L'esternut del gegant asiàtic refredarà la zona de l'euro?
Els estrets vincles que la Xina manté amb la resta de països asiàtics, amb els països exportadors de primeres matèries o amb Àfrica expliquen l'impacte que la desacceleració d'aquesta economia té sobre ells. No obstant això, els llaços que la uneixen a Europa són una mica més desconeguts. L'objectiu d'aquest Focus és estudiar la relació comercial, d'inversió i financera entre la zona de l'euro i el país asiàtic per analitzar les possibles repercussions de l'alentiment de l'economia xinesa a la regió.
Les relacions comercials de la zona de l'euro amb la Xina van experimentar un increment significatiu a mesura que el país asiàtic va intensificar el protagonisme mundial en termes econòmics. En particular, les exportacions de béns dels països de la zona de l'euro a la Xina van passar de representar l'1% del total d'exportacions anuals el 2000 al 3,3% el 2015. Malgrat aquest augment, les exportacions a la Xina representen encara un percentatge petit del total de les exportacions per a la majoria de països. En aquest sentit, i en termes comercials, l'impacte directe d'una desacceleració xinesa serà moderat, i, en la mesura que aquesta desacceleració sigui gradual i no afecti de manera substancial el creixement mundial, serà compensada amb millores de les exportacions a tercers països on el creixement augmenta, com els EUA, el Regne Unit i altres veïns de la zona de l'euro.
El cas d'Alemanya, però, mereix un esment especial, ja que és el país amb una major quota d'exportacions a la Xina (el 5,7% del total de les exportacions de béns). No obstant això, aquesta rellevància queda una mica matisada quan analitzem amb una mica més de profunditat els fluxos exportadors. Si ordenem les exportacions alemanyes en funció del valor afegit generat al país,1 les exportacions a la Xina baixen a la cinquena posició, després dels EUA, de França, del Regne Unit i d'Itàlia. Pel que fa a l'impacte financer directe d'un alentiment xinès, s'estima que també serà reduït, atesos els limitats vincles financers directes europeus amb el país. En bona part, això és el reflex de les transaccions financeres transfrontereres xineses, encara reduïdes. Al voltant de l'1% del total dels passius financers de la zona de l'euro es troben a la Xina (inclòs Hong Kong). Un canal de transmissió més significatiu pot ser el de la inversió estrangera directa (IED) que la Xina realitza a la UE, estimada en uns 10.400 milions d'euros el 20132 (al voltant del 4,2% de la IED rebuda a la zona de l'euro), que es podria reduir si l'alentiment xinès s'intensifica. No obstant això, els fluxos d'IED xinesos estan encara infrarepresentats en comparació amb la dimensió de la seva economia i haurien d'augmentar a mesura que es liberalitza de manera gradual el sistema financer.
En agregat, considerant les relacions directes entre la zona de l'euro i la Xina, l'impacte de la desacceleració del gegant asiàtic hauria de ser limitat. Segons les simulacions de la Comissió Europea i del BCE, una reducció del creixement xinès d'1 p. p. provocaria una disminució del creixement de la zona de l'euro de 0,1-0,2 p. p. Així, si els temors sobre la Xina es materialitzessin i, per exemple, la nostra previsió de creixement per al 2016 es reduís del 6,5% al 6,0%, un escenari allunyat encara d'un alentiment brusc, el creixement de la zona de l'euro se situaria entre 0,05 i 0,1 p. p., inferior al previst actualment, que és de l'1,8%.
Finalment, hi ha altres vies indirectes per les quals la desacceleració de l'economia del gegant asiàtic pot impactar en l'economia europea, com una reducció del preu de les primeres matèries o potencials efectes de contagi per l'augment de la incertesa. La primera via té un impacte fonamentalment positiu per al creixement europeu, importador net d'aquestes primeres matèries i, en particular, de petroli. Així mateix, cal esperar que, mentre la desacceleració del creixement xinès sigui gradual, els efectes indirectes siguin també limitats. El temor rau en la possibilitat que el procés de desacceleració s'acceleri i que les autoritats xineses no utilitzin de forma adequada el marge de política econòmica que tenen al seu abast per frenar-lo ràpidament. Aquest cas, poc probable avui dia, podria generar un repunt de la volatilitat financera global que podria qüestionar l'actual procés de recuperació de la zona de l'euro.
En definitiva, els llaços entre la Xina i Europa no són prou estrets perquè l'esternut xinès es converteixi directament en un refredat europeu. Fa falta que la Xina agafi la grip perquè Europa es refredi, i les autoritats xineses tenen prou vacunes per evitar-ho.
1. Això implica que moltes de les exportacions alemanyes cap a la Xina comporten la transformació de productes o de primeres matèries que s'han importat prèviament.
2. Bruegel (2015): «China's outward foreign direct investment»,
http://bruegel.org/2015/06/chinas-outward-foreign-direct-investment/
