Tot i que les dades de creixement i del mercat laboral hagin sorprès favorablement en els últims mesos, encara no es pot abaixar la guàrdia. L'ajust del desequilibri exterior, que ha servit per convèncer tothom de la capacitat de creixement a mitjà termini de l'economia espanyola, presenta clars símptomes d'esgotament.
El saldo corrent va passar d'un dèficit de 114.330 milions d'euros al juny del 2008 a un superàvit de 7.965 milions d'euros al desembre del 2013, impulsat pels guanys de competitivitat, que han permès un fort creixement de les exportacions, i per la feblesa de la demanda interna, que ha mantingut estancades les importacions. No obstant això, en els últims mesos, la millora del saldo corrent s'ha aturat, un fet que, atès l'elevat deute extern brut del país (el 163% del PIB en el 1T 2014), és preocupant. Les últimes dades publicades, relatives al mes de juny, han estat especialment negatives: el saldo corrent acumulat dels dotze últims mesos ha tornat al terreny negatiu i ha arribat als 1.008 milions d'euros.
Un dels principals responsables d'aquest canvi de tendència és l'evolució del saldo de rendes: el dèficit ha augmentat en 4.950 milions d'euros en els sis últims mesos. De tota manera, en gran part, això és degut a la recuperació de l'apetència inversora estrangera pels actius espanyols, que, a poc a poc, es va normalitzant. Així, sembla que el recorregut addicional és limitat.
L'atenció se centra en el saldo de béns, el dèficit dels quals ha augmentat en 5.550 milions d'euros des de l'inici d'enguany, fins als 15.834 milions d'euros. Destaca el repunt de les importacions (el 5,3% interanual en el primer semestre de l'any, enfront del –1,3% del conjunt del 2013), en especial d'automòbils, de béns de consum durador i de béns d'equipament. Les exportacions de béns, per la seva banda, han patit la desacceleració d'importants economies emergents (el Brasil, Sud-àfrica i Rússia) i la feblesa de França i d'Itàlia. Això ha provocat que només hagin crescut el 0,5% interanual en el primer semestre del 2014, un registre clarament inferior al 5,2% del 2013.
Cal esperar que una part del fort repunt de les importacions sigui temporal. La millora de la confiança en la capacitat de recuperació de l'economia espanyola permet l'adopció de decisions de consum i d'inversió ajornades durant els anys de crisi i que, atesa la seva naturalesa, tenen una elevada intensitat importadora. Així mateix, s'espera que les exportacions rebin, en els pròxims mesos, l'impuls de la recuperació de la demanda global.
De tota manera, sembla difícil que l'economia espanyola tanqui l'any amb un saldo corrent superior al del 2013 (el 0,8% del PIB). Si, durant el segon semestre d'enguany, el comerç de béns repeteix els registres del segon semestre del 2013, la qual cosa representaria un canvi de tendència més que notable, el saldo corrent se situaria al voltant del +0,5% del PIB. Si aquest canvi no es produeix, i es manté la dinàmica dels primers sis mesos de l'any, el 2014 es tancarà amb un saldo de la balança corrent que podria arribar al –0,5% del PIB. Això recorda com n'és d'important per a l'economia espanyola continuar guanyant competitivitat. El consens d'analistes ja fa mesos que corregeix a la baixa les previsions del saldo corrent. Una tendència que, molt probablement, continuarà en els pròxims mesos i que, si no es corregeix, pot erosionar la tan preuada confiança de la comunitat internacional en l'economia espanyola.
