió va progressar amb un prou feines el 0,4% anual. Quins poden ser els motius d'aquest registre preocupant? La seva incidència serà passatgera o permanent?
Un primer element que penalitza la formació bruta de capital fix a Xile és la reducció que s'observa a nivell internacional en les inversions al sector de les primeres matèries. Segons les dades d'SNL Metals & Mining, una consultora especialitzada en el seguiment del sector de la mineria global, el 2013 va tenir lloc una disminució a nivell mundial propera al 30% en els pressupostos de les grans corporacions del sector destinats a projectes d'explotació de metalls no fèrrics (entre els quals hi ha el coure). Es tracta de la resposta de la indústria a la combinació de preus més baixos i incertesa sobre la demanda a molts països. A aquest factor advers d'origen extern se suma un element intern propi: la inseguretat que ha envoltat el relleu polític del centre-dreta pel centre-esquerra. El procés electoral ha generat dubtes pel resultat en si mateix (la victòria de Michelle Bachelet havia estat àmpliament pronosticada) i també pel que representa per al rumb de la política econòmica. En particular, els empresaris han manifestat preocupació per la reforma fiscal. L'objectiu de la proposta legislativa sobre aquesta matèria (actualment a punt de ser aprovada al Senat xilè) és aconseguir un augment anual de recaptació equivalent al 3% del PIB, el qual tindrà com a finalitat fonamental finançar l'educació superior. Segons el projecte, les principals fonts d'increment de recaptació seran l'augment de l'impost de societats (del 20% actual al 27% el 2017) i l'eliminació dels crèdits fiscals a la inversió.
En aquesta tessitura, què cal esperar, en matèria de dinàmica de la inversió, en els pròxims anys? No preveiem gaires canvis en la primera de les esmentades tendències depressores de la inversió, la fase a la baixa del cicle inversor mundial de la mineria. En canvi, estimem molt probable que la incertesa derivada del canvi de política econòmica es vagi reduint a mesura que avanci aquest primer any de legislatura. Xile continua sent el país de l'Amèrica Llatina amb un millor entorn institucional i amb una estabilitat macroeconòmica més consolidada. L'experiència de la primera presidència de Bachelet, durant la qual es va mostrar sensible a tenir cura del marc institucional, mitiga el risc que una agenda reformista de caire excessivament intervencionista alteri aquest factor clau de la competitivitat. Això hauria de permetre que, el 2014 i, en especial, en 2015, la inversió torni a créixer de forma acceptable, a taxes superiors al 5% anual. Aquesta recuperació inversora, juntament amb altres factors d'impuls a curt termini (la depreciació del peso, que estimularà les exportacions, o el relaxament monetari en un context d'inflació moderada), facilitarà que, després d'un 2014 relativament temperat, el 2015 l'economia pugui tornar a créixer prop del 4,5%.
