L’economia espanyola, bon inici d’any
Els indicadors que s’han conegut en els primers mesos de l’any desprenen senyals positius que apuntarien a una millora del ritme de creixement econòmic en el 1T. Pel costat de l’activitat, assenyalen un dinamisme notable del sector serveis, amb una activitat turística puixant i amb una millora del feble to que venia mostrant la indústria, i això amb una creació d’ocupació que, fins i tot, s’accelera. Per la seva banda, l’activitat immobiliària es refreda més suaument del que es preveia i la inflació prolonga la senda de moderació.
Els senyals són especialment positius al sector industrial, que venia travessant una acusada feblesa. Així, al febrer, l’índex PMI del sector manufacturer va augmentar 2,3 punts fins als 51,5, de manera que, per primera vegada en 11 mesos, se situa en terreny expansiu (per damunt dels 50 punts), gràcies a l’augment de la producció i de les noves comandes, en resposta a una millora de la demanda, fonamentalment del mercat intern. També s’obté una lectura positiva de la marxa de l’ocupació al sector industrial, amb un creixement dels afiliats al sector de l’1,9% interanual al febrer. Per la seva banda, l’índex PMI per al sector serveis es consolida en zona expansiva en situar-se en 54,7 punts (52,1 anterior), el millor registre des del maig del 2023. Pel costat del consum, milloren les perspectives de les llars, i l’indicador de confiança del consumidor que elabora la Comissió Europea es va situar al febrer en –17,4 punts (–18,8 el mes anterior), el millor registre en sis mesos.
L’afiliació mitjana va augmentar al febrer en 103.621 persones, la millor dada en un mes de febrer des del 2007, que supera la de l’any passat (88.918) i l’habitual en un mes de febrer (70.615 de mitjana en els mesos de febrer del període 2014-2019). Un cop corregida l’estacionalitat, l’ocupació anota una pujada mensual de 73.492 afiliats, el major augment des de l’abril del 2023, de manera que el creixement mitjà mensual des de l’inici del 1T puja a 55.924 treballadors, xifra significativament superior a la de la mitjana del 4T 2023 (31.248). El ritme de creixement intertrimestral de l’ocupació efectiva (afiliats desestacionalitzats que no estan en ERTO) s’intensifica fins al 0,5% (el 0,4% en els dos trimestres anteriors). A més a més, destaca la millora de la contractació indefinida, de manera que la taxa de temporalitat continua caient fins al 12,7%, 2 dècimes menys que en el mes anterior. Pel que fa a l’atur registrat, es va reduir en 7.452 persones, un descens que contrasta amb l’augment del febrer de l’any passat (+2.618) i que supera la mitjana en els mesos de febrer del període 2014-2019 (–4.267).
Després de la pujada puntual del mes anterior, la inflació general es va reduir al febrer, segons l’indicador avançat publicat per l’INE, i es va situar en el 2,8%, 6 dècimes menys que al gener i la taxa més baixa des de l’agost del 2023. Sense disposar del desglossament per components, l’INE apunta que aquest resultat ve marcat, principalment, per la baixada de la inflació dels components no subjacents: l’estabilitat dels preus dels aliments, en relació amb la pujada d’un any enrere, i la baixada dels preus de l’electricitat, contrarestada, en part, per la pujada del preu dels carburants. La inflació subjacent (que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats) també va continuar reculant, tot i que va fer-ho amb menys intensitat que la inflació general, i va baixar 2 dècimes, fins al 3,4%. Cal recular fins al març del 2022 per trobar una taxa inferior.
La balança per compte corrent va tancar el 2023 amb un superàvit del 2,5% del PIB, 1,9 punts més que l’any anterior i el millor registre des del 2017. Llevat de la de rendes, afectada per la pujada dels tipus d’interès, totes les subbalances van contribuir a la millora del saldo exterior. D’una banda, el dèficit comercial de béns es va reduir amb intensitat, fins al 2,4% del PIB (el –4,4% el 2022), gràcies a la correcció del dèficit energètic (el –2,3% vs. el –3,9%), en un context de forta caiguda dels preus, i, en menor mesura, del dèficit de béns no energètics (el –0,1% vs. el –0,5% el 2022), atesa la caiguda de les importacions. Al seu torn, la balança de serveis va anotar superàvits històrics, tant els no turístics (el 2,4% del PIB vs. el 2% anterior) com els turístics (el 4,1% vs. el 3,6% el 2022).
En el cas del turisme, després del rècord del 2023, amb gairebé 85,2 milions de turistes internacionals, que van gastar més de 108.000 milions d’euros, les dades més recents confirmen que l’activitat turística es manté puixant, fins i tot en temporada baixa: al gener, el nombre de turistes estrangers que van arribar al nostre país va assolir els 4,77 milions, la qual cosa representa un creixement del 15,3% interanual i del 13,6% en relació amb el gener del 2019. Al seu torn, l’indicador de consum de CaixaBank llança una pujada de l’activitat de les targetes d’estrangers del 22,6% interanual en els dos primers mesos de l’any, en relació amb el 18,5% anotat en el 4T 2023.
L’any passat es van tancar 587.000 transaccions, la segona millor dada des del 2007, tot i que el 9,7% per sota de l’extraordinari registre del 2022 (650.265 operacions). De fet, el refredament de la demanda ha estat inferior a l’esperat al començament de l’any, gràcies a la resistència de les transaccions d’habitatge nou (el –4,8% anual, en relació amb el –10,8% de l’habitatge de segona mà) i de les compres per part d’estrangers, que representen ja el 15% de les compravendes, en relació amb el 13% en el període prepandèmia 2015-2019. Arran d’aquest comportament de la demanda, el ritme de creixement del preu de l’habitatge s’ha tornat a intensificar: la taxa interanual del valor taxat de l’habitatge es va accelerar en el 4T 2023 fins al 5,3% des del 4,2% anterior.
