Turisme internacional a Espanya: de quantitat a qualitat?
El fort creixement que ha experimentat el turisme internacional a Espanya té un impacte molt positiu sobre el creixement de l’economia i de l’ocupació. No obstant això, també genera efectes sobre la població resident que no sempre són positius, com ho reflecteix l’augment de la congestió per l’elevada afluència de turistes en determinats punts de la geografia espanyola. Això ha revifat el debat sobre la necessitat d’avançar cap a un turisme de més qualitat.
Sovint s’associa turisme de qualitat amb despesa turística. No obstant això, la definició de qualitat és, sens dubte, molt més àmplia i passa per la sostenibilitat ambiental, que depèn, entre altres factors, del grau de diversificació geogràfica o de massificació i de la capacitat de generar llocs de treball de qualitat, amb persones més formades i amb taxes de temporalitat baixes, influït tot plegat, per exemple, pel grau d’estacionalitat1. Tot seguit, avaluem com ha evolucionat el turisme internacional a Espanya en cadascuna d’aquestes dimensions.
- 1. El turisme també pot tenir una influència sobre el nivell de preus d’alguns serveis, com l’habitatge. Per a més informació, vegeu l’article «Puja el lloguer», a l’Informe Sectorial Immobiliari del segon semestre del 2019.
Un turisme de qualitat és un turisme no massificat, diversificat geogràficament, amb una estacionalitat baixa i capaç de generar llocs de treball de qualitat, amb persones més formades i amb taxes de temporalitat baixes
Concentració turística
Índex
Espanya és un dels països que més turistes rep en proporció amb el nombre d’habitants: a ciutats com Madrid o Barcelona, els turistes arriben a quadruplicar la població resident
Espanya és el segon país receptor a nivell global en termes del nombre de turistes, només per darrere de França, que va rebre 86,9 milions de turistes el 2017. No obstant això, les xifres absolutes no són un bon reflex del grau de concentració del turisme, ja que és convenient relacionar-les amb el nombre d’habitants del país receptor. Quan ho fem, observem que la concentració turística a Espanya és molt elevada, fins al punt que l’entrada de turistes internacionals gairebé dobla la població que resideix a Espanya.
Si comparem aquesta dada amb la d’altres països, comprovem que Espanya és un dels països que més turistes rep en relació amb el nombre d’habitants. Així, mentre que, a Itàlia, al Regne Unit i a Turquia, el nombre de visitants allotjats anualment en hotels no supera la població del país, a França i, en especial a Espanya, succeeix el contrari, com ho mostra el gràfic adjunt.
Tot i que Espanya rep una quantitat important de turistes, en especial si es compara amb la seva població, també és important tenir en compte la distribució geogràfica d’aquests turistes. No és el mateix que tots els turistes es concentrin en una ciutat que es distribueixin per tot territori.
En aquest sentit, malgrat que el turisme ha crescut a tota la geografia espanyola, hi ha algunes zones, en especial les grans ciutats, que han concentrat una gran part del creixement del turisme observat en els últims anys.
Concentració als focus turístics més grans
Índex
En particular, Madrid i Barcelona han vist com, en els 12 últims anys, l’entrada de turistes2 ha passat de representar el doble de la seva població a quadruplicar-la. D’aquesta manera, la ràtio entre el nombre d'entrades de turistes i la població resident a Barcelona és una de les més elevades entre les grans ciutats del món, per damunt de ciutats com Singapur i Londres i només per sota de París, Dubai i Hong Kong. Així mateix, Roma i Nova York presenten menys focus de concentració turística, mesurada en termes d’entrades de turistes en relació amb la població resident, que Barcelona.
De cara als propers anys, la consolidació de l’elevat nombre de turistes que visitaran el país fa pensar que la concentració turística a les principals ciutats espanyoles es mantindrà en nivells propers als actuals3, de manera que caldrà continuar centrant els esforços en el disseny d’estratègies que permetin optimitzar la distribució geogràfica dels turistes i intentar disminuir les grans concentracions en punts o en ciutats específics.
Un altre factor important en la definició de turisme de qualitat té a veure amb l’estacionalitat del turisme, és a dir, la fluctuació en l’entrada de turistes al llarg de l’any.
Històricament, el turisme a Espanya, enfocat, majoritàriament, al sol i a la platja, ha estat, per definició, estacional. Encara avui, gairebé la meitat dels turistes que visiten Espanya ho fan en la temporada d’estiu. Aquesta elevada estacionalitat té conseqüències sobre el mercat laboral, ja que contribueix de manera directa a la temporalitat, tal com es comenta més endavant. Però, a més a més, per satisfer els pics de demanda en temporada alta, es creen unes infraestructures que no són aprofitades en temporada baixa.
Tot i que l’estacionalitat a Espanya és elevada i superior a la de països com França, s’ha reduït lleugerament en els últims anys, la qual cosa ha permès que Espanya registri ara menys estacionalitat que Itàlia, tal com ho mostra el gràfic. Malgrat aquesta bona evolució, l’estacionalitat continua sent un repte pendent per al sector turístic, de manera que és de vital importància continuar apostant pels segments menys estacionals, com el turisme de negocis o el gastronòmic, per la diversificació de les propostes turístiques i per la fidelització dels turistes que arriben a Espanya.
Tot i que l’estacionalitat s’ha reduït en els últims anys, continua sent un repte pendent per al sector turístic espanyol
Estacionalitat de les pernoctacions hoteleres
%
Un turisme de qualitat és també el que és capaç de generar ocupació de qualitat. En aquest sentit, hi ha diferents factors que poden influir en la qualitat de l’ocupació, com, per exemple, el nivell de sobrequalificació dels empleats, el tipus de contracte o els salaris.
Com hem vist més amunt, el turisme espanyol té una taxa d’estacionalitat elevada, i això queda reflectit en una taxa d’ocupació temporal també elevada. En concret, la taxa de temporalitat al sector turístic assoleix el 34% i, malgrat que l’estacionalitat s’ha reduït en els cinc últims anys, s'ha mantingut més o menys constant en aquest període.
El turisme de qualitat és el que és capaç de generar ocupació de qualitat
Taxa de temporalitat a Espanya
%
Un altre factor que incideix en la qualitat de l’ocupació és el percentatge d’ocupació a jornada parcial en relació amb l’ocupació total (taxa de parcialitat), que, en el cas del sector turístic, s’apropa al 25%, molt per damunt de la del total de l’economia (el 15%)4. Més enllà de la taxa de parcialitat, cal destacar el fet que la meitat dels treballadors contractats a temps parcial ho està de manera involuntària, és a dir, desitjarien treballar a temps complet.
No obstant això, el percentatge d’ocupació parcial involuntària en relació amb el total de l’ocupació, que ara se situa en el 13%, ha seguit una tendència a la baixa en els últims anys, i cal valorar positivament la disminució gradual de la taxa de temporalitat involuntària dels últims anys, malgrat que encara queda molt recorregut per situar-se en nivells pròxims als registrats abans de la crisi econòmica (el 5% el 2008).
- 4. Dades del 2018.
Parcialitat de l’ocupació al sector turístic
% sobre total d’ocupació
Una altra característica important per garantir una ocupació de qualitat és la productivitat laboral. En aquest sentit, el sector hoteler espanyol destaca positivament, amb una productivitat laboral gairebé el 20% per damunt de la mitjana de la Unió Europea (UE). Una gran part d’aquesta major productivitat s’explica per la dimensió empresarial. Les dades de productivitat laboral mostren que les empreses turístiques grans tendeixen a ser el 30% més productives que les empreses petites, i, com que Espanya té una major proporció d’empreses grans que la mitjana europea, la productivitat laboral a Espanya és superior a la de la UE.
Aparellaments entre qualificacions dels treballadors i requeriments del lloc de treball, sector turístic i total de l’economia
% del total d’ocupats
Així i tot, la major productivitat laboral del sector turístic espanyol va més enllà de la dimensió empresarial, ja que les empreses petites espanyoles també són més productives que les homòlogues europees.
Finalment, una ocupació de qualitat és una ocupació en què, idealment, hi hauria d’haver un bon aparellament entre la qualificació dels empleats i les habilitats que requereix el lloc de treball que ocupen. Al sector turístic, un percentatge elevat dels treballadors té un nivell educatiu superior al requerit pel lloc de treball que exerceixen. En particular, i tal com es mostra a la taula anterior, el 13,8% de les ocupacions turístiques que requereixen coneixements bàsics les realitzen persones amb un nivell d’estudis superiors, la qual cosa denota un grau elevat de sobrequalificació, en especial si es compara amb el total de l’economia, on és del 7,4%.
Finalment, i no per això menys important, un turisme de qualitat s’ha d’associar, també, a una major rendibilitat. A Espanya, els ingressos per turisme augmenten any rere any i, el 2018, van arribar als 62.481 milions d’euros. Una gran part d’aquest augment s’explica per l’important creixement del nombre de turistes en els últims anys. No obstant això, una altra part gens menyspreable s’explica per la major despesa dels turistes que visiten Espanya.
En particular, l’augment en la despesa mitjana diària per turista explica un terç de l’augment de la despesa turística total dels tres últims anys. Així, la despesa mitjana per persona va arribar als 145,3 euros diaris el 2018, xifra que representa un increment del 12% en relació amb el 2016.
Els turistes que visiten Espanya gasten cada vegada més: la despesa mitjana per persona va arribar als 145,3 euros diaris el 2018, xifra que representa un increment del 5,4% en relació amb l’any anterior
Cal esmentar que Espanya rep molts tipus de turistes, amb patrons de comportament molt diferents, de manera que les xifres d’evolució global no són suficients per avaluar el tipus de turisme que rebem. Una anàlisi dels pagaments realitzats amb targetes estrangeres als terminals de pagament de CaixaBank ens permet establir vuit categories de turistes en funció de la tipologia de despesa, de la durada del viatge, de la nacionalitat i de la propensió a diferents despeses, tal com es recull al següent quadre.
La categoria que destaca per la despesa mitjana més alta per viatge és «Hotel amb targeta», que inclou els turistes que destinen la major part de la despesa en targeta a pagar hotels i restaurants. La majoria prové de França i dels Estats Units, i la seva estada mitjana sol ser d’una setmana. De la mateixa manera, el grup de turistes «Vull conèixer Espanya» destaca també per una despesa mitjana elevada, en especial en restaurants. Aquest grup inclou els turistes que fan viatges de durada més llarga, de dues setmanes aproximadament, ja que provenen, majoritàriament, d’Amèrica i aprofiten per visitar diverses comunitats autònomes durant el viatge.
A l’altre extrem, se situa el grup d’«Import baix», que són els turistes amb la despesa mitjana per viatge més baixa. Aquesta categoria inclou els turistes amb una estada mitjana entre 3 i 10 dies que gasten, majoritàriament, en transport i en restaurants i que, probablement, van pagar l’hotel en origen.
També en aquest extrem destaca el grup «Escapades i fronteres», que té una despesa mitjana per viatge baixa, per la curta durada del viatge. Aquest grup està format, majoritàriament, per turistes francesos que visiten Espanya sovint i que tendeixen a destinar la major part de la despesa en targetes a establiments que venen productes d’alimentació.
Tipologia de turistes internacionals que visiten Espanya en funció de les seves despeses
Pel que fa a l’evolució de la composició dels turistes que rep Espanya, sembla que l’anàlisi realitzada indica que no hi ha hagut canvis substancials en el volum de turistes de cada grup en els tres últims anys, és a dir, en línies generals, la composició de turistes no mostra signes clars de canvi.
En conclusió, Espanya té ara el repte de consolidar un model de turisme sostenible i de solidificar la proposta de valor cap a la qualitat turística, en especial als àmbits de concentració, d’estacionalitat i d’ocupació. Per aquest motiu, el país ha de continuar centrant els esforços en el disseny d’estratègies que permetin optimitzar la distribució geogràfica dels turistes i reduir-ne l’estacionalitat, a partir de la diversificació de les propostes turístiques i de la fidelització dels turistes que arriben a Espanya.
