La resiliència afavorirà la recuperació portuguesa
Arrossegada per la marcada caiguda de l’activitat en el primer semestre. En canvi, la recuperació significativa del segon semestre demostra la capacitat de reactivació de l’economia portuguesa i la seva resiliència davant les restriccions, la qual cosa reforça la visió que l’activitat reprendrà una recuperació més sòlida quan el control de la pandèmia permeti relaxar el confinament. Per sectors productius, només la construcció va aconseguir mantenir una contribució positiva al creixement (el seu valor afegit brut va créixer el 3,3%), mentre que la resta de sectors van registrar caigudes en el conjunt de l’any, especialment intenses al comerç i a la restauració (el –12,7%), a la indústria (el –7,7%) i al grup d’altres serveis (el –6,4%).
Mentre s’espera que la vacunació dels col·lectius de risc alleugi la pressió sobre el sistema sanitari i permeti relaxar les restriccions de forma més generalitzada, els indicadors assenyalen que la recuperació econòmica ha quedat temporalment interrompuda per les mesures adoptades per frenar els contagis en aquests primers mesos del 2021. En concret, l’indicador diari d’activitat del Banc de Portugal (l’anomenat DEI, que exhibeix una bona correspondència amb el creixement interanual del PIB) ha disminuït fins a una mitjana del –6,2% des de l’inici de l’any i suggereix un ritme d’activitat una mica inferior al registrat en el 4T 2020 (quan el DEI es va situar en el –5,4%). Així mateix, els indicadors de confiança per al mes de febrer es van deteriorar en l’àmbit dels consumidors i als sectors de serveis i de comerç, mentre que el sector industrial es mostra més optimista. Cal esperar que aquest optimisme s’estengui amb l’avanç del procés de vacunació, que haurà de permetre alleujar la pressió hospitalària i propiciar una recuperació més sostinguda de l’activitat econòmica en els propers trimestres.
L’ocupació va augmentar en 59.600 persones en el 4T 2020 (el +1,2% intertrimestral i el –1,0% interanual) i va recuperar gairebé els nivells anteriors a la pandèmia (–6.400 persones en relació amb el 1T 2020). Al seu torn , la taxa d’atur va caure fins al 7,1%, en relació amb el 7,8% del 3T, de manera que, en el conjunt de l’any 2020, la taxa d’atur es va situar en el 6,8%. Aquest augment en relació amb el 6,5% del 2019 ha estat molt inferior a l’esperat, reflex del suport que han aportat les mesures d’ajuda a l’ocupació per protegir els llocs de treball davant la caiguda de l’activitat. No obstant això, les perspectives per al mercat laboral el 2021 continuen sent molt exigents, marcades per l’empitjorament de la situació pandèmica al començament del 2021, pel lent procés de vacunació i per la incertesa que plana sobre la capacitat de les empreses per reactivar l’activitat en el postconfinament. En aquest context, és possible que la taxa d’atur augmenti durant la segona meitat de l’any, quan finalitzin les mesures de suport a l’economia en la seva configuració actual.
El dèficit per compte corrent es va situar en els 2.377 milions d’euros, equivalent a l’1,2% del PIB, en relació amb el superàvit del 0,4% del 2019. El principal motiu d’aquest deteriorament va ser la disminució del superàvit de la balança de serveis, fins al 4,3% del PIB (–4,1 p. p. per sota del 2019), a conseqüència de l’enorme caiguda del turisme internacional, mentre que el dèficit de la balança de béns va millorar lleugerament (fins al –6% del PIB). Per la seva banda, el saldo del compte de capital va augmentar en 862 milions d’euros, fins als +2.633 milions (equivalent al +1,3% del PIB), secundat per un augment dels ingressos de fons comunitaris. Això va permetre mantenir la capacitat de finançament extern de l’economia portuguesa en positiu, mentre s’espera que, el 2021, l’impacte del Next Generation EU i una recuperació incipient del turisme donin suport a una certa millora dels comptes externs.
El nombre de pernoctacions es va enfonsar fins a nivells del 1993, i els ingressos totals dels establiments d’allotjament turístic van caure fins al mínim històric des que hi ha registres (2013), amb un descens interanual del 66,1%, fins als 1.457 milions d’euros. El turisme va patir per una caiguda del nombre d’hostes residents (el –39,2%, fins als 6,5 milions) i, en especial, per l’enfonsament del 76% en els hostes no residents (fins als 4 milions). Els països que més van disminuir el flux de turistes cap a Portugal van ser Irlanda (el –89,6%), els EUA (el –87,7%) i la Xina (el –82,8%). De cara al 2021, s’espera una recuperació incipient del sector, amb el suport de l’avanç de les vacunacions. De fet, ja han aparegut alguns senyals positius per al turisme a Portugal: després del discurs del primer ministre britànic detallant el procés de desconfinament del Regne Unit, els britànics, que representen el mercat emissor més gran de turistes a Portugal (el 16,3%), van augmentar el 600% la demanda de vols a Portugal, a Espanya i a Grècia, segons les companyies aèries.
La cartera de crèdit dels particulars va créixer l’1,4% interanual al desembre, menys que al començament del 2020 (el 2,3%) i amb una lleugera caiguda de la cartera de crèdit al consum (el –0,3%). De fet, les noves operacions en aquest segment van caure de manera significativa (el –17,4% acumulat durant l’any), arrossegades per la menor demanda dels consumidors. D’altra banda, la cartera de crèdit a l’habitatge va créixer el 2,1% interanual al desembre, empesa pel dinamisme de les noves operacions (el +8,1% acumulat durant l’any) i per l’aplicació de les moratòries de crèdit. De fet, s’estima que les amortitzacions de crèdit a l’habitatge hauran caigut gairebé el 20% el 2020. Pel que fa a les empreses, les noves operacions van augmentar lleugerament (el 0,6%) en el conjunt de l’any. Després d’augmentar durant els mesos de maig i de juny, amb la implementació inicial de les línies de crèdit, durant la segona meitat de l’any, es va registrar un descens de les noves operacions contractades, afectades, possiblement, per la incertesa de l’entorn. Així i tot, la cartera de crèdit a les empreses va augmentar el 10,4% interanual al desembre, apuntalada per l’adhesió a les moratòries (s’estima un descens de les amortitzacions del 25% el 2020).
