L’eficàcia i l’eficiència de l’estat del benestar en la reducció de la desigualtat

L’actuació de les AP va jugar un paper importantíssim en aquesta crisi. Durant els mesos més durs de la pandèmia, l’abril i el maig de l’any passat, les prestacions d’atur i, sobretot, les transferències realitzades a treballadors que estaven en ERTO van esmorteir el 80% de l’increment de la desigualtat salarial.1 En els últims mesos, la crisi generada per la pandèmia s’ha moderat, però, així i tot, entre l’abril i el juliol d’enguany, les transferències públiques encara compensaven al voltant del 56% de l’augment de la desigualtat salarial.

Tot això ha representat un esforç enorme per a l’Administració pública, i no solament en termes monetaris. L’increment massiu de sol·licituds de prestacions ha estat molt difícil de gestionar, i, en molts casos, el procés ha allargat els temps de tramitació dels expedients (vegeu el primer gràfic).2

Per reduir la desigualtat no solament és necessari un bon sistema d’ajudes públiques: l’eficiència amb què es gestiona també és clau. Per exemple, si, al novembre del 2020, la tramitació dels subsidis d’atur hagués estat el 5% més àgil en nombre de dies, l’índex de Gini s’hauria reduït en 0,2 punts (vegeu el segon gràfic).3^,4 O, dit d’una altra manera, si, a Catalunya i a Madrid, el nombre de dies amb què es tramitava una prestació d’atur hagués augmentat la meitat entre els mesos d’octubre i de desembre del 2020, l’índex de Gini hauria augmentat 0,9 punts menys. És una xifra elevada, però cal tenir en compte que aquest efecte fa referència, només, al retard derivat del temps de processament, ja que les persones amb dret a rebre una prestació acaben percebent els endarreriments. De tota manera, això il·lustra l’impacte que pot tenir una major eficiència de l’Administració pública. Reduir el temps de processament dels subsidis d’atur, per exemple, mitjançant una major digitalització dels serveis públics d’ocupació, té un impacte directe i elevat sobre el benestar de les famílies.

Un millor funcionament de l’estat del benestar també pot tenir implicacions en altres terrenys, com la política. N’hi ha prou amb un exemple: analitzem si la reducció de la desigualtat que van propiciar les transferències públiques va tenir algun impacte sobre les eleccions autonòmiques de Galícia i del País Basc del juliol del 2020. Els resultats són molt clars: a les poblacions en què l’estat del benestar va esmorteir més l’augment de la desigualtat va haver-hi una major participació electoral. En concret, una reducció de la desigualtat salarial d’1 punt de l’índex de Gini va augmentar el 0,3% la participació electoral.5 D’altra banda, el vot al partit governant va estar penalitzat a les poblacions on va ser més necessària l’acció de l’Estat per reduir la desigualtat. Els dos resultats mostren la relació entre la resposta pública a la crisi i el vot en les eleccions.

A la majoria de països desenvolupats, passaran anys abans que puguin conèixer, de manera fiable, l’impacte de la crisi sobre la desigualtat salarial i sobre l’efectivitat de les mesures adoptades pel sector públic. A Espanya, en canvi, ja se sap que la resposta pública ha estat importantíssima, efectiva i amb implicacions en múltiples dimensions. Espanya pot presumir de ser el primer país a nivell mundial que disposa d’aquesta mena d’informació. Si, a més a més, s’incorpora a la presa de decisions, l’efectivitat del sector públic pot augmentar molt més.