Turquia encara és un emergent fràgil?

Al maig del 2013, quan es van conèixer les primeres indicacions sobre com seria el procés de normalització monetària als EUA, les cotitzacions dels actius de risc d'un seguit de països emergents van patir un càstig important. Aquest grup de països va ser batejat com «emergents fràgils», i un d'ells era Turquia. De llavors ençà, cada vegada que s'ha produït un episodi d'augment de l'aversió al risc emergent, la composició del grup d'economies emergents problemàtiques ha anat variant, però Turquia, juntament amb Sud-àfrica o el Brasil, s'hi ha mantingut. Aquesta assig­­nació respon a la realitat del balanç de riscos turcs o és un biaix negatiu sense gaire base factual?

En els cinc últims anys, el creixement de Turquia ha estat no­­table, superior al 5% de mitjana anual. Malgrat que, el 2014, l'economia va lliscar cap al 3%, en el 2T 2015, el PIB va créixer el 3,8% interanual, la qual cosa diferencia Turquia d'altres emergents, com el Brasil o Rússia, que han en­­­­trat en recessió. No obstant això, la xifra d'avanç del PIB és elevada però poc sòlida, ja que és el resultat d'un patró de creixement poc sostenible. D'entrada, perquè, en gran part, l'acceleració de la primera meitat del 2015 és el re­­sultat de la plena materialització del descens del preu del cru (les importacions de petroli són importants, ja que pu­­gen al 6% del PIB). Però, sobretot, perquè el fort creixement ha anat acompanyat de desequilibris notoris en ma­­tèria de dèficit corrent (–5,9% del PIB en el 2T) i d'inflació (7,6% interanual a l'octubre). En aquest context, la política econòmica del país ha estat poc decidida. Tot i que la disciplina fiscal s'ha mantingut raonablement ferma, la política monetària ha estat poc apropiada. Malgrat que el repunt dels preus ha allunyat la inflació de l'objectiu del 5% del Banc Central de Turquia, el tipus de referència ha passat del 10% de mitjan 2014 a l'actual 7,5% (la qual cosa implica un tipus d'interès real negatiu).

En aquest context, s'entenen millor els dubtes dels in­ver­­sors. El patró de creixement i la resposta de la política eco­­nò­­mica han agreujat les vulnerabilitats de Turquia. D'entrada, en perspectiva interna, els analistes mostren preocupació per la destinació de l'àmplia liquiditat de què el país ha disposat i, més concretament, pel fort avanç del crèdit privat i per l'augment dels preus de l'habitatge: en el període 2010-2014, el creixement anual mitjà va ser del 20% i del 13%, respectivament. No obstant això, el gran focus d'atenció se centra en les vulnerabilitats externes. El persistent dèficit corrent (superior al –7% del PIB de mitjana en el període 2010-2014) ha generat un augment notable del deute extern, que ha passat del 44% del PIB del 2009 al 58% actual, i, a més a més, el pes del deute extern a curt termini ha augmentat i representa ja un terç del total. A diferència d'altres emergents, el nivell de reserves internacionals no redueix gaire aquesta feblesa, perquè amb prou feines cobreix un terç del deute extern. La situació financera de les empreses en relació amb els seus riscos exteriors tampoc és tranquil·litzadora: entre el 2009 i el 2015, el deute corporatiu en divisa estrangera ha passat de 50.000 milions de dòlars a 180.000 milions (equivalents al 22% del PIB).

Si a aquestes febleses macroeconòmiques i financeres s'afegeixen els focus d'incertesa geopolítica, el panorama s'enfosqueix una mica més. Arran de l'augment de la conflictivitat regional, Turquia s'ha vist obligada a incrementar el nivell de participació en la guerra siriana. Així mateix, aquests conflictes han tingut repercussions internes, com la necessitat d'afrontar un major risc terrorista que en el passat i de gestionar un volum important de refugiats (més de dos milions de persones des del 2011). Afortunadament, la incertesa sobre la governabilitat interna s'ha esvaït després de les eleccions legislatives del novembre, ja que han comportat una majoria clara per governar. En definitiva, tot i que la fragilitat potencial de Turquia no implica que tots els riscos esmentats s'hagin de materialitzar, la incertesa econòmica i política fa comprensible que el país es mantingui, en la ment dels inversors i dels analistes, entre els emergents que preocupen.