Perspectives de creixement favorables per a Espanya

L'economia espanyola tanca el 1T 2014 amb registres que conviden a l'optimisme. Els indicadors disponibles per als primers mesos de l'any apunten a una acceleració del ritme de creixement. Així ho recull l'índex d'activitat econòmica de "la Caixa" Research, que situa l'avanç intertrimestral del PIB entre el 0,3% i el 0,6% en el 1T 2014, per damunt del 0,2% registrat en el 4T 2013. La nostra previsió, del 0,3%, es manté dins un rang acceptable de probabilitats, però sembla que el registre final pot ser una mica superior. De fet, la majoria d'institucions han revisat recentment a l'alça les previsions de creixement. El Banc d'Espanya, per exemple, ha incrementat la previsió de creixement del PIB del 2014 en 6 dècimes, fins a l'1,2%, i ha situat l'avanç del 2015 en l'1,7%. A més a més, el mapa de riscos també es desplaça cap a un terreny més benigne. Així ho recull l'últim informe sobre desequilibris macroeconòmics publicat per la Comissió Europea, en què destaca els importants avanços que ha fet l'economia espanyola per corregir els principals desequilibris. Tot i que encara queda camí per recórrer, això la situa en una posició més avantatjosa per aconseguir que el procés de recuperació vagi guanyant força al llarg d'enguany.

La inversió recupera el terreny perdut. Ja el 2013, l'avanç de la inversió en béns d'equipament va sorprendre positivament a l'alça, amb una taxa de creixement interanual que va tancar l'any en el 9,6%. En els primers mesos del 2014, les dades d'activitat industrial no han decebut, i tant l'índex PMI de ma­­nufactures com l'índex de producció industrial han continuat registrant progressos importants. Tot plegat queda recollit en la bona evolució de l'índex sintètic d'inversió en béns d'equi­­pa­­ment durant el 1T. Aquest dinamisme es tradueix, al seu torn, en un augment de la utilització de la capacitat productiva de la indústria manufacturera, que, en el 1T 2014, va arribar al 75,5%, percentatge que s'acosta, cada vegada més, a la mitjana històrica, propera al 80%.

El consum de les llars titubeja després de l'embranzida de les acaballes del 2013. Malgrat que, durant la segona meitat del 2013, el consum de les llars va sorprendre positivament, amb avanços del 0,5% intertrimestrals en el 3T i en el 4T, sembla que el ritme de creixement s'ha moderat en els primers compassos del 2014. Així ho suggereix l'evolució de les vendes al detall, que han frenat el ritme d'avanç fins al 0,3% interanual durant els dos primers mesos de l'any, enfront del 0,9% registrat entre els mesos de setembre i desembre del 2013. Aquest resultat contrasta amb l'evolució positiva de la confiança del consumidor, que, al març, va assolir màxims que no es registraven des del 2004. De fet, factors de fons com l'evolució del mercat laboral continuen sent favorables a la recuperació del consum de les llars, de manera que la desacceleració de les vendes al detall ha de ser interpretada com un fenomen temporal.

La creació d'ocupació s'intensifica. La millora del consum de les llars respon, en gran part, al canvi de tendència del mercat la­­boral. Serveixi d'exemple que ja fa sis mesos que es produeixen taxes positives de creació neta d'ocupació, en termes desestacionalitzats. El sector serveis, que ocupa més del 75% dels treballadors, continua sent el principal dinamitzador del mercat laboral, tot i que també s'observen signes clars de millora al sector industrial. Així mateix, la reactivació incipient del mercat laboral es reflecteix en la signatura de nous contractes d'ocu­­pació. Com és habitual en la fase inicial d'un procés de recuperació, la majoria de nous contractes són temporals. En els dos primers mesos del 2014, els contractes temporals van créixer el 15,8% interanual, enfront de l'augment del 2,1% dels indefinits. No obstant això, aquesta diferència es podria reduir, en els pròxims mesos, amb l'entrada en vigor de nous incentius a la contractació indefinida impulsats pel Govern.

L'ajust salarial es manté en el 4T 2013. Els guanys de competitivitat han estat fonamentals per impulsar la internacionalització de l'economia espanyola en els últims anys. De fet, en només cinc anys, les exportacions de béns i serveis han passat de representar el 27% del PIB al 34%. L'evolució recent dels costos laborals (en el 4T 2013, van recular el 0,3% intertrimestral) permet pensar que els guanys de competitivitat s'estan consolidant. De tota manera, també a la resta de països de la zona de l'euro el ritme de creixement dels costos laborals s'ha moderat en els últims mesos, la qual cosa ha frenat, de moment, els gua­­nys de competitivitat. L'evolució de la inflació a Espanya i a la zona de l'euro n'és un bon reflex. A Espanya, es manté en cotes molt baixes: al març, es va reduir en dues dècimes i es va situar en terreny negatiu, en el –0,2%. En part, aquest últim descens respon a factors temporals i previsibles, com la caiguda interanual dels preus turístics, tenint en compte que en­­guany la Setmana Santa se celebra a l'abril. No obstant això, a mesura que la recuperació de la demanda interna es consolidi, la inflació hauria d'anar dibuixant una tendència alcista. De tota ma­­nera, el diferencial amb la inflació de la resta de la zona de l'euro se situa en els 0,7 p. p. (a la zona de l'euro, la inflació es va situar en el 0,5% al març, i no es preveu una gran recuperació).

Es confirma el canvi de tendència de la concessió de crèdit nou a les empreses i a les llars. Les dades del febrer mostren un augment de la concessió de crèdit nou a les pimes (del 6,0% interanual) i al consum de les llars (el 6,3%). Aquest repunt, tot i que moderat, contribueix a frenar la caiguda de l'estoc de crèdit, que va passar del 9,8% del gener al 9,7% del febrer (sense te­­nir en compte el canvi metodològic introduït recentment, mit­­jançant el qual s'inclou el crèdit atorgat als establiments financers de crèdit). No obstant això, el desglossament del saldo de crèdit al final del 2013 mostra diferències significatives entre els diferents sectors productius. Destaca l'evolució del crè­­dit al sector serveis, que, en el 4T 2013, només va disminuir el 0,4% intertrimestral, enfront del 4,4% del crèdit a la construcció.

Les exportacions de béns guanyen vigor i les importacions, també. Malgrat que, en els últims mesos, el volum d'ex­­por­­ta­­cions ha avançat amb vacil·lació, les perspectives, amb el su­­port, sobretot, de la bona marxa de la demanda dels països de la zona de l'euro, continuen sent favorables. El bon comportament del sector exterior també es reflecteix en l'augment del nombre d'empreses espanyoles que desenvolupen alguna activitat exportadora, que han passat de les 97.100 del 2007 a les 151.000 del 2013. No obstant això, a diferència del que succeïa en anys anteriors, la recuperació de les importacions frenarà la contribució del sector exterior al creixement del PIB. Els fluxos comercials del gener permeten il·lustrar aquest nou escenari. Durant aquest mes, les exportacions de béns van augmentar el 5,4% interanual en termes reals, un registre lleugerament inferior al del 2013. El creixement de les importacions, en canvi, es va situar en el 6,5%, gairebé el doble del creixement mitjà registrat el 2013.

El sector públic tanca el 2013 amb un dèficit del 6,6% del PIB, una dècima per damunt de l'objectiu. Finalment, la desviació del saldo públic del 2013 de l'objectiu fixat per la Comissió Europea va ser petita. La notable contracció del consum públic en el 4T 2013, del 16,3% interanual, va intensificar l'ajust del saldo en els últims mesos de l'any i va reduir el dèficit final fins al 6,6% del PIB. Si es tenen en compte les pèrdues reconegudes per les ajudes a la banca, el dèficit puja al 7,1%. En qualsevol cas, malgrat que la correcció de només dues dècimes (6,8%) en relació amb el dèficit del 2012 sembli reduïda, és important te­­nir en compte que una part de l'ajust del dèficit del 2012 (apro­­xi­­madament, l'1% del PIB) es va aconseguir mitjançant l'adop­­ció de mesures temporals que es van consolidar el 2013. El des­­glossament del saldo de les diferents administracions no ofereix, tampoc, sorpreses significatives: les comunitats autònomes i l'Administració central no van assolir els objectius de dèficit fixats per la CE, de l'1,3% i del 3,8% del PIB, respectivament. En canvi, les corporacions locals i la Seguretat Social van complir els límits i van permetre compensar una part de la desviació de la resta d'administracions. De cara al 2014, el nou ob­­jectiu de dèficit fixa un ajust del saldo públic de 8 dècimes, fins al 5,8% del PIB. Una correcció que, atesos els plans pressupostaris presentats per les diferents administracions, sembla assumible.

El Govern continua adoptant mesures per garantir un creixement sostingut a mitjà i a llarg termini. Al març, va aprovar un Reial Decret-Llei per evitar el tancament d'empreses viables però amb problemes de liquiditat i amb una càrrega financera elevada (vegeu el Focus «RDL 4/2014: incentius a la reestructuració del deute de les empreses», d'aquest mateix Informe Mensual, per a una anàlisi més exhaustiva). Així mateix, durant el mes de març, va presentar també l'informe dels experts que ha de marcar les pautes de la reforma fiscal, que s'espera que estigui enllestida abans de l'estiu i que entri en vigor a partir del 2015. L'objectiu d'aquesta reforma és establir un marc fiscal eficient que contribueixi a l'ajust del dèficit públic i que estimuli el creixement. A grans trets, l'informe defensa que cal reduir les cotitzacions socials, augmentar la imposició indirecta i mo­­dificar la imposició directa, simplificant-la i ampliant les bases imposables.