La recuperació a Espanya: un salt qualitatiu
Les perspectives per al 2016 són favorables per a l'economia espanyola. Els pronòstics de la majoria d'organismes internacionals la situen al capdavant dels països europeus més grans, amb creixements previstos del PIB que oscil·len entre el 2,5% de l'FMI i el 3,0% del Govern. La nostra previsió, del 2,7%, es fonamenta en una demanda interna que continuarà sent el motor del creixement, però que perd una mica d'impuls, i una demanda externa que començarà a contribuir positivament al creixement. Tot i que aquesta xifra és una mica inferior a la que s'espera per al 2015, el 3,1% segons les nostres previsions, cal tenir en compte que els suports temporals, com la rebaixa fiscal o la caiguda del preu del petroli, han estat determinants per assolir el ritme d'avanç actual. El 2016, a mesura que l'impacte d'aquests suports es vagi esvaint, cal esperar la moderació de la velocitat de creixement. No obstant això, els elements de fons que sostenen un creixement més equilibrat a llarg termini aniran guanyant protagonisme. Així, després d'un any que, sense cap mena de dubte, ha estat excepcional en creixement i en creació d'ocupació, preveiem que el 2016 no serà tan bo en termes quantitatius, tot i que, en canvi, sí ho serà en termes qualitatius. Tot seguit, desgranem els elements que, segons les nostres previsions, donaran suport al creixement de l'economia espanyola l'any vinent.
Un primer factor de fons que ha donat suport a la recuperació econòmica, i que guanyarà vigor el 2016, és el crèdit bancari. La demanda de crèdit augmentarà, ja que el procés de despalanquejament de les llars i de les empreses, que fins ara limitava l'avanç del consum i de la inversió, està ja molt avançat. Les ràtios de deute del sector privat continuaran baixant a nivells més sostenibles, però aquest descens serà compatible amb un major creixement de la concessió de nou crèdit, ja que esperem que la renda disponible de les llars i els beneficis empresarials també creixin a un ritme més intens. A més a més, no tots els agents presenten el mateix nivell d'endeutament: els que tenen capacitat creditícia i projectes rendibles haurien de comptar amb l'impuls del crèdit per consumir i invertir. Pel costat de l'oferta, les entitats bancàries també estan en millor posició per concedir crèdit que en el passat, gràcies, en bona part, al procés de reestructuració i de consolidació bancària, que ha permès reforçar la posició de solvència i de liquiditat de les entitats resultants. La vitalitat creditícia es corrobora en les dades més recents de noves operacions: el crèdit a les llars per al consum i a les empreses per un import inferior a 1 milió d'euros (el que solen sol·licitar les pimes) va créixer el 19,6% i el 14,6%, respectivament, entre el gener i el setembre en relació amb el mateix període del 2014. Per la seva banda, la concessió de crèdit hipotecari, que va trigar més a enlairar-se, és la que creix amb més força recentment. A tot plegat s'afegeix l'adopció de més estímuls monetaris per part del BCE, la qual cosa contribuirà a relaxar les condicions de finançament.
Un segon factor que afavorirà el funcionament de l'economia espanyola el 2016 és el sector immobiliari, que, després de vuit anys d'ajust, tornarà a fer una aportació positiva al creixement. La demanda d'habitatges ja ha presentat signes clars de recuperació durant el 2015, gràcies a la incidència de diversos factors, com la creació de més de mig milió de nous llocs de treball, i el seu impacte positiu sobre la renda de les famílies i la confiança en general, i la millora de l'accés al crèdit esmentada més amunt. A més a més, el 2015, els preus de l'habitatge van tornar a créixer després de sis anys en contracció, la qual cosa pot haver contribuït a desembussar una demanda d'habitatge retinguda que esperava que es completés l'ajust en preus. No obstant això, tot i que la inversió en construcció no residencial va repuntar el 2015, sobretot per la licitació d'obra pública en la primera meitat de l'any, la inversió residencial va mostrar-se endormiscada a causa de l'elevat estoc d'habitatges per vendre. De cara al 2016, preveiem que finalment es despertarà: ja que la distribució geogràfica de l'estoc és molt desigual, es comença a detectar, en algunes zones, una certa escassetat, atès que concentren, precisament, la major part de les compravendes (vegeu el Focus «La recuperació de la demanda immobiliària desperta l'activitat a la construcció», de l'IM11/2015). En conseqüència, la construcció residencial s'incrementarà de forma notable per satisfer la demanda creixent en aquestes zones, de manera que el ritme d'avanç de la inversió en construcció residencial s'accelerarà del 3,5% del 2015 al 6,1%, i la seva contribució al creixement del PIB augmentarà en una mica més d'1 dècima, fins als 0,3 p. p. Aquestes xifres són molt significatives si es comparen amb la contribució negativa de 0,9 p. p. registrada, de mitjana, entre el 2008 i el 2014. En aquest context, s'espera que l'evolució dels preus de l'habitatge sigui molt heterogènia entre regions. Així, és possible observar pressions temporals a l'alça en els preus de l'habitatge a les zones on la construcció d'obra nova no sigui suficient per satisfer la demanda. Naturalment, no és desitjable un retorn al patró de creixement del passat. I, ara com ara, no hi ha indicis que així sigui: la construcció es concentra ara a les regions amb necessitat d'habitatges.
De tota manera, la millora de la qualitat del creixement econòmic arribarà gràcies a les reformes estructurals implementades en els últims anys. El 2016, es continuarà creant ocupació a bon ritme, gràcies, en part, a la major flexibilitat introduïda per la reforma laboral, però l'atur elevat mantindrà continguts els increments salarials. Per tant, esperem que la recuperació de la demanda interna es basi en el major nombre d'ocupats, i no en un augment significatiu del salari per treballador. D'aquesta manera, es mantindran els guanys de competitivitat assolits en els últims anys. Així i tot, cal destacar que la millora dels costos laborals unitaris en relació amb els dels socis comercials no pot donar-se per tancada, sinó que és imprescindible continuar duent a terme reformes estructurals per mantenir la posició competitiva internacional. És cert que, de forma temporal, el baix preu del petroli i la depreciació de l'euro juguen a favor de la correcció del desequilibri exterior. De cara al 2016, preveiem un augment gradual del preu del petroli i esperem que la depreciació de l'euro continuï, ateses la predisposició del BCE a adoptar més estímuls monetaris i la voluntat de la Fed d'iniciar la normalització monetària. No obstant això, quan el tipus de canvi deixi d'ajudar, serà necessari aprofundir en les reformes del mercat de treball i de productes perquè siguin més eficients i apostar per la innovació i per la formació dels aturats. De fet, atès el lapse de temps necessari fins que les reformes estructurals comencin a fer efecte, la política monetària acomodatícia s'ha d'entendre com un baló d'oxigen per a la seva implementació.
Cal no oblidar que una de les majors vulnerabilitats de l'economia espanyola és la seva elevada posició deutora internacional i que, per reduir-la fins a nivells sostenibles, és imprescindible continuar guanyant competitivitat i ampliar el superàvit per compte corrent. A més a més, també és crucial que els inversors internacionals mantinguin la confiança en la capacitat de creixement de l'economia espanyola per continuar atraient capitals i inversions estrangeres. En aquest sentit, un risc en clau interna que pot afectar l'evolució de l'activitat econòmica és la incertesa política. Una major fragmentació parlamentària pot dificultar l'adopció de reformes estructurals profundes i la tendència cap a l'estabilitat pressupostària.
No obstant això, els majors riscos als quals s'enfronta l'economia procedeixen de l'exterior. El principal és una desacceleració intensa del creixement dels països emergents, tot i que l'activitat econòmica ha resistit bé el menor creixement registrat el 2015. Una bona mostra d'això és que la caiguda de les comandes industrials de fora de la zona de l'euro ha estat compensada amb escreix per l'augment de les comandes europees. Tot i que la majoria d'emergents presenten un quadre macroeconòmic relativament balancejat i disposen de prou marge de política econòmica per afrontar possibles eventualitats (vegeu l'article «Perspectives i dubtes emergents», en aquest mateix Dossier), preocupa la delicada situació d'alguns dels principals països de Llatinoamèrica, ja que l'economia espanyola manté estrets llaços amb aquesta regió. Malgrat que els vincles comercials són moderats (les exportacions espanyoles de béns i de serveis a l'Amèrica Llatina representen al voltant del 7% del total de les exportacions espanyoles), la inversió directa és molt rellevant. En concret, el 33,3% de la inversió directa d'Espanya a l'exterior es localitza a Llatinoamèrica, i, el 2014, la regió va generar el 37,4% dels ingressos per rendes d'inversió que Espanya va rebre de la resta del món.1
En conclusió, el 2016, hauríem de presenciar com els factors de fons són capaços d'agafar el relleu i d'impulsar el creixement de l'economia espanyola. Les reformes estructurals implementades comencen ja a donar fruits, però, abans que arribi la propera tempesta, cal continuar enfortint els fonaments. Els riscos que planen sobre l'economia no són menors.
Judit Montoriol-Garriga
Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank
1. «Balanza de pagos y posición de inversión internacional de España», Banc d'Espanya, 2014.
