Setmana del 3 al 10 de maig del 2024

De fet, a l’abril, l’enquesta de clima empresarial PMI va pujar 0,4 punts, fins als 55,7, gràcies a la resistència del sector serveis (56,2 vs. 56,1) i a la reactivació del sector manufacturer, que puja 0,8 punts, fins als 52,2, màxim des del juny del 2022. És a dir, l’indicador es consolida en valors per sobre del llindar de 50 en tots els sectors, cosa que apunta a creixements positius de l’activitat. Per tant, cal esperar que la producció industrial es recuperi de la caiguda anotada al març: un –0,7% intermensual (corregida d’efectes estacionals i de calendari), llastada per tots els components, llevat del de béns de consum. Tot i això, gràcies a les bones dades del gener i del febrer, el 1T va tancar amb un augment de la producció industrial del 0,6% intertrimestral, màxim des del 2T 2022.

La creació de llocs de treball continua mantenint un to positiu. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar a l’abril en 199.538 persones, per sota del resultat excepcional de l’any passat (238.436), quan la Setmana Santa va caure la primera setmana d’abril, però per sobre del que és habitual en un mes d’abril (173.777 de mitjana en el 2014-2019). La xifra total d’afiliats supera per primera vegada la barrera psicològica dels 21 milions: en concret, es van assolir 21.101.505 afiliats, fet que suposa 486.516 treballadors més que fa un any. En termes desestacionalitzats, l’ocupació creix en 40.677 afiliats, xifra encara elevada. Pel que fa a l’atur registrat, va baixar en el mes en 60.503 persones, fins a 2.666.000, mínim des del setembre del 2008 (vegeu la Nota Breve).

A l’abril, i per sisè mes consecutiu, l’enquesta de clima empresarial PMI es va incrementar 1 dècima, fins als 52,4 punts, màxim de 10 mesos i consolidant-se en valors superiors al llindar de 50, que indica creixement positiu. El resultat d’abril es va explicar per l’augment de les noves comandes i per la fortalesa dels fluxos comercials internacionals, sobretot al sector serveis. Addicionalment, i malgrat el retard de les expectatives sobre l’inici de la flexibilització de les condicions financeres, continuen millorant les expectatives dels empresaris sobre com veuen el negoci a 12 mesos vista. De fet, només s’aprecia cert refredament a les enquestes per als EUA, que es veu més que compensat amb la millora que es registra per a la resta dels països, per la qual cosa es pot esperar un ritme de creixement més elevat a nivell global els propers mesos.

Unes dades d’ocupació i activitat (ISM) del mes d’abril als EUA (vegeu la notícia d’Economia internacional) pitjors del previst van provocar que els inversors tornessin a considerar que la Fed podria rebaixar els tipus d’interès la segona meitat de l’any. En concret, les expectatives van passar de tot just un descens en el 4T a apostar ara per dos entre el setembre i el desembre. Per contra, a la zona de l’euro, tot i que la recuperació de l’economia continua sent lenta, la caiguda dels elements estructurals de la inflació recolza el fet que els inversors descomptin que la primera retallada dels tipus del BCE (de 25 p. b.) es produirà al juny i que en el segon semestre se’n realitzaran dues més. Les expectatives sobre la flexibilització de la política monetària també van cotitzar a l’alça al Regne Unit, on el Banc d’Anglaterra va mantenir els tipus d’interès en el 5,25%, tot i que 2 dels 10 membres van votar per rebaixar-los. Amb tot, les rendibilitats de les corbes sobiranes als EUA i la zona de l’euro van experimentar un moviment d’anada i tornada, descendint al començament de la setmana per finalitzar sense gairebé canvis en els trams curts i lleugeres cessions en els llargs, com als treasuries a 10 anys. En aquest context, el dòlar es va veure penalitzat, sobretot a finals de setmana, i va cedir davant de les principals divises tant d’economies avançades com d’emergents. Tot i aquest moviment del dòlar, i de la intervenció del BoJ a finals d’abril, el ien es va depreciar prop d’un 2% les últimes cinc sessions. D’altra banda, l’expectativa d’una millora de les condicions de finançament va millorar l’apetència pel risc dels inversors, cosa que es va reflectir en el nou avanç dels principals índexs borsaris. Als mercats de matèries primeres, el preu del barril de Brent va pujar des dels mínims de la setmana passada, fins a superar els 84 dòlars, gràcies als senyals de millora de l’economia a la Xina i mentre les negociacions per reduir les hostilitats a la guerra de Gaza no acaben de donar resultats.