Setmana del 24 al 31 de gener del 2025

En el 4T 2024, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral, mantenint el dinamisme del 3T. La demanda interna, impulsada pel consum privat i per la inversió, va aportar 1,2 p. p. al creixement intertrimestral, mentre que la demanda externa va restar 0,4 p. p., en créixer més les importacions que les exportacions. Amb la bona dada del 4T, l’economia espanyola va tancar el 2024 amb un avanç mitjà anual del 3,2% i se situa un 7,8% per sobre del nivell prepandèmia (vegeu la Nota Breve).

La variació del PIB va ser del 0,0% intertrimestral (enfront del +0,2% que esperàvem), cosa que situa el creixement mitjà anual del 2024 en el 0,7% (vs. 0,8% esperat). Totes les grans economies, llevat d’Espanya, que es desmarca amb un avanç del 0,8% intertrimestral (vegeu la secció d’Economia espanyola), van decebre al tancament d’any i, en tots els casos, excepte a Itàlia, la demanda externa ha suposat un llast per a l’economia en el 4T. França va caure un 0,1% intertrimestral, després del +0,4% del 3T 2024, i va registrar un creixement mitjà el 2024 de l’1,1% (igual que el 2023). Itàlia es va mantenir estancada per segon trimestre consecutiu i el creixement mitjà del 2024 va ser del 0,5% (0,8% el 2023). Finalment, Alemanya va recular el 0,2% intertrimestral i es va confirmar la caiguda del 0,2% per al conjunt del 2024 (que va avançar la seva oficina d’estadística fa uns dies), després del –0,1% del 2023. Amb aquests pobres resultats, Alemanya és l’única de les grans economies que encara no ha aconseguit recuperar la mida pre-COVID (és un 0,1% inferior) i les perspectives per a l’inici d’any no són gaire favorables. De fet, l’índex de confiança empresarial Ifo a penes recupera al gener el terreny perdut durant els dos mesos previs (+0,4, fins a 85,1) i es consolida en valors molt per sota del llindar de 100 que apunta a ritmes de creixements propers a la seva mitjana de llarg termini, acusant el nou descens del component d’expectatives (84,2 vs. 84,4) (vegeu la Nota Breve).

El BCE va retallar els tipus d’interès en 25 p. b. i va baixar el tipus depo fins al 2,75%, en línia amb el que s’esperava. Aquesta retallada, acordada per unanimitat, respon a una visió positiva de la inflació i la confiança que assoleixi l’objectiu del 2% el 2025, una previsió que el BCE defensa tant per la constel·lació de dades que observa com per la perspectiva que els components que es resisteixen (els serveis i la inflació domèstica) acabin refredant-se el 2025 en un context de llanguiment de l’activitat i desacceleració de salaris i marges. Tot i així, el BCE també manté la perspectiva que la debilitat actual de l’activitat deixi pas a una recuperació econòmica, gràcies a la solidesa del mercat laboral, la recuperació del poder adquisitiu de les llars i la distensió dels tipus d’interès. Amb tot això, els mercats financers apunten que el BCE continuarà abaixant els tipus de manera gradual els propers mesos: assignen una probabilitat del 100% a una nova baixada al març (–25 p. b.) i preveuen una estabilització del tipus depo en el 2,00% a la segona meitat de l’any (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, la Fed, de manera unànime, va mantenir els tipus d’interès en l’interval de 4,25%-4,50%, després d’haver retallat un total de 100 p. b. en les darreres tres reunions del 2024. El dinamisme del creixement econòmic el 2024 (per sobre del 2%), la bona marxa del mercat laboral, la inflació encara una mica elevada i la incertesa sobre les polítiques de la nova Administració permeten a la Fed mantenir, per ara, els tipus sense canvis. El FOMC valora que els nivells actuals de tipus estan en terreny prou restrictiu perquè el procés desinflacionista continuï cap a l’objectiu del 2%, però alhora calibrats de manera adequada als riscos d’un refredament al mercat laboral. Per part seva, Powell ha manifestat que necessitaran tenir diversos mesos de progrés d’inflació o d’un refredament en les condicions d’ocupació per tornar a moure fitxa, buscant allunyar les expectatives de la primera retallada. La Fed tampoc no considera ni pausar ni moderar el ritme del quantitative tightening, atès que els indicadors suggereixen que les reserves es mantenen elevades. Després de l’anunci, els mercats han mantingut l’expectativa que la Fed baixarà els tipus només dues vegades el 2025, el juny i el desembre (vegeu la Nota Breve).

Només la IA altera els inversors davant d’uns bancs centrals previsibles i unes dades sense sorpreses. L’arribada d’un nou model d’IA xinès en codi obert, DeepSeek, suposadament molt més eficient en l’ús d’energia i recursos computacionals que els existents dels EUA, va suposar a principi de setmana una caiguda important en les accions d’empreses tecnològiques occidentals. Aquestes caigudes es van anar corregint posteriorment, a mesura que els inversors semblaven convèncer-se que DeepSeek no tindria per què restar beneficis futurs als fabricants de xips ni a nous models d’IA. Així, els índexs borsaris dels EUA tanquen la setmana amb pèrdues lleugeres, mentre que als europeus i als emergents els guanys van ser generalitzats (destacant l’avanç de l’IBEX 35). Pel que fa al deute sobirà, la caiguda en la rendibilitat dels treasuries es va produir dilluns, amb la caiguda de les tecnològiques i la reducció de l’apetència pel risc inversor, i va romandre plana des d’aleshores, fins i tot després de la reunió del FOMC. El deute dels països de la zona de l’euro també va acabar la setmana amb caigudes, que sí que van explicar factors idiosincràtics. En el cas del deute a curt termini, després de certificar el BCE que la seva política se separarà de la de la Fed els propers mesos. I en les referències a més llarg termini, catalitzades per la debilitat del PIB alemany del 4T 2024. Les primes de risc perifèriques es van reduir, excepte la francesa, on les notícies sobre les negociacions pressupostàries per reduir el dèficit públic no són particularment favorables. Al mercat de divises, el dòlar es va apreciar davant de l’euro després de les reunions dels bancs centrals, però es va depreciar davant del ien, després de recalcar diverses fonts del Banc del Japó la voluntat de seguir pujant els tipus d’interès els propers trimestres. Va destacar també la depreciació del pes mexicà, davant les perspectives de nous i imminents aranzels per part de Trump. Finalment, al mercat de matèries primeres, nou repunt dels preus del gas natural, amb la referència europea TTF situant-se ja per sobre dels 50 euros/MWh, davant la rapidesa amb què s’estan reduint els inventaris de la UE després del cessament total de gas rus a través d’Ucraïna a començaments d’any. El cru, per la seva banda, va caure en una setmana volàtil en què busca l’equilibri entre un Trump que demana menors preus a l’OPEP, però que amenaça Mèxic i Canadà amb aranzels.