Cap a una crisi del deute extern a l'Amèrica Llatina?
Històricament, l'Amèrica Llatina s'ha mostrat molt sensible als augments del tipus de referència als EUA. En la dècada dels vuitanta, la pujada del tipus d'interès de la Reserva Federal va propiciar que la tònica de creixement del deute públic de la dècada anterior es tornés insostenible i que 27 països haguessin de reestructurar-lo. Es podria repetir una crisi semblant en l'actual context d'enduriment monetari dels EUA?
Després de situar-se en nivells mínims de les últimes dècades, el deute extern total a l'Amèrica Llatina ha repuntat de manera apreciable i ha passat de representar el 20% del PIB al 30%, la qual cosa equival, gairebé, a la mitjana del període 1980-2015. Malgrat que aquest nivell és inferior al considerat, convencionalment, de risc elevat (a partir del 60%-70% del PIB en el cas dels països emergents), sí que preocupen la tendència recent i la velocitat del procés d'endeutament.
A més a més, quan es compara el deute extern amb les reserves internacionals (un mesurament de la capacitat de resposta davant una eventual crisi),1 la preocupació augmenta. Com succeeix amb el deute extern, l'evolució de les reserves va ser positiva fins al 2011, però, de llavors ençà, s'ha desfet el camí, i, el 2014, es va situar en l'equivalent al 50% del deute extern. Aquest és, justament, el llindar que habitualment es pren com a referència d'un nivell mínim de reserves. En poc temps, la regió ha passat d'estar en una zona confortable i segura a situar-se en el límit del que és prudent.
L'anàlisi per països valida les conclusions anteriors. El 2015, quatre països de la regió van superar el llindar del 40% del PIB en deute extern (Xile, Mèxic, Uruguai i Colòmbia). No obstant això, dels quatre, només Uruguai acumula un nivell de reserves en zona segura (amb el 76% del deute extern). Afortunadament, Mèxic i Colòmbia disposen d'una línia de crèdit flexible de l'FMI, concebuda, precisament, per ajudar països amb fonaments macroeconòmics sòlids, la qual cosa, si arriba el cas, permet incrementar la capacitat de reacció. I Xile es beneficia d'un element no quantificable però rellevant: disposa de la millor credibilitat internacional de la regió i d'un quadre macroeconòmic raonablement sa.
Així i tot, aquesta anàlisi no liquida tots els focus de risc. Què succeeix, per exemple, si una filial radicada a Espanya d'una empresa brasilera emet un bo en dòlars a Londres i el compra un resident brasiler? Aquest passiu no està inclòs en el deute extern del Brasil, ja que està emès per una entitat no resident i comprat per un resident. Però té un risc canviari i, en funció de com estigui estructurada la relació entre la matriu i la filial de l'empresa brasilera, pot acabar afectant la solvència de la matriu. Precisament, el BIS ha alertat repetidament sobre aquest tipus de riscos i, per quantificar-los, ha compilat informació de les emissions de bons realitzades per entitats nacionals fora del país d'origen i comprades tant per entitats residents com per no residents.2 Tot i que pot semblar que aquests casos són anecdòtics, les xifres ho desmenteixen, ja que, el 2014, van superar el 12% del PIB de l'Amèrica Llatina. A més a més, la seva tendència és creixent (el 2008, eren, només, el 8% del PIB), i l'instrument ha estat cada vegada més utilitzat pels bancs i per les empreses. Aquest ús per part del sector privat és especialment intens a Xile (el 2014, el deute internacional dels bancs i de les empreses va pujar al 15,6% del PIB), a Mèxic (10,6%) i al Brasil (10,5%).
Malgrat que un episodi d'impagament del deute de l'estil de la dècada de 1980 és poc probable, certament el deute ha crescut, molt d'aquest deute és sensible a canvis en el finançament internacional i el marge de maniobra és inferior al d'uns anys enrere.
1. En una anàlisi més detallada, les reserves internacionals s'avaluen en relació, només, amb el deute a curt termini.
2. Així, segons el BIS, les emissions d'una matriu brasilera i les seves filials estrangeres són considerades, en aquesta estadística, com «nacionals del Brasil».