Els límits de la incertesa

L’economia espanyola creix a bon ritme, més de l’esperat, i això ha comportat que CaixaBank Research hagi revisat a l’alça les previsions de creixement per al 2025, del 2,3% al 2,5%. Malgrat la bona notícia, el focus no se centra en la millora de les previsions, sinó en la incertesa que les envolta. Fa anys que els articles que repassen l’actualitat econòmica van plens de referències a la incertesa. A vegades, utilitzem aquesta paraula com un afegitó per salvaguardar-nos dels errors que inevitablement cometrem. Però el nivell d’incertesa fluctua al llarg del temps i, en l’actualitat, ha tornat a augmentar.

Malgrat tot, cal remarcar que l’economia espanyola va tancar el 2024 amb un creixement del 3,2%, més d’1,5 p. p. per damunt del que s’esperava un any enrere, i ho ha fet en un context econòmic global que no ha estat especialment favorable. A més a més, els primers indicadors disponibles per al 2025 apunten al fet que el ritme d’avanç no afluixa. El creixement de l’ocupació es manté dinàmic, el consum de les llars, també, i altres indicadors d’activitat continuen apuntant a ritmes de creixement similars als del 2024. A tot això, previsiblement, s’anirà sumant la reducció dels tipus d’interès i la moderació de la inflació, que haurien de propiciar que la dinàmica de fons de l’economia continuï sent positiva. Si ho traduïm a xifres concretes, el missatge es torna clarament positiu. La incorporació de les últimes dades de creixement, superiors a les previsions de CaixaBank Research, podria dur el creixement previst per al 2025 del 2,3% al 2,7%. Si a això hi afegim la bona dinàmica que presenten els últims indicadors, la revisió a l’alça del creixement d’enguany podria, fins i tot, ser superior.

No obstant això, el context internacional convida a la prudència. La política aranzelària de la nova Administració nord-americana i, sobretot, la incertesa que genera la seva erràtica evolució erosionaran la capacitat de creixement de l’economia espanyola. L’exposició directa i indirecta a l’economia nord-americana és limitada, de manera que l’impacte d’un augment dels aranzels com el que s’està plantejant no hauria de ser superior a unes poques dècimes de PIB. De fet, en funció de l’evolució del tipus de canvi i de la capacitat d’adaptar la destinació de les exportacions espanyoles, l’impacte macroeconòmic directe podria acabar sent gairebé negligible. En definitiva, el temor no prové de l’impacte directe de l’augment dels aranzels, sinó de la imprevisibilitat de la nova Administració nord-americana i, sobretot, de les implicacions de les noves relacions polítiques i econòmiques entre els EUA i els països europeus, que és difícil imaginar com seran, però que no sembla que hagin de ser positives per a ningú. Aquesta és la principal font d’incertesa.

Ara com ara, els indicadors d’incertesa de la política econòmica s’han disparat a nivell global i han superat els nivells màxims assolits durant la pandèmia. El repunt és especialment important als països directament afectats per la batalla comercial amb els EUA, com Mèxic i el Canadà, però, a Europa, també han augmentat de manera important i, en diversos països, ja s’han situat per damunt dels màxims assolits durant la crisi financera, el 2012, i no estan lluny dels nivells assolits durant la pandèmia. L’escenari de previsions de CaixaBank Research és compatible amb un repunt delimitat en el temps de la incertesa. Si aquesta situació es prolonga més enllà d’uns mesos, podria afectar de manera important l’economia global i, molt en particular, l’economia nord-americana mateixa. El repunt de les expectatives d’inflació i un nou afebliment de l’economia podrien tensionar de nou les condicions financeres, en especial en un context de valoracions borsàries ja molt ajustades. A diferència de la crisi financera o de la pandèmia, aquest cop el motor que genera la incertesa té nom i cognoms i, en el fons, li interessa que l’economia nord-americana no descarrili.

En positiu, si la incertesa recula, les perspectives poden millorar de manera significativa. Els anuncis recents d’Alemanya per flexibilitzar les seves regles fiscals i les propostes de la Comissió Europea per assumir un increment de la despesa europea en seguretat també són positius per a la confiança i donaran suport a una millora de l’activitat a curt i a mitjà termini. En aquest context, Espanya podria, fins i tot, tornar a créixer a taxes pròximes al 3%.