Quo vadis, consum?
• La revisió de la sèrie històrica de l’INE mostra que, el 2018 i durant la primera meitat del 2019, el consum privat va créixer a Espanya per sota del que s’havia estimat amb anterioritat.
• Aquest menor creixement va ser degut, en una primera etapa, a un alentiment del consum de béns semiduradors i no duradors i, en una segona etapa, al component de béns duradors.
• L’alentiment de la despesa turística estrangera i la substitució, per part dels residents, de la despesa en turisme domèstic per la despesa turística a l’estranger poden explicar l’alentiment del consum en béns semiduradors i no duradors, mentre que un efecte incertesa a l’hora de comprar vehicles podria explicar el comportament del component de béns duradors.
El passat mes de setembre, l’INE va revisar les sèries històriques dels comptes nacionals. Arran d’aquesta revisió, vam aprendre que el creixement del consum privat va ser més moderat del que es pensava tant el 2018 com durant la primera meitat del 2019. Més concretament, el consum privat va créixer 0,5 p. p. per sota del que s’havia estimat amb anterioritat el 2018 i 0,7 p. p. menys durant el primer semestre del 2019 (vegeu el primer gràfic).1 En aquest article, analitzem els motius que expliquen aquesta desacceleració.
El segon gràfic mostra el creixement interanual del consum de les llars i les contribucions del consum de béns duradors i de béns semiduradors i no duradors.2 Del gràfic es desprenen tres missatges:
• El consum privat va créixer amb força fins al 4T 2017 i s’ha desaccelerat de manera intensa de llavors ençà.
• El tram inicial de la desacceleració (entre el 4T 2017 i el 3T 2018) s’explica, en la seva major part, per la desacceleració del component «Béns semiduradors i no duradors».
• El tram final de la desacceleració (entre el 4T 2018 i el 2T 2019) s’explica per la desacceleració de la despesa en béns duradors.
El desglossament trimestral de la despesa en consum de les llars que ofereix l’INE no permet entrar més en el detall de cada subgrup. No obstant això, l’INE ens proporciona una informació més detallada en les dades de comptabilitat nacional anual, que arriben fins al 2018. Aquesta major granularitat ens permet entendre quines categories lideren la desacceleració dels béns semiduradors i no duradors que observem el 2018.
Com ho mostra el tercer gràfic, gairebé la totalitat de la desacceleració observada entre el 2017 i el 2018 s’explica pel component «Hotels, cafès i restaurants» i, en menor mesura, per «Transport i comunicacions».3
Com podem interpretar les dades que ens proporcionen els dos gràfics? Les dades que observem al tercer gràfic inclouen la despesa que fan els estrangers al territori nacional i no tenen en compte un possible efecte pel qual els residents del país substitueixen la despesa turística domèstica per la despesa turística a l’estranger. D’aquesta manera, podria ser que la caiguda de la contribució del component «Hotels, cafès i restaurants» el 2018 sigui deguda al fet que els estrangers gasten menys en aquest component en relació amb el 2017, al fet que els residents gastin menys perquè gasten més a l’estranger, o a una combinació de les dues possibilitats. Doncs bé, entre el 2017 i el 2018, el creixement de la despesa dels turistes estrangers al territori nacional es va alentir del 12,1% al 4,1%. Així mateix, en els mateixos anys, el creixement de la despesa turística a l’estranger per part dels residents es va accelerar del 7,2% al 12,6%. L’alentiment de la despesa turística per part dels estrangers i el fort creixement de la despesa dels residents en serveis turístics a l’estranger suggereixen que una combinació dels dos factors podria explicar, si més no en part, el comportament d’aquesta categoria.
Per la seva banda, la caiguda de la despesa en béns duradors observada en el tram final del 2018 i durant la primera meitat del 2019 podria ser producte d’un efecte incertesa al sector de l’automòbil.4 Així, el consumidor, davant un sector que afronta un augment de la incertesa reguladora5 i el repte del canvi tecnològic (tecnologia de combustió vs elèctrica), pot haver decidit ajornar plans de despesa fins que aquestes incògnites s’esvaeixin. Si aquest fos el cas, caldria esperar que, si en el futur aquestes incerteses desapareixessin, la despesa en vehicles experimentés un efecte rebot a causa del consum embassat que s’acumula en l’actualitat.
Oriol Carreras
1. Les últimes dades dels comptes nacionals de l’INE mostren que el consum va repuntar en el 3T i va situar la mitjana de creixement del consum en els tres primers trimestres de l’any en l’1,1%.
2. Els béns duradors són els que, un cop adquirits, poden ser utilitzats diverses vegades al llarg del temps. Inclouen productes com mobles, electrodomèstics, cotxes o equips audiovisuals.
3. Aquesta última categoria exclou subcomponents com la compra de vehicles, ja que entren dins la classificació de béns duradors.
4. Les dades de l’INE del segon gràfic no permeten veure si la caiguda de la contribució del component de béns duradors és deguda a les vendes d’automòbils o a altres categories. No obstant això, indicadors com les matriculacions de vehicles, que mostren una caiguda interanual mitjana propera al 7,0% entre el 3T 2018 i el 2T 2019, suggereixen que els automòbils expliquen una part d’aquesta caiguda.
5. Incertesa impositiva o sobre les possibles restriccions a la circulació dels vehicles de combustió.
