Setmana del 20 al 27 de setembre del 2024

L’INE va mantenir la seva estimació inicial de creixement del 0,8% intertrimestral de l’economia espanyola en el 2T 2024 i va revisar en 1 dècima a l’alça el creixement del 1T 2024 (del 0,8% al 0,9% intertrimestral). En la revisió de la sèrie històrica, el creixement acumulat del 4T 2019 al 2T 2024 passa del +4,7% al +5,7%, afavorit per un dinamisme més elevat de la majoria de les partides. Destaca el consum públic (que passa d’un creixement en el període del 12,0% al 16,8%), seguit de la inversió (del –1,3% al +0,4%) i el consum privat (del 0,7% a l’1,4%). En contraposició, el creixement acumulat de les exportacions entre el 4T 2019 i el 2T 2024 ha estat revisat a la baixa, del 12,7% al 10,9%. En aquest context, el Govern ha millorat en 3 dècimes la previsió de creixement del PIB del 2024 fins al 2,7%. A més, ha millorat en 2 dècimes la previsió de creixement del 2025 i del 2026, fins al 2,4% i el 2,2%, respectivament.

Bones xifres dels indicadors de consum i del sector serveis a Espanya al juliol i l’agost. Així, a l’agost, l’índex de comerç al detall va avançar el 0,4% intermensual. En termes interanuals, l’avanç va ser del 2,3%, davant l’1,1% del mes anterior. A la mitjana de juliol i agost, l’indicador ha crescut un 0,8% davant la mitjana del trimestre anterior, fet que suposa una acceleració respecte al ritme d’avanç registrat en el 2T (0,5% intertrimestral). Per la seva banda, al juliol, l’índex de producció del sector serveis, un índex de volum anàleg a l’índex de producció industrial o l’índex de comerç al detall i que mesura l’evolució a curt termini del valor afegit de les activitats del sector serveis de mercat, va avançar un 0,9% intermensual després del sotrac del mes anterior (–0,9% intermensual al juliol). En termes interanuals, la taxa va ser del 2,5%, davant de l’1,5% del mes anterior.

En el seu darrer informe, l’organisme assenyala que el creixement del PIB mundial s’ha mantingut força estable des de començament d’any gràcies al fet que el dinamisme de països com els EUA ha compensat la debilitat que han mostrat, entre d’altres, Alemanya i la zona de l’euro. Apunta així mateix que la tendència a la baixa que mostra la inflació a les principals economies, sumada a l’augment del comerç, al creixement de la renda real i a la relaxació en les condicions monetàries a nivell global, continuarà sostenint el creixement els propers anys. De fet, l’OCDE estima que el creixement mundial s’estabilitzarà en ritmes al voltant del 3,2% el 2024 i el 2025. Entre les grans economies, destaca la desacceleració que anticipa per als EUA (2,6% el 2024 i 1,6% el 2025) i la Xina (4,9% i 4,5%), mentre que la zona de l’euro recuperaria cert to (0,7% i 1,3%), gràcies, sobretot, a la reactivació que anticipa per a Alemanya (0,1% i 1,0%). Entre els riscos que cal tenir en compte, destaca l’augment de les tensions geopolítiques i comercials, atès el seu impacte en la inversió i els preus; una desacceleració més gran del que s’esperava, si els mercats de treball es refreden més del previst; i possibles episodis de turbulències financeres, si la desinflació no s’ajusta a allò que s’esperava.

Les mesures anunciades pel Banc Popular de la Xina han propiciat fortes pujades a les borses locals (que des de començament d’any acumulaven un exercici dels més pobres del món) però també a les borses europees, les companyies (en particular les de béns de luxe) de les quals romanen més exposades que les nord-americanes a l’economia xinesa. El bon comportament de la borsa europea que s’ha donat malgrat la debilitat del cicle econòmic dels països del nucli de la zona de l’euro no dona signes de remetre, fet que ha afavorit caigudes en la rendibilitat del deute sobirà dels països de la regió. Destaca, així mateix, el repunt de la prima de risc francesa, que va tancar la sessió de dijous per sobre de l'espanyola, llastada per les males perspectives fiscals del país a curt i mitjà termini, en un context d’estrenyiment de diferencials perifèrics derivat de l’esmentada debilitat del nucli. Als EUA repunta la rendibilitat dels treasuries, impulsats per lectures positives en la majoria d’indicadors econòmics coneguts durant la setmana, fet que ha catalitzat lleugers avanços en borsa que permeten a l’S&P 500 continuar en un entorn de màxims històrics. Al mercat de divises, es dona certa debilitat de l’euro i el dòlar, plans en l’encreuament mutu, però que acusen la fortalesa d’altres divises, com l’esterlina o el franc suís, afavorides pels anuncis dels seus respectius bancs centrals que planegen rebaixar els tipus d’interès de forma molt gradual. Finalment, al mercat de matèries primeres, destaca tant la caiguda en els preus del cru com el repunt de la referència europea de gas natural. A la primera han influït les notícies que l’Aràbia Saudí passaria a augmentar la seva producció per guanyar quota de mercat, en comptes d’acomodar-la per assolir un preu objectiu de 100 dòlars per barril, com fins ara. El repunt del gas natural, per altra banda, s’explica per les previsions d’un principi de la tardor més freda del que és habitual al centre i al nord d’Europa, i el desmentiment de les notícies que apuntaven al fet que el gas rus que deixarà de fluir per Ucraïna properament podria substituir-se per gas azerbaidjanès.