Oportunitats d’inversió i diversificació de carteres
En els últims mesos, han augmentat les veus que consideren que s’ha incrementat la correlació, o el grau de sincronia, entre la rendibilitat dels diferents actius financers (vegeu el gràfic adjunt). Això és d’enorme rellevància, ja que constitueix un aspecte fonamental en la construcció de les carteres d’inversió: per ajustar el perfil de risc d’una cartera al desitjat per cada inversor, és imprescindible poder diversificar de forma adequada els actius en què s’inverteix.
A més de la importància que té per a l’inversor a nivell individual, el grau de correlació entre actius també se segueix amb molta atenció des dels bancs centrals i des de les diferents institucions responsables de vetllar per l’estabilitat financera, com l’FMI o el Banc Internacional de Pagaments, ja que una major sincronia entre l’evolució dels diferents actius financers també augmenta la vulnerabilitat de les economies a shocks adversos de sentiment als mercats financers.
El temor a un augment de la correlació ha estat recurrent en els últims anys, i el debat sobre els factors que poden generar-lo és intens. En les últimes dècades, un element que ha estat fonamental perquè es mantingués una correlació negativa entre la renda fixa i la renda variable (la qual cosa ha permès diversificar les carteres de forma senzilla) ha estat la implementació d’una política monetària encertada i efectiva, que ha ajustat els tipus d’interès per esmorteir l’impacte dels shocks adversos que s’han produït. Això ha fet que les expectatives d’inflació es mantinguessin relativament estables durant molts anys i ha facilitat que la renda fixa fos un bon refugi quan hi ha hagut episodis de correcció en la renda variable. No obstant això, la credibilitat dels bancs centrals s’ha vist afectada en els últims anys, i cada vegada hi ha més dubtes sobre la seva capacitat per controlar la inflació en un món en què els preus estan més determinats per les condicions globals. A més a més, els instruments a l’abast dels bancs centrals semblen més limitats ara que la inflació es manté en cotes baixes malgrat que els tipus d’interès estan en mínims històrics.
Un altre factor que cal tenir en compte per valorar les possibilitats de diversificació d’una cartera és la globalització dels mercats financers. D’una banda, això hauria de permetre que els inversors tinguin accés a un ventall més ampli d’oportunitats d’inversió i, per tant, hauria de facilitar una major diversificació de les carteres. No obstant això, el temor és que la major diversificació de les carteres a nivell internacional acabi fent que el preu dels diferents actius estigui més determinat per factors globals que per factors locals o idiosincràtics.
Finalment, un altre factor que sovint se suggereix que pot fer augmentar la sincronia entre la rendibilitat dels actius és l’aplicació de tècniques de gestió de carteres molt similars entre els agents que operen als mercats i que estan basades en algorismes que generen ordres de compra i de venda automàtiques. De tota manera, malgrat que això sí que sembla que ha tingut un paper rellevant en casos puntuals, que han generat repunts de la volatilitat en alguns actius concrets, no hi ha evidència fefaent que mostri que estigui generant, ara com ara, un augment secular de la correlació entre actius.
En els últims trimestres, la preocupació sobre la sincronia entre actius ha guanyat força per l’aparició de dues forces que aparentment podrien augmentar-la. D’una banda, la perspectiva que els tipus d’interès han tocat fons i que, molt probablement, han iniciat una tendència alcista (la qual cosa disminueix el preu de la renda fixa) preocupa els inversors que veuen la renda variable amb escàs recorregut alcista. Arguments en aquest sentit no falten. Als EUA, l’S&P 500 està en màxims històrics i, a la zona de l’euro, els índexs borsaris es veuen llastats per un creixement que no s’acaba d’enlairar i per una incertesa elevada.
No obstant això, també hi ha motius per a ser optimistes. En particular, l’augment de la inflació previst per als propers trimestres hauria d’afavorir la renda variable. Així mateix, la major laxitud fiscal, en especial als EUA o al Regne Unit, donarà suport als sectors cíclics, com els vinculats al consum o a la inversió en infraestructures. A més a més, en última instància, la normalització dels tipus d’interès respon a la millora de les condicions macroeconòmiques, i, si aquesta es produeix, tard o d’hora s’hauria de reflectir en una bona evolució dels principals índexs borsaris.
