Preu del cru: el trencaclosques de l’impacte de la retallada de l’OPEP
La caiguda recent del preu del petroli, que, de manera puntual, ha situat el barril de Brent per sota dels 50 dòlars i l’ha apropat al nivell anterior a l’anunci de l’acord de l’OPEP al novembre del 2016, ha revifat els dubtes sobre l’impacte d’aquest acord i, més àmpliament, sobre la capacitat del càrtel petrolier de sostenir una alça del preu del cru. De fet, malgrat que l’OPEP va acordar, al maig, allargar la retallada de la producció fins al començament del 2018, el preu del petroli es manté en un rang proper als 50 dòlars.
Els dubtes sobre l’impacte de la retallada de l’OPEP emanen, principalment, de la persistència de les existències de cru als EUA en nivells històricament molt elevats (més de 500 milions de barrils), un senyal que el mercat ha interpretat com a indicatiu que la retallada de l’OPEP no era suficient per reduir l’excés d’oferta (pel costat de la demanda, no s’han produït canvis significatius en els últims mesos). En general, s’utilitzen tres arguments per explicar l’impacte limitat de l’acord de l’OPEP.
La primera línia argumental qüestiona si la implementació de la retallada és efectiva. No obstant això, el nivell de compliment ha estat molt alt fins avui (va assolir el 90% a l’abril, tot i que amb diferències entre els països membres de l’OPEP). En conseqüència, la producció de cru dels països de l’OPEP va baixar dels 32 milions de barrils diaris (mbd) a l’abril (enfront dels més de 34 del final del 2016), un nivell coherent amb l’acord del mes de novembre (vegeu el primer gràfic). També s’observa un compliment elevat per part dels altres grans productors que participen en l’acord i que no són membres de l’OPEP, com Rússia, per exemple.
El segon argument que s’utilitza per explicar l’impacte limitat de l’acord de l’OPEP és que el repunt de la producció als EUA, en particular la de petroli no convencional, podria haver compensat la retallada de l’organització. No obstant això, tot i que, a llarg termini, és un argument totalment pertinent, sembla que, a curt termini, és complicat que el repunt del shale pugui compensar totalment la reducció de la producció implementada pels altres grans productors. Així, des del gener, la producció de productes petroliers1 als EUA ha augmentat «només» en 270.000 barrils diaris, mentre que els països de l’OPEP han retallat la producció de cru en més d’1,2 mbd en relació amb el nivell de referència de l’acord i en més de 2 mbd des del màxim assolit al final del 2016, just abans de la implementació de la retallada. No obstant això, fins al final del 2018, l’agència nord-americana d’informació energètica preveu que la producció de productes petroliers als EUA augmentarà en 1,63 mbd.
Finalment, una última explicació és que, malgrat la retallada de la producció, les exportacions de l’OPEP s’han mantingut en nivells molt elevats. De fet, entre el gener i l’abril, les exportacions de cru de l’OPEP només van disminuir, de mitjana, en 460.000 barrils diaris en relació amb el mateix període del 2016 (vegeu el segon gràfic).
No obstant això, en els propers mesos, cal esperar que les exportacions de cru de l’OPEP vagin disminuint a mesura que les existències en aquests països es redueixen, la qual cosa hauria d’acabar pressionant el preu del petroli a l’alça. De fet, a l’abril, ja es va observar una caiguda d’1,12 mbd en les exportacions de cru dels països de l’OPEP. Així i tot, malgrat que, a curt termini, l’efecte de la retallada hauria de començar a pressionar el preu del cru a l’alça, a llarg termini, les dinàmiques d’oferta, en particular el repunt del shale als EUA, continuen suggerint un augment gradual i relativament limitat.
1. Els productes petroliers són els productes que s’obtenen a partir del processament del cru, del gas natural i d’altres compostos d’hidrocarbur. A més de la benzina, inclouen, per exemple, el gas liquat de petroli, el querosè o els lubrificants.
