El potencial del Regne Unit per a Espanya després del brexit
La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini.
- En aquest article analitzem en quina mesura serà més difícil per a les empreses espanyoles establir relacions d’internacionalització amb el Regne Unit després del brexit.
- Amb aquesta finalitat, fem ús de l’Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial (ICIE), que classifica els països estrangers en funció del potencial que ofereixen d’internacionalització per a les empreses espanyoles, i analitzem l’impacte que tindria per als quatre escenaris de brexit que planteja el Banc d’Anglaterra.
- El Regne Unit mantindria una posició destacada dins el ranking ICIE cinc anys després del brexit, tot i que el valor de l’índex ICIE seria superior en un escenari de brexit suau, gràcies a l’existència d’un acord de lliure comerç relativament ampli amb la UE.
La incertesa que genera el brexit ja afecta el creixement econòmic (principalment del Regne Unit i, en particular, en forma d’una paralització dels projectes d’inversió) i pot dificultar les relacions empresarials amb Espanya a curt termini. No obstant això, aquest no és el marc temporal que es té en compte en aquest article, sinó l’afectació a mitjà i a llarg termini (cinc anys). En aquest marc temporal, la relació amb la via de sortida que s’adopti determinarà el grau de dificultat per a les empreses espanyoles a l’hora d’establir vincles d’internacionalització amb el Regne Unit, ja que les relacions que mantenim amb el país anglosaxó són estretes (vegeu el primer gràfic).1
- 1. Per a més detalls, vegeu el Document de Treball de CaixaBank Research 02/19 que publicarem properament, on s’expliciten els elements que s’exposen de forma resumida en aquest article.
Per valorar l’impacte del brexit des d’aquesta òptica, utilitzem l’Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial (ICIE), que classifica 67 països en funció del potencial d’internacionalització que ofereixen per a les empreses espanyoles d’acord amb diversos aspectes clau, com el grau d’accessibilitat al mercat de cada país, la facilitat d’operar a cada mercat, l’atractiu comercial, l’entorn financer i innovador, i l’estabilitat institucional i macroeconòmica.2 En el cas de l’ICIE 2019, del total de 67 economies analitzades, el Regne Unit ocupa la segona posició, per darrere de França, en potencial d’internacionalització. És important precisar que l’ICIE recull, principalment, fets sobre el país analitzat, i no tant les possibles evolucions futures. En aquest sentit, l’exercici que plantegem tot seguit intenta capturar el que representaria la materialització del brexit per a l’ICIE.
- 2. Per a més detalls sobre l’ICIE, vegeu l’Índex CaixaBank d’Internacionalització Empresarial – ICIE 2019 i l’article «ICIE 2019: una brúixola per guiar-se en els mercats de l’exterior», a l’IM09/2019.
Per a l’anàlisi, ens basem en els quatre escenaris de brexit que planteja el Banc d’Anglaterra i en les seves estimacions d’impacte a cinc anys vista sobre un gran nombre de variables econòmiques i financeres (vegeu la taula).3
- 3. Vegeu Banc d’Anglaterra (2018), «EU withdrawal scenarios and monetary and financial stability: A response to the House of Commons Treasury Committee».
Per entendre les implicacions dels quatre escenaris, cal tenir en compte el marc actual del que gaudeix el Regne Unit com a membre de la UE, pel qual participa de la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis i de capitals.
El primer i menys negatiu dels escenaris («relació propera») planteja una desconnexió pactada entre les dues parts, amb un període de transició de dos anys, durant el qual el Regne Unit i la UE acordarien una relació bilateral estreta. Això implicaria que s’aplicarien certes barreres al comerç de serveis4 i al moviment de capitals. El segon escenari («relació menys propera») és molt similar al primer, tot i que, en aquest cas, es pactaria un acord comercial menys ampli, mitjançant el qual s’imposarien barreres aranzelàries i controls duaners, a més de barreres reguladores més rígides sobre el moviment de capitals, que afectarien el 50% dels fluxos actuals. Malgrat tot, els dos escenaris s’emmarcarien dins del que s’ha anomenat brexit suau o soft brexit, ja que tindrien lloc després d’un acord entre Londres i Brussel·les.
Els altres dos escenaris contemplen una sortida sense acord (brexit dur o hard brexit), després de la qual la relació comercial entre el Regne Unit i la UE passaria a regir-se per les normes de l’Organització Mundial del Comerç (és a dir, s’aplicarien aranzels, controls duaners, barreres no aranzelàries al comerç de béns i serveis, etc.). Això implicaria l’absència d’un període de transició fins a l’entrada en vigor del nou marc comercial, la qual cosa implicaria, entre altres problemes, seriosos retards a les duanes. El punt diferencial entre aquests dos escenaris és que, en el primer («escenari disruptiu»), a diferència del segon («escenari desordenat»), el Regne Unit mantindria els acords comercials amb tercers països (com succeeix en l’actualitat en ser un Estat membre de la UE).
- 4. En particular, els serveis financers perdrien el passaport per operar.
En tots els escenaris, el Regne Unit continuaria gaudint d’una posició avantatjosa dins el ranking de l’ICIE. És a dir, cinc anys després del brexit, continuaria sent un país atractiu per a les empreses espanyoles que es plantegessin internacionalitzar-se. En concret, es mantindria en la segona posició del ranking de l’ICIE en els dos escenaris de brexit suau i baixaria fins a la quarta posició en els dos escenaris de brexit dur. La raó que es mantingui entre els primers llocs és que la formalització de la separació del Regne Unit de la UE no canviarà de forma significativa els forts vincles d’inversió que l’uneixen a Espanya, l’avançat marc administratiu i legal britànic o la seva preparada força laboral, entre altres aspectes rellevants per a la internacionalització. De fet, el Regne Unit no s’allunyaria de la posició que ocupen actualment els EUA en el ranking de l’ICIE 2019: un país avançat, també anglosaxó, que no forma part de la UE i que, geogràficament, està més lluny que el Regne Unit.
El principal factor diferencial entre el valor de l’ICIE en els dos primers escenaris (soft brexit) en relació amb el valor en els dos segons (hard brexit) és l’existència o no d’un acord de lliure comerç relativament ampli amb la UE, atès que un acord d’aquest tipus és un element clau que les empreses valoren quan decideixen establir relacions comercials, d’inversió o d’un altre tipus amb un país estranger. En concret, aquest element, reflectit, en gran part, al pilar d’«Accessibilitat» de l’ICIE, explica més de la meitat de la caiguda en l’índex del Regne Unit en cas de brexit dur. L’altra meitat de la caiguda respon a altres factors, com la pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors britànics, a causa d’una lliura més feble en relació amb l’euro, arran d’una situació macroeconòmica pitjor que la prevista en cas d’un brexit suau.
Així, aquest exercici mostra que, a mitjà termini, la certesa sobre el nou marc de relacions, un marc legal i institucional sòlid i les relacions comercials i econòmiques existents haurien d’afavorir el retorn a una certa normalitat, en la qual el Regne Unit continuaria sent un soci preferencial per a les empreses espanyoles. Tot i que, de nou, és important destacar que això no significa que, durant el procés de sortida del Regne Unit de la UE, la incertesa sobre el procés mateix pugui travar de forma notable les relacions d’internacionalizació d’Espanya amb el Regne Unit.
