El potencial del Regne Unit per a Espanya després del brexit

La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini. No obstant això, aquest no és el marc temporal que es té en compte en aquest article, sinó l’afectació a mitjà i a llarg termini (cinc anys). En aquest marc temporal, la relació amb la via de sortida que s’adopti determinarà el grau de dificultat per a les empreses espanyoles a l’hora d’establir vincles d’internacionalització amb el Regne Unit, ja que les relacions que mantenim amb el país anglosaxó són estretes (vegeu el primer gràfic).1

Per valorar l’impacte del brexit des d’aquesta òptica, utilitzem l’Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial (ICIE), que classifica 67 països en funció del potencial d’internacionalització que ofereixen per a les empreses espanyoles d’acord amb diversos aspectes clau, com el grau d’accessibilitat al mercat de cada país, la facilitat d’operar a cada mercat, l’atractiu comercial, l’entorn financer i innovador, i l’estabilitat institucional i macroeconòmica.2 En el cas de l’ICIE 2019, del total de 67 economies analitzades, el Regne Unit ocupa la segona posició, per darrere de França, en potencial d’internacionalització. És important precisar que l’ICIE recull, principalment, fets sobre el país analitzat, i no tant les possibles evolucions futures. En aquest sentit, l’exercici que plantegem tot seguit intenta capturar el que representaria la materialització del brexit per a l’ICIE.

Per a l’anàlisi, ens basem en els quatre escenaris de brexit que planteja el Banc d’Anglaterra i en les seves estimacions d’impacte a cinc anys vista sobre un gran nombre de variables econòmiques i financeres (vegeu la taula).3

Per entendre les implicacions dels quatre escenaris, cal tenir en compte el marc actual del que gaudeix el Regne Unit com a membre de la UE, pel qual participa de la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis i de capitals.

El primer i menys negatiu dels escenaris («relació propera») planteja una desconnexió pactada entre les dues parts, amb un període de transició de dos anys, durant el qual el Regne Unit i la UE acordarien una relació bilateral estreta. Això implicaria que s’aplicarien certes barreres al comerç de serveis4 i al moviment de capitals. El segon escenari («relació menys propera») és molt similar al primer, tot i que, en aquest cas, es pactaria un acord comercial menys ampli, mitjançant el qual s’imposarien barreres aranzelàries i controls duaners, a més de barreres reguladores més rígides sobre el moviment de capitals, que afectarien el 50% dels fluxos actuals. Malgrat tot, els dos escenaris s’emmarcarien dins del que s’ha anomenat brexit suau o soft brexit, ja que tindrien lloc després d’un acord entre Londres i Brussel·les.

Els altres dos escenaris contemplen una sortida sense acord (brexit dur o hard brexit), després de la qual la relació comercial entre el Regne Unit i la UE passaria a regir-se per les normes de l’Organització Mundial del Comerç (és a dir, s’aplicarien aranzels, controls duaners, barreres no aranzelàries al comerç de béns i serveis, etc.). Això implicaria l’absència d’un període de transició fins a l’entrada en vigor del nou marc comercial, la qual cosa implicaria, entre altres problemes, seriosos retards a les duanes. El punt diferencial entre aquests dos escenaris és que, en el primer («escenari disruptiu»), a diferència del segon («escenari desordenat»), el Regne Unit mantindria els acords comercials amb tercers països (com succeeix en l’actualitat en ser un Estat membre de la UE).