Banc d'Anglaterra: noves mesures per a nous temps
Durant la crisi, els bancs centrals de les principals economies avançades s'han encarregat de proporcionar les condicions necessàries per crear un entorn acomodatici per als mercats mitjançant tipus d'interès propers a zero i altres polítiques monetàries no convencionals. A mesura que la recuperació econòmica es va consolidant, aquesta situació de laxitud hauria de canviar. Així, doncs, comencen a sorgir dubtes sobre quan tindrà lloc el punt d'inflexió en l'estratègia de política monetària i quin serà el país que farà el primer pas.
Algunes d'aquestes incògnites es podrien començar a esvair arran de les declaracions de Mark Carney, governador del Banc d'Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès), en què alertava que els tipus d'interès podrien començar a pujar abans del que anticipaven els mercats, que esperaven la primera pujada del tipus d'interès oficial en el 2T 2015. Els mercats no van trigar a reaccionar a les seves declaracions i, actualment, pronostiquen la primera pujada per al final d'enguany. Aquest canvi de to en el discurs del governador es basa en un entorn macroeconòmic més encoratjador del que s'esperava i en unes perspectives favorables de creixement del PIB. És per això que podrien començar a sorgir riscos d'inflació i de creació de bombolles en certs actius, en especial al mercat immobiliari. Anem a pams.
Pel que fa a l'estabilitat en els preus, la inflació es va situar en l'1,5% al maig, allunyada dels nivells que podrien preocupar el banc central. El consens d'analistes, però, espera que l'any es tanqui al voltant del 2,0%. La contenció en els preus dependrà, en gran part, de la rapidesa amb què es continuï recuperant el mercat laboral. La taxa d'atur ja es trobava en el 6,6% al maig, i les perspectives són encara de millora, amb un tancament d'any en el 6,4%, percentatge que podria baixar fins al 5,7% el 2015, nivells molt propers als anteriors a la crisi. Per bé que això podria evidenciar que el Regne Unit s'aproxima a la plena ocupació, la trajectòria dels salaris descarta aquesta hipòtesi, ja que, ara com ara, no s'observen pressions a l'alça sobre els sous, que continuen pujant molt per sota del que van créixer abans de la crisi (mitjana de l'1,1% interanual des de l'inici d'enguany, que cal comparar amb el 4,3% entre el 2001 i el 2007). Aquestes dades podrien indicar que l'excedent de capacitat disponible al mercat laboral podria ser major del que indica la taxa d'atur. Per exemple, el percentatge d'ocupats a temps parcial està encara per damunt del nivell anterior a la crisi (el 27% el 2013, enfront del 25% històric) i, al seu torn, el percentatge d'aquests ocupats a temps parcial que ho són de forma involuntària ha augmentat fins al 17,8%, enfront del 9,6% anterior a la crisi.
Un altre factor al qual s'atribueix el canvi de to del governador és el desassossec creixent davant una possible bombolla immobiliària. El preu de l'habitatge està tornant a créixer amb vigor i, a l'abril, es va situar en el 9,9% interanual. Aquesta tendència, no generalitzada a totes les regions, és especialment intensa a la capital. Tenint en compte aquest risc, i abans de començar a normalitzar la política monetària, el BoE ha decidit utilitzar eines macroprudencials que limitin el deute hipotecari de les llars i en redueixin, així, la vulnerabilitat. Entre aquests instruments, destaca que els préstecs hipotecaris que superin en 4,5 vegades els ingressos anuals dels clients no podran representar més del 15% del total dels nous préstecs hipotecaris de les entitats britàniques, les quals hauran de realitzar exercicis d'estrès sobre els tipus d'interès als quals concedeixin els préstecs per valorar la capacitat de pagament dels clients. De l'efectivitat d'aquests nous instruments i del que succeeixi al mercat laboral dependran, en gran part, el moment i el ritme de pujada dels tipus d'interès.
