Creixement robust de l’economia espanyola
Perspectives favorables per al 2018. Després de mantenir taxes de creixement superiors al 3% durant tres anys consecutius, l’economia espanyola continua mantenint un ritme de creixement sòlid. A més a més, tot sembla indicar que aquest ritme elevat de creixement es mantindrà en els propers trimestres. Diversos elements conviden a l’optimisme. En l’àmbit extern, destaca la solidesa prevista per a les economies de la zona de l’euro (que s’espera que creixin el 2,5% enguany). Això hauria de permetre que les exportacions continuïn avançant a bon ritme. En la mateixa línia, la disminució de la prima de risc espanyola també és un suport addicional per a l’economia espanyola. En l’àmbit domèstic, destaca el bon ritme previst en la creació d’ocupació, un element imprescindible perquè el consum de les llars es mantingui com un dels puntals del cicle expansiu actual. En aquest context, i després del robust avanç de l’activitat el 2017 (el 3,1%), la previsió de CaixaBank Research contempla un creixement del PIB del 2,8% per al conjunt del 2018, una xifra clarament superior a la mitjana de les economies avançades.
La demanda interna lidera el creixement. Les dades de comptabilitat nacional confirmen que l’economia espanyola va mantenir un sòlid ritme de creixement en el 4T (el 0,7% intertrimestral), gràcies a la contribució de la demanda interna, de 0,6 p. p. (0,8 p. p. en el 3T), amb el consum i la inversió com a principals suports. De cara al 2018, el consum continuarà liderant el creixement, esperonat per la creació d’ocupació i pel manteniment d’unes condicions favorables d’accés al crèdit. De fet, la primera informació disponible del 2018 corrobora aquesta tendència. En els dos primers mesos de l’any, la confiança del consumidor va recuperar el terreny positiu i es va situar en una mitjana de 0,9 punts, netament per damunt dels –0,7 punts registrats, de mitjana, el 2017.
La demanda externa recupera el protagonisme i compensa la lleugera desacceleració de la demanda interna. De fet, la demanda externa neta va tenir una aportació al creixement de 0,1 p. p. en el 4T (–0,1 p. p. en el 3T). Sens dubte, el favorable entorn global ha beneficiat les exportacions, que han augmentat el 5,0% en el conjunt de l’any en termes reals. En aquest 2018, els guanys rellevants de competitivitat experimentats en els últims anys i la fortalesa econòmica dels països de la zona de l’euro (destinació del 51,5% de les exportacions espanyoles) mantindran el dinamisme de les exportacions. Això, juntament amb un creixement contingut de les importacions, permetrà mantenir la contribució del sector exterior al creixement del PIB en cotes similars a les registrades en l’últim tram del 2017.
L’activitat econòmica es mostra robusta al començament de l’any. Els primers indicadors avançats confirmen que el bon ritme de creixement de l’activitat econòmica continua en el 1T de l’any. En particular, els índexs de sentiment empresarial del mes de gener van romandre en una clara zona expansiva. D’una banda, l’índex de sentiment empresarial PMI del sector serveis va anotar un destacable ascens al gener i es va situar en nivells propers als registrats al setembre, de manera que va finalitzar, així, la trajectòria de tres mesos seguits de descensos. El sector manufacturer, per la seva banda, també ofereix indicadors que conviden a l’optimisme: l’índex PMI del sector manufacturer es va situar en 55,2 punts al gener, un nivell lleugerament superior a la mitjana registrada durant el 2017.
L’ocupació manté una evolució favorable. En concret, les dades de comptabilitat nacional indiquen que l’ocupació equivalent a temps complet va augmentar el 2,8% en el conjunt de l’any, la qual cosa representa un augment de 506.000 llocs de treball a temps complet, una dada similar a la registrada el 2016 i que mostra que el mercat laboral manté un dinamisme elevat. Al llarg del 2018, preveiem que el ritme de creació d’ocupació se situï en un robust 2,4%, d’acord amb la favorable evolució de l’activitat. De fet, les dades més recents mostren que el bon pols es manté: al gener, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar el 3,4% en termes interanuals. L’atur registrat, per la seva banda, es va situar, al gener, en 3.476.528 persones, una xifra que, tot i haver-se reduït en 1,5 milions en els cinc últims anys, continua sent preocupant, en especial si tenim en compte les elevades taxes d’atur de llarga durada i d’atur juvenil. Atès aquest fet, l’aprovació de la nova Estratègia d’Ocupació representa un avanç cap a un millor sistema de gestió de les polítiques actives d’ocupació (per a més detalls, vegeu el Focus «Polítiques actives d’ocupació: avaluació per resultats», en aquest Informe Mensual).
Els preus evolucionen lleugerament a l’alça. La inflació va augmentar al febrer fins a l’1,1% i es va recuperar 5 dècimes en relació amb el registre del mes de gener. Cal recordar que, al gener, la inflació es va situar en un feble 0,6% a conseqüència de l’efecte base del preu de l’electricitat, ja que, al gener de l’any passat, el preu de l’electricitat va repuntar de manera notable i després va caure clarament en el mes següent. Aquest últim fet és el que explica l’augment de la inflació durant el mes de febrer. Pel que fa a la inflació subjacent, es va mantenir estable en el 0,8%, la qual cosa evidencia que les pressions inflacionistes fins avui es mantenen contingudes. Així, preveiem que la recuperació de la inflació subjacent continuï sent molt gradual, amb el suport, en gran part, d’una recuperació també progressiva dels salaris. En canvi, és probable que la taxa d’inflació general repunti amb una mica més de força, a causa de la pressió alcista que exercirà el component energètic.
El saldo corrent tanca el cinquè any consecutiu en positiu, tot i que s’afebleix lleugerament a conseqüència de l’encariment de l’or negre i de l’augment de les importacions no energètiques. En particular, les importacions de béns de consum durador i d’equipament van créixer de manera notable al desembre, impulsades pel consum de les llars i per la inversió. En conseqüència, les importacions no energètiques van augmentar el 7,3% interanual (en termes nominals), segons les dades de duanes. No obstant això, cal destacar que la bona evolució de les exportacions, que van créixer el 7,1% al desembre en termes interanuals, contribueix, de manera notòria, al manteniment del superàvit per compte corrent. De cara al 2018, l’estabilització prevista del preu del petroli, el manteniment del dinamisme exportador i les bones perspectives del sector turístic ajudaran a sostenir un superàvit per compte corrent al voltant de l’1,8% del PIB, 1 dècima per damunt del registre del 2017 (l’1,7%).
El dinamisme econòmic i la millora de l’ocupació afavoreixen els comptes públics. El notable creixement de l’economia espanyola en els tres últims anys ha permès una reducció considerable del dèficit de les Administracions públiques, que, molt probablement, s’haurà situat en el 3,1% del PIB al final del 2017, gràcies al major dinamisme dels ingressos i a la moderació de les despeses. En particular, el dinamisme de l’ocupació impulsa les cotitzacions socials, que, al novembre, van créixer un notable 5,6% en relació amb la xifra registrada un any enrere. El 2018, preveiem que les perspectives econòmiques favorables continuïn impulsant la reducció del dèficit públic, el qual podria disminuir fins al 2,5% del PIB. Malgrat que aquesta xifra representa una reducció considerable i permetria abandonar el procediment de dèficit excessiu, cal recordar que, davant un nivell de deute del 98,3% del PIB, que acumula cinc anys en cotes properes al 100%, centrar els esforços en el sanejament dels comptes públics continua sent una prioritat.
La consolidació del cicle alcista immobiliari, una altra mostra de la bona marxa de l’economia. Les compres d’habitatge van augmentar el 14,6% el 2017 i van superar, així, les 460.000 per primera vegada des del 2008. Sens dubte, la fortalesa de la demanda d’habitatge continua impulsant els preus, que van créixer el 2,4% el 2017 (valor de taxació), en un context en què l’oferta es va mantenir en nivells relativament baixos. Així i tot, cal destacar que els visats d’obra nova presenten un avanç notable, del 26% interanual en l’acumulat de l’any fins al novembre. De cara al 2018, les perspectives del sector immobiliari es mantenen positives. En particular, es preveu que la demanda d’habitatge es mantingui robusta, amb una taxa de creixement de les compres d’habitatge de l’ordre del 8% (per a més informació, vegeu el Focus «Compravenda d’habitatge el 2018: què ens diu Google?», en aquest Informe Mensual). Aquest impuls de la demanda es reflectirà en el crèdit hipotecari i en el preu de l’habitatge, que està previst que mantinguin una senda ascendent. De fet, les dades del gener corroboren la tendència positiva. La nova concessió de crèdit hipotecari va créixer el 13,9% al gener, al compàs de la resta de crèdit, que també continua evolucionant de forma molt favorable, en especial la concessió de crèdit al consum (el 26,0%). Així mateix, la recuperació econòmica i la gestió activa dels balanços bancaris permeten millorar la qualitat creditícia i canalitzar els nivells de morositat cap a cotes més sostenibles. Durant el 2017, la ràtio de morositat es va reduir en 132 p. b. fins a situar-se en el 7,79%, la qual cosa s’explica per la notable reducció del crèdit dubtós, del 16% interanual, al desembre del 2017.
