Setmana del 14 al 21 de juny del 2024

L’índex de xifra de negocis a la indústria, corregit d’efectes estacionals i de calendari, va augmentar un 0,5% intermensual, impulsat per avanços en la producció de béns d’equipament i de consum (+2,2% i +1 ,2% intermensual, respectivament). En termes interanuals, l’increment ha estat de l’1,3%, per sobre del 0,2% registrat el mes anterior. Així mateix, l’indicador homòleg per al sector serveis va avançar, després del sotrac del mes anterior, un notable 2,5% intermensual. D’aquesta manera, en termes interanuals, va augmentar un 3,0%, després de la caiguda del 0,3% registrada el mes anterior. Per sectors, va destacar l’avanç del comerç a l’engròs i de les activitats administratives i els serveis auxiliars (+4,7% i +3,4% intermensual, respectivament). En negatiu, l’hostaleria va registrar una tímida reculada del 0,8% intermensual.

Els costos laborals a Espanya frenen el ritme de creixement. Segons l’enquesta trimestral de cost laboral, el cost laboral per hora efectiva, amb dades corregides i desestacionalitzades, va augmentar un 4,6% interanual en el 1T (5,4% anterior), el ritme més baix des del 1T 2023. El cost salarial per hora, per la seva banda, va registrar una taxa de creixement una mica menor, un 4,4%, com ja va fer el trimestre anterior. Per la seva banda, les vacants no cobertes al mercat laboral creixen amb intensitat: un 7,6% intertrimestral, fins a un total de 149.962, la segona xifra més alta de la sèrie. Els serveis concentren el 87% d’aquestes vacants, sobretot el comerç, la sanitat, les activitats administratives i l’Administració pública. D’altra banda, la creació de llocs de treball continua sorprenent positivament. L’avanç d’afiliació a mitjan mes dona un augment mensual al juny, en termes desestacionalitzats, de 45.073 afiliats, de manera que el 2T tancaria amb un creixement del 0,8% intertrimestral per sobre del 0,7% del 1T.

Així, l’enquesta de clima empresarial PMI de la zona de l’euro va decebre en caure al juny, si bé aconsegueix mantenir-se per quart mes consecutiu en nivells per sobre del llindar de 50, que assenyala un creixement positiu (50,8 vs. 52,2). Aquest comportament s’explica per un sector industrial que aprofundeix la seva recessió (45,6 vs. 47,3), en un context en què el sector serveis creix cada cop a ritmes més modestos (52,6 vs. 53,2). Per països, destaca negativament el deteriorament notable del sector manufacturer a Alemanya (–2,0 punts, fins a 43,4), més acusat que el del seu homòleg francès (–1,1 punts, fins a 45,3). Tot i això, el millor to del sector serveis alemany respecte al francès (53,5 i 48,8, respectivament), permet que el PMI total per a Alemanya es mantingui per sobre del llindar de 50 i superi el de França (50,6 i 48,2, respectivament). Contràriament a l’índex PMI, una altra enquesta de sentiment empresarial a Alemanya, l’índex Zew d’expectatives empresarials, sí que va millorar al juny, i el percentatge d’enquestats que espera una millora de la situació augmenta fins gairebé el 56%. D’altra banda, la Comissió Europea ha proposat obrir un Procediment de Dèficit Excessiu a Bèlgica, França, Itàlia, Hongria, Malta, Polònia i Eslovàquia, cosa que, si s’aprova pel Consell, com és previsible que passi, obligarà aquests països a instrumentar mesures per reduir el seu dèficit estructural.

Així, els principals índexs borsaris mundials, tant desenvolupats com emergents, han mostrat guanys de forma molt generalitzada durant la setmana, amb únicament l’índex CSI 300 de Xangai patint caigudes. Pel que fa als tipus sobirans, la corba nord-americana acaba la setmana amb repunts lleugers i generalitzats en tots els seus trams, a mesura que els inversors digereixen unes dades macro que no posen pressió a la Fed per retallar tipus amb excessiva pressa. D’altra banda, els repunts a la corba alemanya han estat una mica més intensos, si bé els diferencials perifèrics a 10 anys, excepte el francès, s’han reduït. En el cas francès, la prima tanca la setmana plana, consolidada a l’entorn dels 77 p. b. que van tancar la setmana passada (per sobre de la prima de risc portuguesa). És ressenyable, però, que la subhasta de bons del tresor francès realitzada dimecres va presentar una demanda elevada. Pel que fa a les divises, l’euro tanca una setmana de lleugera apreciació, gràcies als guanys davant del franc suís després de la retallada de tipus del banc central suís de –25 p. b., i davant de la lliura esterlina, malgrat que el Banc d’Anglaterra va mantenir els tipus d’interès, ja que s’espera que pugui ser més dovish que el BCE d’aquí a final d’any. També va registrar guanys davant d’un ien amb una debilitat renovada, tot i que es va mantenir pla davant d’un dòlar que tanca una nova setmana d’apreciació en el tipus efectiu. Finalment, al mercat de matèries primeres, destaca l’avanç del petroli, tant a les referències europees com nord-americanes, davant les bones perspectives per a la demanda global.