Reformes estructurals: a poc a poc i bona lletra
Una lectura constructiva d'aquesta llarga crisi econòmica ha estat la implementació d'un seguit de reformes imprescindibles per consolidar les bases d'un creixement econòmic sostingut que, d'una altra forma, difícilment s'haurien establert. Serveixin d'exemple la reforma de les pensions, la laboral, la del sistema tributari o la del sistema financer, totes elles molt profundes. Paral·lelament, l'agenda reformista ha avançat en altres fronts que han passat més desapercebuts, però que també són importants, com els canvis en la llei concursal i en les polítiques actives d'ocupació.
Pel que fa a la llei concursal, són notables els canvis implementats recentment en matèria de refinançament i de reestructuració del deute empresarial, els quals modifiquen la fase preconcursal (RDL 4/2014) i la concursal (RDL 11/2014). Les mesures busquen garantir la continuïtat de les empreses amb problemes de finançament però que són econòmicament viables, la qual cosa comporta un benefici per a les empreses mateixes i per a l'economia en general. Amb el marc legal anterior, els deutors, en haver de respondre dels seus deutes amb tot el seu patrimoni personal, tendien a ajornar l'entrada en concurs fins a arribar a una situació insalvable en la majoria de casos, i, a més a més, era molt difícil que els diferents creditors arribessin a un acord de refinançament o de reestructuració del deute.
La creació de la figura de l'emprenedor de responsabilitat limitada (Llei 14/2013 de suport als emprenedors i a la seva internacionalització) va permetre protegir l'habitatge privat durant el concurs, tot i que sota certes condicions possiblement una mica restrictives. Així mateix, el RDL 4/2014 facilita la suspensió de les execucions sobre el patrimoni del deutor mentre tenen lloc les negociacions amb els creditors. Les dues mesures haurien de contribuir a protegir la integritat del patrimoni del deutor i a incentivar, així, que entrin abans en concurs.
Per promoure que les parts arribin a un acord, es facilita la creació de majories entre els creditors per determinar les condicions de reestructuració del deute i per imposar-les al conjunt de creditors, abans d'arribar a concurs (RDL 4/2014) i un cop ja s'hi ha entrat (RDL 14/2014). És significatiu que ara els creditors que tenen una garantia real també es poden veure forçats a assumir les condicions pactades, fins i tot si això afecta la garantia real. Després del RDL 4/2014, destaca el nou tractament comptable del crèdit de les operacions reestructurades que estableix el Banc d'Espanya. Després d'un acord de refinançament, els imports seran classificats com a risc normal en lloc de dubtosos en la mesura que existeixin prou elements objectius que en garanteixin la recuperació i que hi hagi un pla de viabilitat que permeti la continuïtat de l'activitat professional o empresarial a curt i a mitjà termini. Sens dubte, aquesta mesura augmenta els incentius dels bancs creditors per buscar un acord, ja que, d'aquesta manera, sanegen els seus balanços.
A més de la reforma de la llei concursal, s'han dut a terme altres actuacions per millorar l'accés al finançament. El passat 3 d'octubre, per exemple, el Govern va aprovar el projecte de llei de foment del finançament empresarial, en què va introduir, entre d'altres canvis, el preavís de tres mesos per cancel·lar o per reduir més del 35% les línies de finançament a una pime i l'obligació de lliurar-li el seu historial de pagaments i el rating intern.
Pel que fa al mercat de treball, el focus s'ha posat en la millora de l'eficàcia de les polítiques actives d'ocupació, un element molt important en el context actual. El Govern ha optat per crear un sistema de distribució dels fons a les comunitats autònomes, condicionat a l'eficàcia de les polítiques actives. Per aquest motiu, ha definit un conjunt d'objectius (incrementar l'ocupabilitat dels col·lectius més afectats, millorar la qualitat de formació, etc.) i uns indicadors per avaluar-ne l'assoliment. La importància dels resultats obtinguts en la distribució dels fons serà creixent amb el temps. Així, el 2014, el 40% dels fons ja s'han repartit en funció de l'avaluació de la gestió de programes el 2013, un percentatge que pujarà fins al 60% el 2015.
Aquesta reforma és un important pas endavant cap a un sistema que permeti avaluar de forma més objectiva i transparent les polítiques actives d'ocupació que es duen a terme. Segurament, d'ara endavant, el treball consistirà a anar refinant els indicadors que han d'avaluar l'eficàcia de les polítiques. D'una banda, trobant un nombre d'indicadors prou ampli per cobrir tot l'espectre necessari per poder efectuar una avaluació completa, però prou reduït perquè s'asseguri la transparència de l'avaluació global (actualment, hi ha 26 indicadors). De l'altra, també serà important ampliar el nombre d'indicadors que mesuren l'èxit de les polítiques dutes a terme. En qualsevol cas, la reforma constitueix una plataforma ideal perquè les polítiques actives d'ocupació siguin protagonistes de la tan esperada recuperació del mercat laboral.
