El projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2014 revela una diferència molt significativa en relació amb els d'exercicis anteriors: l'esforç de consolidació fiscal de l'Estat es reduirà de forma significativa l'any vinent. Els motius són, principalment, dos: un objectiu de reducció del dèficit de l'Estat menys ambiciós i l'esperat efecte positiu de la recuperació econòmica en els comptes públics.
Pel que fa al primer aspecte, l'ajust del dèficit exigit a l'Estat per al 2014 és només d'una dècima, del 3,8% del PIB al 3,7%. Una correcció, per tant, inferior a l'efectuada el 2011 i el 2012, de cinc i de nou dècimes, respectivament. El segon factor que redueix les exigències pressupostàries és la millora de l'economia espanyola el 2014. Segons el Govern, el PIB creixerà, en termes reals, el 0,7% anual en el proper exercici i, en termes nominals, el 2,1%. Atès que l'objectiu de dèficit s'estableix com a ràtio del PIB, només amb l'augment del PIB (el denominador) el dèficit de l'Estat es reduirà en una dècima.
A més a més, la recuperació de l'activitat econòmica també jugarà a favor de la millora dels fluxos pressupostaris del sector públic. Així, d'acord amb els PGE del 2014, l'increment del consum de les llars augmentarà la recaptació de l'IVA en 1.335 milions d'euros l'any vinent (el 2,5% més que el 2013). Però aquest no és un cas aïllat. Segons les estimacions del Banc d'Espanya, un creixement del PIB nominal de l'1,0% es tradueix en un augment de la recaptació impositiva de l'1,3%.(1) Els impostos directes són els que presenten una major elasticitat: per cada punt percentual de creixement del PIB, la recaptació de l'IRPF augmenta l'1,9% i la de l'impost de societats, l'1,2%. Si apliquem aquestes xifres al creixement del PIB nominal previst als PGE del 2014, observem que, en tres de les quatre principals figures tributàries, l'augment dels ingressos previst en els PGE és inferior al que s'obté utilitzant l'elasticitat històrica i les previsions del Govern. Sembla, per tant, que l'evolució dels ingressos impositius pressupostats als PGE és relativament conservadora. De fet, si es produeix una desviació en l'objectiu de dèficit enguany, l'any vinent podria haver-hi un cert marge de maniobra per poder recuperar el terreny perdut.
El menor esforç fiscal previst per al 2014 també permetrà reduir la pressió sobre la despesa de l'Estat. De fet, en termes de comptabilitat nacional, la despesa pressupostada de l'Estat augmentarà lleugerament el 2014. La despesa en infraestructures i recerca, que, entre el 2010 i el 2013, es va reduir gairebé a la meitat, es continuarà reduint, però a un ritme menor.
En definitiva, després d'uns anys amb intensos ajustos en els comptes de l'Estat, finalment la pressió començarà a disminuir. Aquesta circumstància, però, no ha de permetre que es qüestioni el compromís amb la via de consolidació fiscal. El nivell de deute públic superarà el 100% del PIB el 2015, un nivell en què és desitjable que no es produeixin sorpreses d'última hora.
(1) Vegeu Banc d'Espanya, la nova Llei d'Estabilitat Pressupostària, Butlletí Econòmic, abril del 2013.
