El COVID-19 contagia, de forma temporal, la macro i el sector financer

El contagi del COVID-19 pels cinc continents i l’elevat grau d’incertesa sobre les seves implicacions econòmiques ja han tingut un clar reflex en l’àmbit financer, que ha experimentat un fort repunt de la volatilitat. Les dades d’activitat econòmica encara són escasses, però tot fa pensar que l’impacte del coronavirus, malgrat que, molt probablement, serà temporal, no serà gens menyspreable.

Els mercats financers han experimentat un episodi de forta aversió al risc, amb un moviment dels fluxos de capital cap als actius refugi, com el dòlar i el deute sobirà dels EUA i d’Alemanya, i amb un dur càstig per als actius més vinculats al cicle econòmic, com les borses. El preu del barril de Brent es va abaratir més del 10% en el conjunt del mes, empès, a més a més, per la rebaixa de les previsions de demanda de petroli elaborades per l’OPEP. Al mercat de divises, l’aversió al risc i la incertesa sobre el funcionament de l’activitat a les economies emergents va accelerar la depreciació de les seves divises, estretament vinculades a l’evolució de les exportacions de primeres matèries.

Amb aquest escenari, les mirades es van girar ràpidament cap als bancs centrals, que, com és habitual en aquesta mena de situacions, són les institucions que reaccionen amb més celeritat. Així, en una reunió extraordinària, la Fed va reduir el tipus d’interès de referència en 50 p. b. i va deixar entreveure que és molt probable que els torni a reduir en els propers mesos. El tipus d’interès sobre els treasuries va caure a nivells mínims històrics. A més a més, la corba sobirana es va tornar a invertir i el tipus a 10 anys es va arribar a situar clarament per sota del tipus a 3 mesos, un fet que, tradicionalment, ha anticipat l’entrada dels EUA en recessió l’any següent. D’altra banda, les cotitzacions financeres també avancen que el BCE durà a terme alguns ajustos en la política monetària, tot i que de menor substància, ja que el marge del qual disposa és molt més limitat. De fet, és probable que centri el gros del suport en mesures que garanteixin una liquiditat encara més abundant, amb l’objectiu d’evitar que el coronavirus generi dificultats a empreses solvents que, per disrupcions en la cadena productiva o per una caiguda temporal de la demanda, tinguin problemes de liquiditat.

En l’àmbit macroeconòmic, les dades disponibles són encara limitades, però la recuperació econòmica que es començava a entreveure fins fa poc ha quedat temporalment en dubte. Els indicadors d’activitat global del mes de gener dibuixaven una certa acceleració de l’economia global, però aquests resultats han quedat totalment enfosquits per la històrica correcció que, al febrer, han patit els indicadors d’activitat xinesos. Així, per exemple, els índexs PMI de serveis i de manufactures van baixar fins a mínims històrics i apunten a una contracció de l’economia en el primer trimestre.

A les economies avançades, les dades disponibles encara no recullen l’impacte del COVID-19, ja que el contagi s’ha produït més recentment i és molt menys sever que a la Xina. De fet, el PIB dels EUA ens recorda que l’economia nord-americana es trobava en molt bona forma al final del 2019, ja que, malgrat les mesures proteccionistes i les tensions comercials que es van produir amb la Xina, va tancar el 4T amb un avanç del 2,3% en termes interanuals. En canvi, la zona de l’euro va acomiadar l’any passat amb un ritme d’avanç molt modest, la qual cosa la situa en una posició de relativa vulnerabilitat a les portes del previsible impacte del COVID-19 en el primer semestre del 2020. En concret, la regió va créixer el 0,1% intertrimestral en el 4T 2019, percentatge que va deixar el còmput global de l’any en un modest 1,2%.

En aquest context, l’evolució de les economies espanyola i portuguesa continua sent relativament favorable. Les dues van tancar l’any passat amb un ritme de creixement clarament superior al de la majoria de països europeus, tot i que també cal esperar que, en els propers mesos, es vegin afectades pel repunt de la incertesa i per l’alentiment de l’economia mundial. A més a més, als dos països, el sector turístic, un dels més afectats per la situació generada pel COVID-19, té un elevat pes en l’economia. El sector patirà, malgrat que també és cert que, en aquest context, els dos països poden tornar a guanyar atractiu enfront d’altres destinacions alternatives com Turquia o Egipte, la qual cosa pot ajudar a esmorteir l’impacte.

Oriol Aspachs

Director d’Estudis