La rendibilitat i el cost de finançament de les empreses a Espanya

En l'anterior article dedicat a l'anàlisi de l'evolució de la inversió a Espanya, ens hem centrat en la descripció del comportament de la inversió per tipologia d’actiu i per sector i en la comparació de la d’Espanya amb la de la zona de l’euro. En aquest article, volem dirigir la mirada cap als incentius a la inversió.

Per fer-ho, analitzarem l’evolució de la bretxa entre la rendibilitat de l’actiu a cada sector i el seu cost de finançament.1 Intuïtivament, si la bretxa entre rendibilitat i cost augmenta, hauríem de veure una major inversió, i viceversa. Per fer aquesta anàlisi, utilitzem la informació de la Central de Balanços Trimestral (CBT) del Banc d’Espanya, que proporciona dades de rendibilitat i de cost de finançament fins al 1T 2024.2

El primer gràfic mostra la variació del diferencial entre rendibilitat i cost de finançament per al total de l’economia, per als sectors d’energia, indústria i serveis, i per a un conjunt de subsectors de serveis. Les barres grises mostren la variació de la bretxa mitjana en el període 2020-20233 en relació amb la bretxa mitjana del 2015-2019. Els punts blaus mostren la variació del 2023 en relació amb la mitjana del 2015-2019, per veure la situació de la bretxa per a l’últim any disponible i que, a més a més, és l’any més afectat per les pujades de tipus d’interès del BCE.4

Per al conjunt de sectors, s’observa que la bretxa mitjana del 2020-2023 se situa lleugerament per sota del nivell prepandèmia del 2015-2019, però el diferencial és molt petit. No obstant això, per sectors, veiem molta heterogeneïtat. Mentre que el sector de l’energia presenta una bretxa mitjana del 2020-2023 molt superior a la prepandèmia, arran de l’evolució del preu de l’energia durant aquest període, veiem que la bretxa mitjana als serveis i, sobretot, a la indústria se situa encara significativament per sota del nivell prepandèmia. A la indústria, a més a més, fins i tot el 2023 no s’aprecien encara símptomes de recuperació de la bretxa. Dins el sector serveis, també hi ha molta heterogeneïtat: mentre que, als sectors de comerç i hoteleria, transport i informació i telecomunicacions, veiem un diferencial entre rendibilitats i cost de finançament encara molt per sota dels nivells prepandèmia, a la resta dels serveis, el diferencial ja ha recuperat el nivell mitjà prepandèmia.

No obstant això, no tots els sectors tenen la mateixa participació en la inversió en béns d’equipament. En aquest sentit, l’evolució de la bretxa entre rendibilitat i cost de finançament és més rellevant per als sectors amb un pes major en la inversió total. Per ordre descendent, destaquen la indústria manufacturera, que, el 2019, representava el 19,4% del total de la inversió en equipament, el sector de comerç i hoteleria, que representava el 14,4%, i el sector de transport i emmagatzematge, amb el 13,9%. Aquests tres sectors combinats representen gairebé el 50% de tota la inversió en equipament, i en tots ells la rendibilitat de l’actiu ha empitjorat en relació amb el període prepandèmia.5

És també interessant indagar si les variacions en la bretxa entre rendibilitat i cost financer són degudes a variacions en la rendibilitat o en el cost financer. Per aquest motiu, l’últim gràfic desglossa el diferencial de la bretxa el 2023 en relació amb la mitjana entre el 2015 i el 2019 en funció de les variacions en rendibilitat (barres grises) i de les variacions en cost de finançament (barres blaves).