La recuperació econòmica es consolida
Millora de l'escenari macroeconòmic previst per al 2014 i al 2015. La Comissió Europea va augmentar les previsions de creixement d'Espanya per al 2014 en mig p. p., del 0,5% a l'1,0%. Al seu torn, el Govern també va anunciar una revisió a l'alça de les previsions de creixement fins a l'1,0% per al 2014 i l'1,5% per al 2015, en línia amb les previsions de "la Caixa" Research. Els dos casos són un reflex del progrés dels indicadors econòmics a curt termini i dels avanços que s'han fet en els últims trimestres per corregir els principals desequilibris que acumulava l'economia espanyola. Tot plegat ha permès que el to del debat sobre la situació i les perspectives de l'economia espanyola hagi anat canviant de l'esperança a l'optimisme. No obstant això, tot i que hi ha motius per pensar que el procés de recuperació està ben encarrilat, cal tenir en compte que molts dels pilars que sustenten el creixement actual encara són febles.
El creixement del PIB es revisa a la baixa, però els importants avanços del consum de les llars i de la inversió permeten una lectura positiva. Segons l'INE, la taxa de creixement intertrimestral del PIB va ser del 0,2% en el 4T 2013, una dècima per sota del registre estimat inicialment. Aquest avanç es va assolir malgrat la important reculada que, segons l'INE, va experimentar el consum públic, que es va reduir el 3,9% intertrimestral, descens que mostra els importants esforços que es dediquen a ajustar el dèficit públic. Malgrat que és probable que no s'aconsegueixi disminuir fins al 6,5% fixat per la CE, la desviació que, finalment, es produeixi serà probablement menor. L'altra cara de la moneda són el consum de les llars i la inversió en béns d'equipament, que van anotar uns avanços del 0,5% i de l'1,9%, respectivament. Les exportacions també van mantenir un ritme d'avanç notable (0,8%), sobretot gràcies a la bona evolució del turisme i de les exportacions de serveis no turístics.
Els indicadors d'activitat auguren un bon inici d'any. Tant l'índex PMI de manufactures com el de serveis van augmentar substancialment al gener, gràcies, en part, al repunt de les comandes de l'estranger. Els dos indicadors es troben per damunt dels 50 punts (52,2 i 54,9, respectivament), xifra a partir de la qual la taxa de creixement del PIB ha estat, històricament, positiva. El paper que exerceix la demanda exterior en la recuperació de les comandes industrials, que, al desembre, van avançar el 4,6%, també és molt significatiu. La tendència alcista s'estén també als diferents indicadors d'oferta: la producció industrial i el consum d'electricitat a la indústria, per exemple, han avançat notablement en els últims mesos.
L'estabilització del sector immobiliari, cada vegada més a prop. El ritme de caiguda de les compravendes d'habitatge i dels preus s'ha moderat en els últims mesos. Les compravendes van tancar l'any amb una reducció del 2,2% anual, una caiguda relativament moderada si tenim en compte l'avanç que va tenir lloc al final del 2012, arran de la finalització dels incentius fiscals per l'adquisició d'un habitatge. Els preus van recular l'1,9% intertrimestral en el 4T 2013, segons les dades del Ministeri de Foment, i acumulen ja un descens del 29,7% des del 1T 2008. En els dos casos, s'espera que la recuperació del mercat laboral i les millors perspectives de creixement ajudin a recuperar la confiança necessària perquè l'activitat al mercat de l'habitatge vagi reprenent, a poc a poc, el pols. Malgrat que l'excés d'oferta encara és elevat, la qual cosa dificultarà que, a curt termini, el sector immobiliari pugui mantenir un ritme de recuperació similar al de la resta de sectors, cal tenir en compte que és un mercat molt segmentat i amb una elevada heterogeneïtat.
La demanda interna reacciona positivament. La menor incertesa que envolta l'entorn econòmic i la millora de les perspectives permeten que la demanda interna, que s'havia mantingut immòbil per precaució durant els últims anys, es vagi despertant de forma gradual. L'indicador de confiança dels consumidors, per exemple, ha millorat de manera notable al gener i al febrer del 2014 i se situa clarament per damunt dels registres del 4T 2013. Des de fa uns mesos, les vendes al detall també han encarat una tendència positiva. El ritme d'avanç registrat en el 4T 2013 va ser, de mitjana, del 0,4% interanual, de manera que van deixar enrere tretze trimestres en terreny negatiu.
La demanda interna rep el suport del mercat laboral. Les dades del gener corroboren el canvi de tendència del mercat laboral: el nombre d'afiliats a la Seguretat Social es va incrementar, en termes desestacionalitzats, per cinquè mes consecutiu. El gran impulsor de la creació de llocs de treball va ser el sector serveis, tot i que també paga la pena destacar el bon comportament de la indústria, que va deixar de destruir llocs de treball. Les dades sobre l'evolució del nombre d'aturats registrats també contribueixen a dibuixar una visió una mica més positiva de la situació econòmica. En concret, el nombre d'aturats registrats al gener es va incrementar en 113.000, xifra que representa 23.000 aturats menys que l'augment mitjà dels sis últims anys. El suport que la millora del to del mercat laboral representarà per a la recuperació de la demanda interna fa pensar que el risc de deflació és baix, tot i que no menyspreable. La taxa d'inflació es va tornar a situar en terreny negatiu (–0,1% interanual al febrer, que cal comparar amb el 0,2% del gener), en part arran de l'evolució dels preus dels carburants i lubrificants, un component força volàtil i poc vinculat a les condicions de fons de l'economia espanyola. És d'esperar que, com ha succeït històricament, a mesura que la recuperació de la demanda interna es consolidi, la inflació recuperi la tendència alcista.
El crèdit comença a fluir de nou a les llars i a les empreses. Malgrat que l'estoc de crèdit bancari es continua contraient, el ritme de contracció és cada vegada menor. Com a mostra d'això, al desembre, el crèdit va caure el 9,8% interanual (enfront del –12,6% del novembre). Aquesta desacceleració de la contracció del crèdit és deguda a dos factors: d'una banda, s'ha diluït l'efecte de la intensa caiguda del crèdit registrada l'any passat a causa del traspàs d'actius a la Sareb i, de l'altra, es comença a albirar una recuperació incipient de la concessió de crèdit nou, amb un creixement del 4,3% intermensual al desembre. Aquesta última dada és especialment important, ja que s'observa que aquesta millora ha tingut lloc, sobretot, en el crèdit a les llars per a consum i altres finalitats, la qual cosa donarà suport a la recuperació de la demanda interna. Aquest fet també s'aprecia en l'enquesta sobre préstecs bancaris del Banc d'Espanya, on destaca l'augment, en el 4T 2013, de la sol·licitud de finançament als tres segments (empreses, llars per a habitatge i llars per a consum i altres finalitats), situació que no es donava des del 2011 i que s'espera que es repeteixi en el 1T 2014.
La prima de risc espanyola se situa confortablement per sota dels 200 p. b. Els preus finals de les últimes emissions del Tresor Públic realitzades al febrer continuen mostrant la bona acollida del deute espanyol als mercats. De fet, fins i tot, es van assolir nous mínims històrics en algunes de les subhastes. Considerant l'elevat nivell de deute públic, la reducció del cost mitjà del deute és una bona notícia. Esperem que es mantingui el to inversor, esperonat per la millora del rating de l'agència creditícia Moody's i per la continuïtat de l'ímpetu reformista, un dels aspectes que continua acaparant l'atenció de la comunitat inversora. En aquest sentit, el President del Govern va anunciar, durant el debat de l'estat de la nació, més mesures per fomentar la creació d'ocupació i noves reformes fiscals, com l'exempció del pagament de l'IRPF per a les rendes inferiors als 12.000 euros.
La demanda externa continua donant suport al creixement de l'economia. El saldo per compte corrent va tancar el 2013 amb un històric 0,7% del PIB, resultat molt destacable, ja que, des de l'any 1997, no es produïa un superàvit del compte corrent. Durant l'últim any, el gran protagonista de la millora del dèficit per compte corrent ha estat la balança de béns, el dèficit de la qual s'ha reduït l'1,4% del PIB. Els avanços en la balança de serveis, del 0,3% del PIB, també han estat notables. Malgrat que, en els últims mesos de l'any, es va produir una desacceleració de les exportacions, les perspectives continuen sent favorables. De fet, l'avanç de les exportacions durant el mes de
desembre compensa, en part, el menor pols observat en els mesos precedents. A més a més, els índexs PMI comentats anteriorment evidencien que aquesta millora s'ha consolidat en els primers compassos de l'any. En els pròxims mesos, també caldrà seguir de molt a prop l'evolució de les importacions: fins fa pocs trimestres, patien l'intens enfonsament de la demanda interna, però, a mesura que aquesta demanda es vagi recuperant, les importacions també ho faran. Serà llavors quan podrem comprovar quina part de la millora del compte corrent és estructural i quina part ha estat resultat de factors conjunturals.
