Grècia: una nova etapa posttroica?

Grècia torna a ser el focus d'atenció a Europa. Després de la impossibilitat de triar president, l'anterior Govern va haver de dissoldre el Parlament i es van celebrar eleccions anticipades. Syriza, el partit que ha guanyat les eleccions, encara la legislatura amb la renegociació del deute i la flexibilització de les mesures d'austeritat com a principals promeses electorals que ha de complir. Analitzem la situació econòmica del país.

Des de l'inici de la crisi, el 2008, l'economia grega va acumular una contracció del PIB del 27%. Aquest descens va arribar al final cap a la meitat del 2014, quan Grècia va co­­mençar a créixer de nou, un avanç que l'FMI espera que es consolidi enguany amb un creixement del 2,9% anual. L'ex­­­­tensió dels desequilibris macroeconòmics gestats abans de la crisi va obligar el país a dur a terme mesures importants en diferents àmbits: des d'arranjaments en els comptes públics (el saldo públic primari va passar del –10,5% del PIB el 2009 a un superàvit del 0,8% el 2013) fins a guanys de competitivitat (els costos laborals unitaris1 s'han reduït el 14,3% des del 2007), passant per correccions dels desequilibris amb l'exterior (la balança per compte corrent va passar del –11,2% del PIB al 0,7%). Malgrat els avanços, la profunda contracció econòmica va em­­pènyer la taxa d'atur fins al màxim del 27,8%.

L'elevat nivell de deute públic continua sent el principal focus de preocupació, ja que se'n qüestiona la sostenibilitat. Malgrat que el deute públic va assolir el 175% del PIB el 2013, gairebé el 80% està en mans de creditors oficials (l'FMI, l'EFSF o el BCE) amb unes condicions avantatjoses. En primera instància, i malgrat els elevats nivells de deute, els costos de finançament són benèvols. Per exemple, el pagament dels interessos del deute va ser del 4,3% del PIB2 el 2014. No obstant això, en termes efectius, el cost va ser del 2,7%, ja que el BCE retorna al Tresor grec els interessos que rep del deute grec. Serveixi de referència que, a Itàlia, el cost del deute puja al 4,7% del PIB i, a Espanya, al 3,3%, i que els dos països tenen un nivell de deute públic molt inferior al de Grècia. A més a més, Grècia disposa, també, d'uns venciments folgats, de 16,5 anys de mitjana, clarament per damunt dels 6,3 anys del deute públic es­­panyol. En concret, el gros de la devolució dels préstecs amb els organismes oficials es concentra a partir del 2023.

El Govern entrant, per tant, afronta una situació econòmica i social molt delicada, amb importants venciments de deute públic en­­guany, però amb unes perspectives favorables a mitjà termini. Fa ja tres trimestres que l'economia grega ha co­­mençat a créixer, i el programa d'ajuda acordat amb la troi­­ca li ofereix unes condicions financeres que pot aprofitar per continuar adoptant mesures que assegurin una reducció duradora de la taxa d'atur i un creixement sostingut a mitjà i a llarg termini.

1. Costos laborals unitaris nominals en relació amb els 23 principals socis comercials.

2. Això és degut al fet que els creditors oficials van acceptar reduccions en els tipus d'interès dels seus préstecs amb Grècia.