Bancs centrals i monedes digitals: una mirada al futur de l’efectiu

• 1. Central Bank Digital Currency. Es tracta de diners emesos pel banc central, en format digital, denominats en la unitat de compte d’un país, que difereixen d’altres mitjans de pagament electrònics (per exemple, les targetes) perquè representen un passiu del banc central i no d’una institució privada.

• 2. Vegeu l’article «La política e-monetària de la nova economia digital», al Dossier de l’IM10/2019.
• 3. Segons un estudi del BCE (2020), el 41% dels enquestats declaraven haver reduït l’ús de l’efectiu durant la pandèmia, i la majoria afirmaven que, en el futur, continuarien pagant menys en efectiu.

En quart lloc, en economies emergents, l’interès per les CBDC s’explica, en gran part, per motius d’inclusió financera. En concret, hi ha opcions de disseny de CBDC que podrien abordar algunes de les barreres que frenen la inclusió financera. Per exemple, interfícies dissenyades de forma específica per als grups més desatesos (targetes intel·ligents, funcionalitat offline), o mitjançant la inter­operabilitat domèstica i transfronterera amb altres mitjans de pagament (la qual cosa augmentaria les opcions de pagament i reduiria els costos per als usuaris).

Finalment, els bancs centrals, en especial a les economies emergents, consideren que les CBDC podrien contribuir a millorar els pagaments internacionals, en termes d’efi­ciència i de cost. En concret, consideren que podrien millorar alguns dels punts febles dels sistemes de pagament actuals, com les limitacions horàries (les CBDC serien accessibles 24/7) o les llargues cadenes d’intermediació.

A nivell europeu, el BCE també està analitzant l’emissió d’una CBDC com a complement de l’efectiu, amb la vista posada en un possible llançament el 2025-2026. En concret, el BCE està estudiant els avantatges i els riscos d’emetre un euro digital, està perfilant elements bàsics del seu disseny i està analitzant com es podria distribuir al públic en general i quins usos podria cobrir. Un cop finalitzada l’actual fase de recerca (octubre del 2023), el BCE decidirà si comença a desenvolupar un euro digital.

Mentrestant, les publicacions i els discursos d’alguns membres del Comitè Executiu del BCE ofereixen algunes pistes sobre com podria ser. Així, com l’efectiu, l’euro digital representaria un dret de cobrament directament davant el banc central (i no davant els bancs, com en el cas dels dipòsits). En canvi, compartiria amb els dipòsits el fet de tenir un format digital que permetria efectuar pagaments en entorns físics i digitals mitjançant l’ús de dispositius intel·ligents (per exemple, un wallet en un telèfon mòbil o una smart card).

Així mateix, el BCE contempla que siguin els intermediaris autoritzats (entre d’altres, els bancs) els que distribueixin i custodiïn els euros digitals dels seus clients. També, per a una primera fase de llançament, el BCE contempla quatre possibles usos de l’euro digital. El primer d’ells (pagaments entre pars offline) seria comparable a l’intercanvi d’efectiu, en què només intervenen el pagador i el receptor dels diners, sense un tercer que validi la transacció (tot i que, a la pràctica, es desconeix com funcionaria). Els altres usos plantejats són comparables als que ja cobreixen les solucions de pagaments digitals actuals: pagaments en línia entre pars validats per un tercer, pagaments en e-commerce i pagaments en comerços en punts de venda físics. I, en funció del disseny final, l’euro digital podria incorporar funcionalitats més avançades (com programabilitat en pagaments).

Addicionalment, el BCE està explorant opcions que garanteixin un cert grau de privacitat, per equiparar-lo a l’efectiu. En aquest sentit, es descarta el ple anonimat dels usuaris, ja que això impediria evitar el blanqueig de capitals. No obstant això, en funció del disseny i de l’ús, es planteja un major o menor grau de traçabilitat de les transaccions i dels usuaris. Per exemple, en pagaments entre pars offline o en transaccions en línia fins a un cert llindar, es planteja que les transaccions es puguin dur a terme sense registrar la identitat de les parts.

Finalment, el BCE també ha de perfilar el disseny de l’euro digital per minimitzar els riscos sobre l’estabilitat financera. En representar un dret de cobrament davant el BCE i no davant els bancs, l’euro digital serà un actiu lliure de risc. Aquesta característica, afegida a la seva capacitat de ser utilitzat en entorns digitals, el convertiria en un bon competidor dels dipòsits bancaris per la liquiditat dels clients. En aquest sentit, si aquests clients desvien una part dels seus ingressos i la operativa dels seus dipòsits bancaris al wallet de l’euro digital, això podria tenir importants implicacions per al sistema financer. En concret, la capacitat de concessió de crèdit dels bancs a l’economia es podria veure limitada (tant pels costos de finançament més elevats com per la menor capacitat d’avaluació del risc derivada de la pèrdua d’informació sobre la transaccionalitat). A més a més, en moments d’incertesa, es podrien produir fugides de dipòsits cap a l’euro digital, la qual cosa podria generar episodis d’inestabilitat financera. Dit això, l’adopció de l’euro digital i la magnitud del transvasament des dels dipòsits dependran de la seva usabilitat com a mitjà de pagament (quins usos cobreix i com es compara amb les solucions de pagament actuals) i de la seva capacitat com a reserva de valor.

El BCE és conscient d’aquests riscos i busca evitar que l’euro digital sigui utilitzat com a vehicle d’inversió, amb la finalitat de limitar el transvasament des dels dipòsits i de garantir la transmissió de la política monetària. I, per aquest motiu, disposa de dues palanques. D’una banda, oferir una remuneració en euro digital inferior a la dels dipòsits bancaris. De l’altra, imposar límits als saldos en euro digital i a la convertibilitat dels dipòsits bancaris a euro digital en un període determinat. Segons el BCE, és probable que el disseny final de l’euro digital inclogui una combinació d’aquestes eines.

En definitiva, les CBDC s’estan obrint pas en diverses parts del món, també a Europa. I, malgrat que encara cal detallar molts aspectes i que el seu llançament no serà immediat, és d’esperar que el projecte de l’euro digital es materialitzi a mitjà termini.