La recuperació es consolida a Espanya

El ritme de creixement es va accelerar lleugerament en el 1T. Segons el Banc d'Espanya (BdE), el PIB va avançar el 0,8% intertrimestral en el 1T 2015 (el 0,7% en el 4T 2014). Seguint el patró dels trimestres precedents, la demanda interna s'hauria mantingut com la gran impulsora d'aquest ritme d'avanç i hauria contribuït amb 0,9 p. p. al creixement, mentre que la demanda externa hauria tingut una contribució lleugerament negativa (–0,1 p. p.). Per al conjunt de l'any, el BdE ha revisat a l'alça la previsió de creixement del PIB fins al 2,8%, vuit dècimes per damunt de la previsió del desembre, i situa el creixement previst per al 2016 en el 2,7%. Aquesta notable revisió de les perspectives de creixement és deguda a la millora esperada al sector exterior, gràcies a l'efecte positiu del QE sobre les perspectives de creixement de la zona de l'euro. També hi ajudarà l'enfortiment dels factors de suport que han entrat en escena més recentment, com la millora en les condicions de finançament, la disminució del preu del petroli i la depreciació de l'euro. No obstant això, tal com va recordar de nou la Comissió Europea en l'informe en profunditat sobre els desequilibris macroeconòmics de l'economia espanyola, perquè aquest bon ritme de creixement es consolidi a llarg termini, és necessari persistir en l'ajust extern, en els esforços de consolidació fiscal i en les reformes estructurals.

Les bones perspectives de creixement impulsen la inversió empresarial. Els indicadors d'oferta disponibles des de l'inici de l'enguany evidencien que la inversió en equipament va créixer a bon ritme en el 1T, encoratjada per un clima d'optimisme i de confiança sobre l'evolució futura de l'activitat. En concret, l'índex PMI compost del gener i del febrer es va situar, de mitjana, en els 57,8 punts (54,5 punts en el 4T 2014), xifra que suposa una còmoda zona expansiva. La mateixa lectura de recuperació sostinguda de la inversió ofereixen les xifres de comandes industrials, la taxa de variació inter­anual de les quals es va situar en el 2,2% al gener (el 2,0%, de mitjana, en el 4T). En aquest sentit, ha estat especialment notable l'avanç de les comandes de béns d'equipament. Per zones geogràfiques, l'increment de les comandes industrials del mercat interior (el 2,7% interanual) i de la zona de l'euro (el 3,8% interanual) és una mostra més del bon pols de la demanda interna i palesa que la recuperació de la zona de l'euro comença a afavorir l'economia espanyola.

Els indicadors de consum mostren un bon to. Si s'ha de jutjar per l'avanç de les vendes al detall, del 3,0% interanual al gener (el 2,9% en el 4T), i pel notable augment de la confiança dels consumidors, que va pujar fins als –0,6 punts, de mitjana, en el 1T (el –9,6 en el 4T), la despesa privada va continuar creixent a bon ritme en el 1T. Des de l'inici de la recuperació, el consum de les famílies s'ha incrementat per damunt de la renda disponible, de manera que la taxa d'estalvi s'ha reduït: el 2014, es va situar en el 9,7%, percentatge que representa un descens de 0,7 p. p. en relació amb l'any 2013 i de 5,6 p. p. en relació amb el màxim assolit en el 4T 2009 (el 15,3%). Un factor que sembla que contribueix al descens de l'estalvi en aquesta fase de recuperació és que, en millorar les perspectives econòmiques i en reduir-se la incertesa sobre l'evolució del mercat de treball, les famílies haurien començat a utilitzar els actius financers acumulats per precaució durant els anys de recessió.

La caiguda dels preus es desaccelera, en línia amb la nostra previsió de recuperació gradual. La inflació va augmentar quatre dècimes al març, fins al –0,7% interanual. En els pròxims mesos, esperem que la pujada moderada dels preus del petroli, la millora de la demanda interna i la depreciació de l'euro reforcin la tònica ascendent de la inflació.

El mercat de treball reflecteix la bona marxa de l'activitat econòmica. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social va créixer, al febrer, per damunt de les previsions (86.000 en termes mensuals desestacionalitzats). A més del dinamisme del sector serveis, que ja fa diversos mesos que presenta una bona evolució, s'observa una acceleració significativa del ritme de creació d'ocupació a la indústria i, sobretot, a la construcció. La recuperació de l'ocupació a la construcció, la taxa de variació interanual de la qual va pujar, al febrer, 1,7 p. p., fins al 5,1%, és un factor més que corrobora el canvi de tendència al sector immobiliari. Si s'ha de jutjar per les expectatives de creació d'ocupació de les enquestes d'opinió de la Comissió Europea, la recuperació del mercat laboral mantindrà aquest bon compàs en els pròxims mesos.

Reforma del sistema de formació per als aturats. El Govern ha aprovat el Reial decret-llei 4/2015 per millorar l'eficàcia, la coordinació i la transparència de la formació professional per a l'ocupació. D'ara endavant, els sindicats i les organitzacions empresarials no podran impartir cursos de formació i la seva funció se centrarà en la planificació i en la programació de l'oferta formativa. Cal destacar, també, que les subvencions per als cursos de formació s'obriran a la concurrència competitiva i que caldrà efectuar auditories de control externes. Així mateix, s'estableix un «xec formació», amb el qual l'aturat podrà triar el centre on fer la formació. Una altra novetat important és la creació del «compte de formació del treballador», que acredita l'historial formatiu dels treballadors, una eina molt útil per orientar l'oferta personalitzada dels cursos. En conjunt, aquestes mesures haurien de neutralitzar algunes de les mancances del sistema actual i haurien de servir per donar una millor resposta a les necessitats formatives individuals i del sistema productiu.

La contenció salarial continua donant suport a la millora de la competitivitat. Segons l'índex de costos laborals harmonitzat, els costos salarials van augmentar a Espanya el 0,4% inter­anual en el 4T 2014, enfront de l'1,1% interanual registrat a la zona de l'euro. L'avanç limitat dels salaris no va comportar una pèrdua de poder adquisitiu per als consumidors espanyols, ja que la taxa d'inflació es va situar en cotes negatives, i, en canvi, sí va propiciar que es continués guanyant competitivitat en relació amb la zona de l'euro. El fet que, al febrer, els salaris pactats en conveni augmentessin un moderat 0,7% interanual suggereix que aquesta tònica de contenció salarial es va perllongar en el 1T. D'altra banda, cal destacar que, a més de la contenció salarial, el descens del nombre d'acomiadaments ha contribuït, també, a reduir els costos laborals totals de les empreses, la qual cosa en millora la capacitat de creixement. En concret, les percepcions no salarials (majoritàriament, indemnitzacions per acomiadament) van baixar el 18,3% interanual en el 4T 2014.

El sector públic tanca el 2014 amb un dèficit del 5,7% del PIB, amb un lleuger desviament en relació amb l'objectiu (el 5,5%). Per administracions, destaca el desviament de les administracions públiques (l'1,7% en relació amb l'1,0% previst), compensat, en part, pel superàvit de les corporacions locals (el –0,5% en relació amb el 0% objectiu). Tant l'Estat com la Seguretat Social es desvien molt lleugerament, malgrat que, el 2014, la Seguretat Social va disposar de 15.300 milions d'euros del Fons de Reserva. L'objectiu de dèficit per al 2015 (el 4,2%) implica un esforç de reducció d'1,5 p. p. Malgrat que la millora significativa del cicle econòmic prevista per a enguany ajudarà a sanejar els comptes de l'Administració pública, les autoritats haurien de mantenir els esforços per reduir el dèficit públic i per suavitzar el pes del deute públic.

La diversificació de les exportacions donarà suport al sector exterior. El desglossament de les exportacions totals per sectors evidencia la notable diversificació de les exportacions espanyoles, la qual cosa, al seu torn, reflecteix que l'esforç d'internacionalitzar l'empresa espanyola arriba a múltiples sectors i a una variada gamma de productes. El canvi més evident s'ha produït al sector serveis, on el pes dels serveis no turístics (el 18%) supera amb escreix el dels turístics (el 14%). Al llarg d'enguany, esperem un enfortiment de les exportacions, basat en el comportament més positiu dels mercats exteriors i en la depreciació de l'euro. Les dades del turisme així ho anticipen: entre el gener i el febrer, van arribar a Espanya 6,5 milions de turistes estrangers, xifra que representa un augment del 4,5% interanual. En canvi, la dada d'exportacions de béns del gener va ser menys esperançadora, ja que es va interrompre la millora iniciada al final del 2014. Així i tot, cal recordar que les dades mensuals per a les exportacions de béns són molt volàtils i que les previsions per als pròxims mesos continuen sent favorables.

El crèdit bancari s'afegeix a la recuperació. Al gener, la nova concessió de crèdit va continuar evidenciant la tendència alcista iniciada el 2014, amb importants creixements en crèdit a les llars i a les pimes. El desglossament per segments del 4T mostra que el ritme de contracció del saldo viu de crèdit es va reduir gràcies al bon comportament d'alguns segments, com el crèdit al consum i a serveis financers, que van compensar les notables caigudes que encara experimenta el crèdit a la construcció i a promotors. Pel que fa al procés de reestructuració del sector bancari espanyol, la Comissió Europea i el BCE, en la tercera visita de supervisió després de la finalització del programa d'ajuda financera al sector bancari, van valorar de forma positiva les reformes més recents del sector, com la recent designació del FROB com autoritat de resolució nacional, i els avanços en els plans de reestructuració dels bancs que van rebre ajudes públiques.