Un millor inici d’any de l’economia internacional, que, malgrat tot, no esvaeix els dubtes

De fet, els EUA van créixer el 0,3% intertrimestral; la zona de l’euro, el 0,1%, i la Xina va sorprendre amb el 2,2%. Aquesta arrencada introdueix un cert biaix a l’alça per a les previsions de creixement el 2023. No obstant això, el risc que la segona meitat de l’any sigui més feble, a mesura que les agressives pujades de tipus acabin de transmetre’s a l’activitat, pot esbiaixar a la baixa el creixement esperat per al 2024. Aquest menor dinamisme econòmic, en un context en què, a priori, no s’anticipen tensions preocupants als mercats d’energia, permetrà que la inflació es vagi reduint, so­­bretot pel que fa als components subjacents, que, ara com ara, estan mostrant resistència a baixar.

Les dades preliminars mostren un creixement de l’1,1% anualitzat (el 0,3% intertrimestral) al començament de l’any, després del 2,6% del 4T 2022. Malgrat que s’ha perdut impuls, l’anàlisi per components revela una composició força robusta. De fet, una bona part de l’alentiment és deguda a una desacumulació d’inventaris: resten 1,3 p. p. al creixement, després d’aportar gairebé 1,5 p.p. en el trimestre previ. A més a més, el consum privat va accelerar el ritme de creixement fins al 3,7% anualitzat (l’1,0% anterior), al mateix temps que la construcció va caure el 4,2%, després de recular a taxes de dos dígits en els tres trimestres previs. Així i tot, cal tenir en compte que les dades mensuals van dibuixar una senda de «més a menys» al llarg del període, i, a més a més, les dades disponibles de l’abril mostren una continuïtat d’aquesta tendència. Els indicadors més avançats apunten al fet que l’alentiment de l’economia s’intensificarà durant la resta de l’any i acusarà els efectes de l’enduriment de les condicions monetàries i de les últimes turbulències financeres.

El sostre actual, de 31,4 bilions de dòlars, ja es va assolir al gener, però el Tresor va aprovar una sèrie de mesures excepcionals que expiren el 5 de juny per permetre que el Govern pugui complir les obligacions de pagament ja compromeses. Per anticiparse a aquesta data límit, la Cambra Baixa, amb majoria republicana, va aprovar el 26 d’abril un projecte de llei per apujar el sostre de deute en 1,5 bilions de dòlars, a canvi, però, de retallades de despesa per 4,5 bilions i de limitar l’1,0% l’augment de la despesa en els 10 propers anys. El projecte s’ha d’aprovar ara al Senat, on, a l’hora de tancar aquest informe, la majoria demòcrata ja havia advertit que el vetarà. Aquesta situació no és nova, i, des dels anys noranta, la falta d’un acord a temps per apujar el sostre de deute ja ha provocat, en quatre ocasions, tancaments de més d’una jornada de l’Administració pública (en anglès, shutdown), que impliquen suspendre la prestació de tots els serveis públics, llevat dels considerats essencials, com a solució temporal per assegurar el pagament dels compromisos de deute. Si no s’assoleix un acord per apujar el sostre de deute, el tancament pot tenir un impacte macroeconòmic substancial: a més de ser una font d’incertesa i d’inestabilitat als mercats financers, la Congressional Budget Office estima que l’últim tancament, que va durar cinc setmanes, entre el desembre del 2018 i el gener del 2019, va restar 0,1 p. p. i 0,2 p. p. al creixement intertrimestal del 4T 2018 i del 1T 2019, respectivament. A causa d’aquests importants efectes, confiem que, igual que en el passat, finalment s’assolirà un acord.

La zona de l’euro va créixer el 0,1% intertrimestral en el 1T 2023, resultat que, malgrat tot, s’ha tornat a veure afectat per la gran volatilitat de les dades d’Irlanda (amb una caiguda del 2,7%, resten més de 0,1 p. p. al creixement del conjunt de la zona de l’euro). Pel que fa a les principals economies, destaca el dinamisme d’Itàlia i d’Espanya (el +0,5% intertrimestral). Per la seva banda, França va créixer un modest 0,2%, a causa, en part, d’una aportació negativa força significativa dels inventaris (–0,3 p. p.). Alemanya s’estanca al començament de l’any (el 0,0%), malgrat que les últimes declaracions del Govern apuntaven que l’economia podria registrar un creixement positiu en el 1T 2023. Quant al desglossament per components, el sector exterior va tenir una significativa aportació positiva en el 1T, beneficiat per una bona arrencada de l’economia global el 2023, gràcies, en part, a la reobertura total de l’economia xinesa. Pel que fa a l’evolució de la demanda interna, els senyals són més dispars: el consum va caure a Alemanya i a Espanya; a França, es va estancar, i, a Itàlia, destaca el dinamisme de la demanda interna.

Malgrat que els baixos preus del gas i l’elevat nivell de reserves representen un alleujament per a les empreses i per a les famílies, i així es reflecteix en el bon to d’indicadors com els PMI (54,1 punts a l’abril per a l’índex compost de la zona de l’euro, clarament en zona expansiva), la fortalesa se centra especialment als serveis (a la zona de l’euro, el PMI del sector va superar els 56 punts a l’abril). En canvi, el PMI manufacturer va caure fins als 45,8 punts (en zona contractiva per desè mes consecutiu), i, en algunes enquestes industrials, es comencen a detectar senyals incipients d’un descens de les comandes, en un context d’inventaris de productes acabats encara elevat. A més a més, arran de l’enduriment monetari del BCE, els propers mesos estaran marcats per la transmissió d’uns tipus d’interès més elevats al conjunt de l’economia (com ja ho mostren les enquestes de condicions creditícies que elabora el BCE mateix). En conseqüència, malgrat un bon inici d’any, encara cal superar reptes importants i no convé mostrar-se confiat en excés.

De fet, va créixer el 2,2% en el 1T 2023 (el 0,6% en el 4T 2022), gràcies a l’impuls del consum de les famílies en un context de relaxament de les restriccions per COVID, al mateix temps que la normalització de les cadenes d’oferta ha donat oxigen al sector exportador. Aquest inici d’any dinàmic suggereix que es pot superar folgadament l’objectiu de creixement del 5,0% establert pel Govern, la qual cosa podria propiciar la retirada de les polítiques vigents de suport per tornar a una política més coherent amb els plans establerts a l’Assemblea Popular Nacional. A més a més, el comportament favorable mostrat en els últims mesos per la demanda interna i la recuperació que mostra la demanda de crèdit podrien aconsellar aplicar una política monetària menys expansiva. En conseqüència, és factible que el ritme de creixement intertrimestral vagi perdent força al llarg de l’any, sense que, per això, es vegi amenaçat el compliment de l’objectiu oficial.