L'avaluació de la banca europea duta a terme pel BCE l'any passat va assenyalar el sistema bancari italià com un dels més febles: vuit dels 15 bancs examinats van suspendre en l'anàlisi de qualitat dels seus actius i no disposaven de prou capital per superar l'escenari base de les proves d'estrès. Tot i que molts ja han efectuat ampliacions de capital per esmenar les deficiències, el sector bancari transalpí continua sotmès a una forta pressió, ja que la qualitat dels seus actius es continua deteriorant. Des de l'inici de la crisi, la taxa de morositat s'ha triplicat fins a situar-se en el 17,7% del crèdit total el 2014, i el crèdit problemàtic representa el 22% del PIB. Davant aquesta situació, l'FMI ha publicat un conjunt de recomanacions per instar les autoritats a actuar sobre aquest tema. En resposta, el Govern de Matteo Renzi ja ha començat a implementar algunes mesures que haurien d'accelerar el sanejament dels balanços de la banca.
Tradicionalment, el negoci de la banca italiana ha estat molt vinculat a la concessió de crèdit al sector empresarial, format, majoritàriament, per pimes. Aquest model de negoci explica per què, en produir-se un xoc en l'economia real, va impactar amb força en la banca. A diferència de països com Espanya o Irlanda, Itàlia no va patir un boom immobiliari, de manera que els bancs van entrar en la crisi amb uns balanços sanejats. No obstant això, davant l'empitjorament de l'activitat empresarial, la morositat va augmentar ràpidament, la qual cosa va reduir la rendibilitat i la solvència de la banca i va limitar-ne la capacitat per assumir un major risc creditici. Al seu torn, la menor capacitat creditícia de la banca va limitar la inversió i va alentir la recuperació econòmica del país.
L'FMI estima1 que sanejar els balanços de la banca italiana milloraria de forma substancial la seva capacitat creditícia. No obstant això, diversos factors han obstaculitzat un sanejament més ràpid d'aquests balanços, entre els quals destaquen els factors econòmics, com una cartera de crèdits dubtosos heterogènia i de difícil valoració i un sistema impositiu que no estimula un major aprovisionament, a causa de les limitacions en les deduccions fiscals. Pel que fa als factors legals, cal esmentar un sistema judicial lent, que perllonga els temps de resolució d'aquests actius.
Perquè el crèdit torni a fluir com més aviat millor, el Govern ha començat a treballar en un paquet de mesures. Per exemple, va aprovar un reial decret que facilita i accelera la recuperació de la garantia del crèdit quan es declara fallit i va modificar la llei fiscal per permetre que les provisions siguin fiscalment deduïbles l'any en què es generen, i no al llarg de cinc anys com succeïa abans. Així mateix, el Govern negocia amb la Comissió Europea la creació d'un «banc dolent» amb participació pública, que adquiriria crèdit dubtós concedit a empreses, la qual cosa aclariria la solvència dels bancs i en milloraria la capacitat creditícia. Però encara queden qüestions tècniques per resoldre, com la valoració dels actius adquirits per la institució i el seu finançament sense perjudicar en excés els comptes públics. Tot i que aquest conjunt de mesures va en la direcció correcta, haurien d'anar acompanyades de millores en la governança corporativa per millorar els mecanismes de gestió del risc i impedir, així, que la situació es repeteixi. En aquesta direcció, el Govern va aprovar un decret llei que exigeix als bancs cooperatius amb més de 8.000 milions d'euros en actius transformar-se en empreses cotitzades, la qual cosa podria promoure la consolidació del sistema bancari i una governança més moderna.
En definitiva, el pla d'acció del Govern italià permetria reduir els elevats nivells de crèdit problemàtic, la qual cosa milloraria la solvència de les institucions bancàries. A més a més, la posada en marxa de la unió bancària europea i l'assumpció de la supervisió bancària per part del BCE ajudaran a dotar de major transparència i credibilitat el sistema bancari italià, la qual cosa en millorarà la posició per donar suport a la recuperació econòmica.
1. Resolving nonperforming loans in Italy: a comprehensive approach, Italy: Selected Issues, 2015, Country Report núm. 15/167.
