A l'última reunió del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi es va mostrar preocupat per la persistent apreciació de la moneda comunitària (que va arribar a cotitzar, en aquella setmana, a 1,38 dòlars per euro, xifra màxima des del 2011). Atès el possible impacte de la fortalesa de l'euro sobre l'estabilitat dels preus i el creixement econòmic de la regió, el president va deixar entreveure la intervenció imminent per part de la institució amb mesures d'estímul monetari. La reacció dels mercats no es va fer esperar i l'euro es va depreciar el 2,2% en relació amb el dòlar en un mes. De tota manera, des de diverses capitals europees, creixia la preocupació sobre la fortalesa de la divisa i el seu efecte nociu sobre la capacitat exportadora. Per tot plegat, i en el context actual de baixos nivells d'inflació i d'una demanda domèstica encara feble, és de gran rellevància analitzar l'impacte real dels moviments del tipus de canvi de l'euro sobre l'economia de la zona de l'euro.
El principal canal pel qual les fluctuacions en el tipus de canvi afecten l'economia és l'impacte sobre els preus, que es produeix mitjançant dos efectes oposats: d'una banda, un euro apreciat encareix les exportacions, la qual cosa origina una pèrdua de competitivitat en relació amb altres competidors i, per tant, una reducció del volum d'exportacions. Però, de l'altra, una major fortalesa de l'euro disminueix els preus de les importacions, la qual cosa reverteix en una reducció dels costos dels béns intermedis importats (per exemple, el petroli i altres primeres matèries). La combinació d'aquests dos efectes oposats1 i la capacitat de les empreses per variar el marge amb què operen fan que l'impacte del tipus de canvi de l'euro no es traslladi íntegrament als preus de les exportacions, sinó que aquest sigui menor i que, per tant, l'impacte final sobre el volum d'exportacions també es redueixi.
Atès que el principal motor de creixement durant la crisi ha estat el sector exterior, podria semblar que les preocupacions sobre la fortalesa de l'euro estan fonamentades, tot i que cal quantificar l'impacte econòmic real per extreure conclusions. Des del gener del 2013, s'ha produït una apreciació del tipus de canvi efectiu nominal de l'euro d'aproximadament el 5,0%. Segons un estudi del BCE,2 un increment d'aquesta magnitud redueix les exportacions en 0,6 p. p. En el primer any i en gairebé 1,0 p. p. acumulat a llarg termini. Atès que les exportacions de béns i serveis per a la regió van créixer el 2,8% en el 4T 2013, l'efecte de l'apreciació de l'euro no sembla menor, tot i que tampoc no és determinant.
Pel que fa a l'impacte sobre l'IPC, sembla que guanya rellevància en l'actualitat, ja que l'excés de capacitat productiva i els baixos preus de les primeres matèries han pressionat a la baixa la inflació i han incrementat el risc de deflació a tota la regió. L'augment del tipus de canvi es trasllada als preus dels consumidors, principalment, per la via d'un abaratiment del preu de les importacions. Fent una anàlisi similar a l'anterior, una apreciació de l'euro del 5,0% pressiona a la baixa la inflació en 0,1 p. p. el primer any i al voltant de 0,6 p. p. a llarg termini. Per tant, l'efecte que potencialment pot tenir una apreciació sostinguda de l'euro no sembla menor, en especial si tenim en compte que la taxa d'inflació es troba, actualment, en nivells molt baixos. El BCE fa el correcte quan vigila de prop l'evolució del tipus de canvi.
1. En funció del contingut importador de les exportacions, es podrà traspassar una part dels guanys en els inputs (abaratiment de les importacions) a un menor preu de l'output, amb el consegüent manteniment dels marges.
2. Vegeu Mauro, Rüffer Bonda, «The Changing Role of Exchange Rate in a Globalised Economy», BCE Occasional Paper Series (2008).
