Deu anys de dèficit públic i comptant
Els comptes del sector públic es mantenen en números vermells: el 2017, el saldo pressupostari assolirà, molt probablement, el –3,1% del PIB, de manera que, per desè any consecutiu, les despeses de les Administracions públiques tornaran a superar els ingressos. No obstant això, si mirem el got mig ple, cal comentar que la recuperació econòmica i les mesures de control i de racionalització de la despesa dutes a terme per les Administracions públiques en els últims anys han permès canalitzar el dèficit públic cap a una via descendent. Per aquest motiu, de fet, és molt probable que, el 2017, es compleixi l’objectiu de saldo públic pactat amb la Comissió Europea.
Amb l’any a punt de finalitzar, és pertinent centrar la mirada en els comptes per a l’any vinent. En aquest sentit, a l’octubre, el Govern va remetre a la Comissió Europea el Pla Pressupostari del 2018. Aquest Pla –mentre el suport d’una majoria parlamentària als pressupostos encara està en l’aire– està basat en un escenari que, bàsicament, prorroga les polítiques d’aquest exercici i deixa la reducció del saldo públic en mans del creixement econòmic.
Segons aquest Pla, el creixement del PIB, previst en el 2,3%, permetrà reduir el saldo públic fins al –2,3% del PIB el 2018, la qual cosa, tot i que representa una millora de 0,8 p. p., serà insuficient per assolir l’objectiu del –2,2% del PIB inclòs al Pla d’Estabilitat i acordat amb la Comissió Europea.
També preveu que la millora dels comptes públics sigui liderada per les despeses, a conseqüència de la congelació dels sous públics i de la reducció d’1,7 p. p. en la taxa d’atur, que faria disminuir el 2,9% el pagament de les prestacions per desocupació. Pel que fa a la despesa per interessos, l’Estat estima que augmentarà al mateix ritme que el creixement de l’activitat en termes nominals (el 4,0%), una projecció que sembla molt conservadora, ja que la vida mitjana del deute de l’Estat supera els set anys i els tipus d’interès se situen en nivells substancialment inferiors als observats anys enrere (i s’espera que es continuïn mantenint molt baixos el 2018). De fet, fins al juliol del 2017, la despesa en interessos ha disminuït el 6,1% en relació amb el mateix període del 2016.1
Pel costat dels ingressos, el Govern estima que la positiva evolució de l’ocupació (del 2,4% el 2018) impulsarà les cotitzacions socials, que creixeran el 4% el 2018. En la mateixa línia, el Pla Pressupostari estima que els impostos sobre la producció i la importació (principalment, l’IVA) augmentaran el 4%, una previsió també coherent amb el context macroeconòmic, en què es preveu que el consum de les llars es mantindrà com un dels pilars de la recuperació. No obstant això, sembla que la previsió de creixement dels impostos sobre la renda i la riquesa (el 6%) és una mica optimista.2
En definitiva, les estimacions recollides al Pla Pressupostari, segons el qual el creixement econòmic permetria reduir el dèficit públic per sota del 3% del PIB i sortir, per tant, del procediment de dèficit excessiu, semblen plausibles. Així i tot, també és important destacar que tot fa pensar que els números vermells continuaran estant presents en els comptes públics més enllà del 2020, i no convé oblidar que les mesures de reducció del saldo públic continuaran sent necessàries perquè el deute públic, que voreja el 100% del PIB, aconsegueixi enfilar una via decreixent. El més prudent és aprofitar els anys de creixement econòmic per sanejar els comptes i així poder tenir més marge d’actuació el dia en què el creixement sorprengui a la baixa.
1. Despesa del conjunt de les Administracions públiques, excloses les corporacions locals.
2. Una previsió basada en les elasticitats històriques (1998-2016) entre aquests impostos i el PIB nominal se situaria al voltant del 4,5%.
