La lluita pel turisme internacional al Mediterrani
Europa és el principal emissor turístic del món i la conca del Mediterrani, el seu principal receptor. Això beneficia doblement Espanya, on el sector turístic és un dels més consolidats de la regió. No obstant això, altres mercats desenvolupen amb força les respectives indústries turístiques, i el retorn a escena d’Egipte, de Tunísia i de Turquia ha modificat l’entorn competitiu dels últims anys.
Que Espanya sigui la segona destinació turística mundial no és una casualitat. Aquesta posició avantatjada és fruit de molts factors, com l’ampli ventall de l’oferta turística, la qualitat de les infraestructures, la competitivitat dels preus o una elevada percepció de seguretat. De tots ells, la situació geogràfica ha tingut, històricament, un paper fonamental en el desenvolupament de la indústria turística espanyola: a més de regalar-nos unes temperatures càlides durant una gran part de l’any, ens situa en la principal regió emissora de turistes del món (el continent europeu emet el 48% del turisme mundial, segons les dades de l’Organització Mundial del Turisme, OMT). No obstant això, Espanya no és l’únic mercat receptor que gaudeix d’aquesta privilegiada situació geogràfica, ja que molts països que envolten el Mediterrani, al llarg del Sud d’Europa, el Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica, han desenvolupat també les indústries turístiques de manera apreciable. Tant és així que la conca mediterrània s’ha consolidat com el principal hub turístic global i va registrar 269 milions d’arribades de turistes internacionals el 2018, el 19,7% del turisme global1.
La regió del Mediterrani ha crescut de manera gairebé ininterrompuda des del 1995 a un ritme mitjà del 4,9% anual. Les úniques excepcions van ser els anys 2009, per la crisi financera global, i 2016, pel fort repunt de la inestabilitat interna a Turquia i a Egipte. El 2019, segons les estimacions de l’OMT, la indústria turística del Mediterrani va continuar atraient un major nombre de turistes, va créixer el 5,8% en relació amb el 2018 i va consolidar la seva posició com a hub turístic internacional.
- 1. Definim la regió de la conca del Mediterrani com l’agregat d’Espanya, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Albània, Malta, Grècia, Xipre, Turquia, Líban, Israel, Egipte, Tunísia i el Marroc. França no s’inclou en la regió a causa del moderat pes que representa el turisme a la seva costa mediterrània (Costa Blava), amb el 14% del total nacional.
Destinació dels turistes internacionals al món i a la conca del Mediterrani
% sobre el total
La conca mediterrània s’ha consolidat com el principal hub turístic global, amb una atracció propera al 20% del turisme global, i Espanya n’és el principal mercat receptor
Des d’una perspectiva local, la regió del Mediterrani està composta, en bona part, per mercats molt consolidats, com Espanya (el 30,4% del total), Itàlia (el 21,6%) o Grècia (el 10,1%). D’altra banda, és també significativa la presència de destinacions turístiques emergents, com Turquia (el 14,0%), Croàcia (el 5,8%) o Albània (l’1,7%). Aquesta coexistència de mercats madurs i de mercats emergents incentiva la competència entre les indústries turístiques consolidades i les que estan en fase de creixement, que tendeixen a guanyar quota de mercat a costa de les primeres. No obstant això, l’elevat creixement turístic que ha experimentat el conjunt de la regió matisa aquest entorn de guanyadors i de perdedors, ja que, malgrat haver perdut una mica de pes a la regió, els mercats consolidats han continuat ascendint en termes absoluts.
Un dels factors que ha influït en l’evolució de la indústria turística espanyola en els últims anys ha estat la situació d’Egipte, de Tunísia i de Turquia. Així, el període d’elevat augment del turisme internacional que va registrar Espanya entre el 2011 i el 2016 coincideix amb el llarg període d’inestabilitat que van patir Egipte i Tunísia, arran de la Primavera Àrab el 2010, i amb l’episodi d’inseguretat patit a Turquia entre el 2015 i el 20162. Uns anys durant els quals la percepció d’inseguretat per part dels turistes va laminar la capacitat de creixement de la indústria turística en aquests tres països, fins al punt que el volum de turistes internacionals va caure a un ritme mitjà del 4,2% anual entre el 2011 i el 2016. Per la seva banda, aquest context de menor competència per a Espanya va propiciar que les arribades de turistes internacionals creixessin a un ritme considerablement elevat, del 6,1% anual.
- 2. CaixaBank Research ja va fer referència a aquesta correlació a l’«Informe Sectorial de Turisme - Gener 2019».
Fluxos de turistes internacionals amb destinació a la conca del Mediterrani per país receptor
Milions de turistes
El 2018, aquesta situació tan beneficiosa per al mercat espanyol va arribar al final. Egipte, Tunísia i Turquia van tornar a registrar nivells rècord d’entrada de turistes i van créixer, en conjunt, el 15,6% anual. El retorn a escena d’Egipte, de Tunísia i de Turquia ha modificat l’entorn competitiu dels anys previs. En aquesta tessitura, la qüestió que es planteja és quins països i amb quina intensitat es veuran més afectats per la recuperació d’aquestes destinacions.
Per respondre aquesta qüestió i per entendre bé les dinàmiques de la competència a la conca del Mediterrani, hem dut a terme un senzill exercici en què estudiem com es correlacionen les variacions en les quotes de mercat del turisme internacional dels diferents països de la regió3. D’aquesta manera, tractem d’entendre de quins competidors sostreu la demanda un determinat país quan aquest guanya quota de mercat al Mediterrani.
- 3. Per aquest motiu, utilitzem el concepte de bretxa de creixement del nombre de turistes internacionals, que es defineix com la desviació del creixement observada en relació amb la seva tendència. Definim el creixement tendencial per a cada país i any com el creixement del nombre de turistes que manté constants les quotes de mercat. L’objectiu és obtenir una mesura que reflecteixi el creixement originat per guanys o per pèrdues relatives de competitivitat de cada país (shocks d’oferta), que reflecteixen millor com competeixen les indústries turístiques de cada país.
Egipte, Tunísia i Turquia han tornat a entrar en escena el 2018 i han modificat l’entorn competitiu dels últims anys
Els resultats d’aquest exercici es mostren a la taula següent, en què s’identifiquen tres focus d’interès:
Els principals competidors d’Espanya són Turquia i Egipte. De fet, el nivell de competència entre aquests tres països és el més elevat de la regió. D’altra banda, veiem que Tunísia planteja una competència considerablement inferior a la dels primers, de manera que no semblaria del tot encertat fer referència al conjunt de Turquia, Tunísia i Egipte quan parlem dels mercats competidors d’Espanya, tal com es fa tradicionalment.
Turquia, Egipte, Tunísia i el Marroc formen un front clar de competència per a tots els països del sud d’Europa.
La competència entre els països del sud d’Europa és molt petita. De fet, hi ha un efecte de hub turístic a la regió, ja que les quotes de mercat tendeixen a incrementar-se o a disminuir de manera conjunta. És a dir, hi ha una intensitat baixa o nul·la de la competència entre Espanya, Itàlia, Croàcia, Xipre i Malta.
Nivell d’intensitat de la competència bilateral al Mediterrani
Índex (Mín.: 0, Màx.: 10) *
Un cop estudiat com es competeix al Mediterrani i, més en concret, havent identificat Turquia i Egipte com els principals competidors d’Espanya, passa a ser d’interès analitzar la dinàmica de creixement d’aquests competidors i com aquesta dinàmica ha afectat la capacitat de creixement d’Espanya.
En la primera dècada del segle xxi, les indústries turístiques de Turquia i d’Egipte van experimentar una gran expansió i van passar de registrar el 9,0% de les arribades de turistes internacionals al Mediterrani el 1999 al 23,1% el 2010. Tal com es pot observar al gràfic següent, segons les nostres estimacions, l’elevat creixement que van experimentar hauria desviat al voltant de 8,3 milions de turistes que haurien recalat al mercat espanyol4. Per la seva banda, el deteriorament de la capacitat competitiva de Turquia i d’Egipte entre el 2011 i el 2016 va contribuir a un creixement extraordinari de 7,8 milions de turistes internacionals a Espanya. Finalment, les nostres estimacions apunten al fet que els vents de cua s’haurien esvaït el 2017 i el 2018, ja que la competència amb aquests dos països va tornar a contribuir de forma negativa al creixement del nombre de turistes internacionals a Espanya (desviament de 3,5 milions de turistes).
- 4. Per a més detalls sobre la metodologia, vegeu «Nota metodològica sobre l’efecte de la competència de Turquia i d’Egipte sobre el turisme a Espanya (IS Turisme 1S 2020)», Document de Treball CaixaBank Research, de propera publicació a www.caixabankresearch.com.
El gran crecimiento del turismo en ambos países en 2019 desvió cerca de 2,3 millones de turistas que de otra manera hubieran viajado a España
En 2019, el número de turistas que visitaron Turquía y Egipto mantuvo un ritmo de crecimiento destacable, según las estimaciones del Consejo Mundial del Viaje y el Turismo (WTTC, por sus siglas en inglés). Concretamente, el mercado turco creció un 12,8%, mientras que el egipcio lo hizo un 17,8%. Además, una de las fuentes de crecimiento del turismo en estos dos países fue el incremento de las llegadas de turistas alemanes a Turquía, y de turistas alemanes y británicos a Egipto, dos nacionalidades que suponen cerca del 35% del turismo internacional en España. Según nuestras estimaciones, este crecimiento tan considerable del turismo en Turquía y Egipto podría haber desviado alrededor de 2,3 millones de turistas que de otra manera hubieran viajado a España. Con ello, estimamos que en 2019 la entrada de turistas en España creció a un ritmo contenido del 1,1%, una tasa de crecimiento que hubiera sido del 4,0% si se elimina el efecto que supone la competencia planteada por Turquía y Egipto ese año.
Efecte de la competència amb Turquia i amb Egipte sobre el creixement de les arribades de turistes internacionals a Espanya
Variació anual (milions de turistes)
Caracterització dels mercats competidors d’Espanya
Malgrat que Turquia i Egipte són els dos mercats que plantegen una competència més intensa a Espanya, no són els únics. Fixar-se en les perspectives d’altres competidors, com Tunísia, el Marroc i Israel, també pot aportar informació rellevant. Segons la WTTC, les previsions de creixement del turisme internacional apunten a un creixement vigorós en aquests tres mercats per al 2019, tal com es pot observar al gràfic anterior. Així, és de preveure que l’entorn competitiu en què es troba la indústria turística espanyola s’endureixi, tant per la recuperació dels grans competidors com pel creixement de la resta de petits competidors del mercat. Aquesta circumstància contribuirà a limitar la capacitat de creixement en volum del turisme a Espanya. Això significa que, en un context en què la regió del Mediterrani creixerà a un ritme elevat, secundada pels mercats emergents que la componen, la indústria turística nacional captarà una menor proporció d’aquests nous fluxos de turistes que arribaran a la conca mediterrània en els propers anys.
En conclusió, el nou entorn competitiu de la conca del Mediterrani serà un factor que condicionarà el creixement de la indústria turística espanyola en els propers anys. Malgrat això, no es dubta sobre la capacitat de creixement de la indústria turística espanyola, ja que els pilars sobre els quals s’ha construït el seu lideratge continuen sent molt sòlids. No cal obviar que Espanya continua sent la destinació turística més competitiva del món, a una bona distància dels seus competidors al Mediterrani5. En aquest context, insistir en un creixement basat en un turisme de més qualitat és una de les claus que pot garantir una bona salut del sector a llarg termini, quelcom que la pròpia indústria turística espanyola assenyala des de fa anys.
- 5. Vegeu «The Travel & Tourism Competitiveness Report 2019: Travel and Tourism at a Tipping Point», elaborat pel World Economic Forum.
