Portugal: creixement fort, futur incert
L’indicador diari d’activitat va créixer el 2,6% intertrimestral en el 2T 2022, la qual cosa suggereix que la nostra previsió per al creixement del PIB en el trimestre (el 0,3% intertrimestral) es podria superar. El consum ha continuat sent el component estrella, segons es desprèn del bon to mostrat pels indicadors parcials (vendes al detall, moviments amb targeta i vendes d’automòbils). La resiliència del mercat laboral, amb una caiguda dels aturats a l’abril i al maig del 10,7% en relació amb el 1T, ha continuat donant suport a la despesa de les famílies. No obstant això, els senyals apunten a una pèrdua de dinamisme en els propers mesos, atès l’empitjorament de la confiança de les famílies i de les perspectives de negoci en tots els sectors al juny, llevat del sector industrial. Durant el 3T 2022, es podria començar a sentir l’impacte de l’alentiment d’importants socis comercials en el funcionament de les exportacions de béns i també en els comportaments més cautelosos per part dels agents econòmics nacionals, tot i que aquestes dinàmiques puguin ser compensades, en part, per l’embrazida prevista del turisme. Els riscos s’acumulen al final de l’any a causa de l’elevada incertesa que envolta els subministraments d’energia de cara a l’hivern, sobretot a les economies del nord i del centre d’Europa. Ara com ara, mantenim la cautela i esperem que l’economia s’estabilitzi, tot i que els riscos són negatius i creixents.
L’estimació preliminar de l’INE per al juny situa la inflació en el nivell més alt des del desembre del 1992 (el 8,7%). Els productes energètics, amb una inflació del 31,7%, continuen pressionant a l’alça la inflació general, i, en un moment en què l’augment dels preus alimentaris està més estabilitzat, el comportament del component energètic serà clau en l’evolució de la inflació en els propers mesos.
L’IPH de l’INE va créixer el 12,9% en termes interanuals en el 1T 2022, el major creixement de la sèrie històrica. Aquest encariment va incrementar el valor mitjà dels habitatges transaccionats fins als 185.600 euros. Les dades disponibles apunten al fet que aquesta tendència s’ha mantingut en el 2T: el valor mitjà del metre quadrat, segons les taxacions per a la sol·licitud de crèdits hipotecaris, va augmentar al maig fins als 1.380 euros (el +3,7% en relació amb el final del 1T), i l’índex de preus de l’habitatge elaborat per Confidencial Imobiliário apunta en el mateix sentit (el +3,9%). Creiem que la modificació recent de la mesura macroprudencial (relativa al termini màxim d’amortització i a la seva dependència de l’edat del prestatari en els nous préstecs a l’habitatge) i el cicle d’augment dels tipus de referència aniran frenant aquesta tendència.
En els cinc primers mesos de l’any, el saldo consolidat del conjunt de les Administracions públiques, en termes de caixa, es va situar en el –0,4% del PIB, la qual cosa contrasta amb el dèficit del 6,5% del PIB en el mateix període del 2021 i del 0,7% en els cinc primers mesos del 2019. La millora en relació amb el 2021 procedeix d’un intens creixement dels ingressos (el +16% interanual), mentre que les despeses anoten una caiguda moderada (el –0,7%). Aquest comportament, juntament amb la publicació del dèficit en termes de comptabilitat nacional del 1T 2022 (el 0,4% del PIB), sustenta l’estimació de CaixaBank Research que, el 2022, el dèficit es podria reduir fins a un nivell pròxim a l’1,7% del PIB, des d’un dèficit del 2,8% el 2021. No obstant això, la prolongació del conflicte Rússia-Ucraïna, els senyals d’alentiment de l’activitat econòmica i l’augment dels tipus d’interès (les yields de les OT a 10 anys han augmentat 44 p. p. des de l’inici de l’any) són un desafiament per a l’objectiu de reducció del dèficit públic.
La ràtio de préstecs dubtosos va recular fins al 3,6%, 1 dècima menys que al final del 2021 i 1 p. p. per sota de la ràtio d’un any abans. La millora es va produir al segment dels particulars i al de les empreses no financeres. En el primer cas, la ràtio de préstecs dubtosos va baixar fins al 2,7% i, en el segon, fins al 8,0%. Per la seva banda, l’estoc de crèdit concedit al sector privat va créixer el 2,6% interanual al maig. El crèdit a particulars va mantenir el ritme de creixement de l’abril (el 3,7% interanual), però el concedit a les empreses no financeres va recular el 0,8%. Al seu torn, els dipòsits del sector privat continuen creixent a bon ritme: el 8,2% interanual al maig, amb un augment dels dipòsits dels particulars i de les empreses del 7,0% i de l’11,8%, respectivament.
Les xifres d’hostes i de pernoctacions s’aproximen a les registrades abans de la pandèmia. Així, al maig, el nombre d’hostes amb prou feines es va situar el 3% per sota del nivell del maig del 2019, i el de pernoctacions, l’1% per sota. Malgrat que el ritme de recuperació dels no residents és més lent que el dels turistes nacionals, aquestes dades evidencien una certa normalització del sector, que s’hauria de prolongar i d’intensificar en el 3T de l’any. En paral·lel, el funcionament del sector sustenta els comptes externs del país: en el còmput acumulat de l’any fins a l’abril, el saldo de la balança de serveis ascendeix a 3.000 milions d’euros, més de cinc vegades superior al valor del període equivalent del 2021. No obstant això, el fet de ser importador net d’energia fa que els comptes externs es continuïn veient penalitzats pels elevats preus als mercats internacionals de les commodities associades a aquest component. En el còmput acumulat dels 12 últims mesos (fins a l’abril), el dèficit de la balança per compte corrent ha empitjorat i puja a –3.700 milions d’euros (–1.800 milions d’euros en els 12 mesos fins a l’abril del 2021).
