La reducció del dèficit públic que s'ha produït en els últims anys ha estat notable. Esperem que el 2013 es tanqui amb un registre proper al 6,7% del PIB,(1) 4,4 p. p. per sota del màxim assolit el 2009. Fins avui, l'ajust s'ha dut a terme en un context de recessió econòmica i, per tant, ha requerit un esforç important, el qual ha estat reconegut per la comunitat internacional. La reducció de la prima de risc n'és un bon exemple. D'ara endavant, la reactivació econòmica farà el procés més suportable, però el repte pendent continua sent considerable. Una visió a tres anys vista dels determinants de la despesa i dels ingressos públics pot ajudar a contextualitzar-ne la magnitud.
Pel que fa a la despesa pública, un dels principals factors que cal tenir en compte és la reducció de l'atur, que esperem que es produeixi gràcies a la millora de l'activitat econòmica. D'acord amb el nostre escenari de previsions, la reducció de la despesa per atur es podria situar entre 0,7 i 1,0 p. p. del PIB en els tres pròxims anys. No obstant això, l'elevat nivell en què es mantindrà el deute públic farà que el cost del servei del deute augmenti lleugerament i compensi una part de l'estalvi. Un altre factor clau serà la implementació de la reforma de les administracions públiques. Segons les estimacions del Govern, això podria reduir la despesa pública entre l'1,0% i l'1,5% del PIB. Aquests factors, i sempre que el pes de la resta de partides es mantingui estable, situarien la despesa pública lleugerament per damunt del 42% del PIB el 2016.
De forma similar, sembla que el recorregut dels ingressos públics és limitat, llevat que la reforma fiscal comporti un canvi dràstic en l'eficiència recaptatòria o tingui un impacte important en el creixement econòmic. El sector immobiliari, que va gaudir d'un protagonisme important en els anys anteriors a la crisi, difícilment el recuperarà. La menor recaptació per impostos de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, molt vinculats a aquest sector, explica el 24% de la caiguda de 4,5 p. p. dels ingressos tributaris entre el 2006 i el 2011. D'altra banda, tot i que la recuperació econòmica millorarà la recaptació tributària, si tenim en compte la relació històrica entre aquesta variable i el creixement del PIB nominal, l'impacte serà, probablement, limitat. En general, un augment de l'1,0% del PIB nominal s'ha traduït en un augment de l'1,1% de la recaptació, tot i que, en moments de recuperació com l'actual, aquest increment pot ser lleugerament superior. Per tant, en el nostre escenari de creixement a mitjà termini, si es manté l'esquema tributari actual, el pes dels ingressos difícilment superarà el 38% del PIB.
En definitiva, la millora del context econòmic i les mesures previstes pel Govern propiciaran el manteniment del procés de consolidació fiscal en els pròxims anys. Però el repte pendent continua sent important. Caure en la complaença és un risc que Espanya no es pot permetre.
(1) Abans de comptabilitzar les pèrdues per les ajudes al sector financer.
