Setmana del 24 al 31 de maig del 2024

La inflació general va pujar 0,3 p. p. al maig i es va situar en el 3,6%, segons les dades preliminars de l’IPC publicades per l’INE. Mentrestant, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) amb prou feines va pujar 0,1 p. p., fins al 3,0%. L’INE destaca l’increment dels preus de l’electricitat i la contribució positiva dels carburants per efectes base. L’augment de la inflació general ha estat una mica inferior al que s’esperava, per la qual cosa, de moment, no veiem riscos significatius per a les nostres previsions, que contemplen una desacceleració gradual de la inflació els propers trimestres (vegeu la Nota Breve).

D’una banda, a Alemanya l’índex de clima empresarial Ifo es va mantenir al maig sense canvis en 89,3, màxim en un any, però encara lluny del llindar de 100, que indica ritmes de creixement propers a la seva mitjana de llarg termini. De l’altra, l’índex de sentiment econòmic (ISE) de la zona de l’euro recupera al maig part de la caiguda del mes previ, en augmentar 0,4 punts, fins a un nivell de 96,0, encara per sota del llindar de 100. En conseqüència, aquests indicadors coincideixen a assenyalar que la recuperació a la zona de l’euro està en curs, però encara és força modesta. A més, l’informe de l’ISE mostra que les expectatives de preus a la zona de l’euro per al sector serveis tornen a caure, si bé a un ritme molt suau, mentre que pugen lleument en manufactures i per a les llars, cosa que apunta al fet que la tendència de fons per a la inflació és a la baixa, tot i que de manera puntual puguem veure algun repunt. En aquest sentit, la inflació de la zona de l’euro va augmentar al maig 0,2 p. p. tant a la general, fins al 2,6%, com a la nucli, fins al 2,9%, sent especialment destacable la pujada de 0,4 p. p. de la inflació en serveis, fins al 4,1% (vegeu la Nota Breve).

Tret de sorpresa d’última hora, a la reunió del proper 6 de juny el BCE retallarà els tipus d’interès en 25 p. b. (depo en el 3,75% i refi en el 4,25%), en una decisió àmpliament descomptada per analistes i mercats financers i que, tenint en compte les declaracions, té el consens de tot el Consell de Govern. Aquesta retallada es recolza en una moderació forta i sostinguda de la inflació en els últims trimestres, la confiança que continuï baixant en endavant i la constatació que l’enduriment monetari es transmet amb força, ha refredat l’economia i ha mitigat els efectes de segona ronda. Tres raons prou sòlides perquè la baixada del juny no sigui una retallada puntual, sinó que marcarà l’inici d’una fase de relaxació de la política monetària. Així, el dubte és la velocitat d’aquesta distensió, tot i que tot apunta al fet que serà gradual: (i) és natural que el BCE mantingui un biaix antiinflacionista després d’un llarg temps d’inflació per sobre del 2% d’objectiu; (ii) els efectes de segona ronda són limitats, però encara no es poden descartar (tarden a materialitzar-se i les dades que els capturen triguen a publicar-se); i (iii) la cautela més elevada de la Fed no hauria de comprometre el BCE, però pot portar-lo a ser més prudent. D’altra banda, i més enllà d’una revisió a l’alça del PIB el 2024 per un 1T millor del que s’esperava, no preveiem canvis substancials a les noves previsions econòmiques del BCE, que s’alimentaran de dades d’inflació i activitat més positives, però amb una corba de tipus una mica més restrictiva (depo implícit a desembre de 2024 +30 p. b. vs. corba anterior) i preus energètics una mica més alts.

Els bancs centrals marquen el to dels mercats financers. A l’espera de la dada d’inflació per a la zona de l’euro i del PCE dels EUA (tots dos publicats a la sessió de divendres), i sense altres catalitzadors rellevants, els mercats es van moure al so de les paraules de diversos membres dels bancs centrals. En el cas dels EUA, el to marcadament hawkish de Kashkari, que va remarcar que la possibilitat de noves pujades de tipus està sobre la taula, va ser el detonant de moviments risk-off que van provocar pujades a les rendibilitats dels treasuries, especialment al tram llarg de la corba sobirana, i caigudes als principals índexs borsaris. La pressió sobre les TIR es va alleugerir una mica al final de la setmana amb la revisió a la baixa del PIB del 1T dels EUA, confirmant que hi ha marge perquè la Fed pugui baixar els tipus d’interès d’enguany, però, tot i així, les rendibilitats sobiranes a llarg termini als EUA van pujar en el balanç de la setmana. En el cas de la zona de l’euro, també un to més hawkish per part de Holzzman, que va remarcar que només veu dues retallades de tipus d’interès enguany, davant de les tres descomptades pels mercats, va alimentar els dubtes sobre el camí que prendrà el BCE després del juny i va impulsar les rendibilitats sobiranes a l’alça, fet que va portar la TIR del bo a 10 anys alemany al 2,69%, màxim de l’any. Tot i això, la pressió també es va alleujar a finals de la setmana, després d’unes dades d’inflació que, malgrat pujar, s’ajusten al guió esperat, cosa que va permetre també a les borses recuperar part del terreny perdut a l’inici de la setmana. Als mercats de matèries primeres, els preus de petroli van tenir moviments d’anada i tornada, pujant fins als 84 dòlars/barril, resultat d’un tensionament geopolític al Pròxim Orient, però que van perdre momentum després de conèixer-se que la demanda de gasolina als EUA ha caigut.