Estats Units: un PIB més alt i més al dia
El 31 de juliol, l'Oficina d'Anàlisi Econòmica dels EUA (BEA) va publicar les estimacions del PIB del segon trimestre, que inclouen la revisió habitual de les dades dels últims anys. Aquesta vegada, però, va fer quelcom més, quelcom que fa cada cinc anys: una revisió exhaustiva de la sèrie del PIB, que incorpora l'últim cens econòmic (2012) i les noves taules input-output de referència (2007), però que, a més a més, introdueix canvis metodològics significatius i actualitza l'any base (del 2005 al 2009).
Aquests canvis, que es van aplicar a tota la sèrie des del 1929, comporten, de mitjana, una revisió a l'alça del nivell del PIB. El 2012, la xifra augmenta en 560.000 milions de dòlars (+3,6%). Per fer-nos en una idea, equivaldria a haver-li sumat tota l'economia sueca i una mica més. La principal novetat cal buscar-la en la comptabilització de la inversió en equipament, que explica dos terços de l'increment. Seguint les noves recomanacions d'estàndards de comptes nacionals de l'ONU, NSA 2008, l'antic epígraf Equipament i Programari (el 7,2% del PIB del 2012) es desdobla en Equipament (el 6,0% del PIB) i en Béns de Propietat Intel·lectual (és a dir, inversió en intangibles; el 3,9% del PIB). Els Béns de Propietat Intel·lectual inclouen el programari i l'exploració minera (abans ja inclosos en Equipament i Programari), però, a més a més, incorporen l'R+D i els originals artístics (espectacles, literaris, etc.), abans considerats béns intermedis. La despesa governamental, en incloure l'R+D de les entitats públiques, també augmenta (104.000 milions el 2012).
La resta de l'increment deriva de les millores estadístiques en la comptabilització dels serveis (en particular, els bancaris) i del canvi de criteri en la comptabilització d'alguns plans de pensions (els de prestacions definides), que passen a comptabilitzar-se pel criteri de meritació i no pel criteri de caixa —aquest canvi també implica una revisió de la sèrie de renda disponible (+2,3% el 2012).
La inclusió dels Béns de Propietat Intel·lectual com a inversió modifica el nivell del PIB i el creixement. Com que aquests béns estan estretament vinculats a la innovació —són un dinamitzador del creixement econòmic i de la productivitat—, el seu creixement secular és superior al de la resta de l'economia, motiu pel qual el creixement mitjà del PIB des del 1929 passa del 3,2% al 3,3%. Així mateix, el deflactor de preus del PIB és inferior, ja que el creixement del preu dels intangibles, que tenen un contingut tecnològic important, ha estat inferior al de la resta de béns. Així, entre el 2000 i el 2012, el deflactor del PIB va pujar el 28%, mentre que el dels Béns de Propietat Intel·lectual ho va fer el 7%.
A més curt termini, el nou PIB revela una recessió una mica menys profunda del que mostrava el càlcul anterior i una recuperació una mica més sòlida, amb un creixement, per al conjunt del 2012, que passa del 2,2%
al 2,8%. Gràcies a un PIB més elevat, les ràtios d'estalvi i de deute també milloren. El dèficit públic del 1T 2013 passa del 6,7% al 5,2% del PIB, i, en el mateix període, el deute públic brut baixa del 104,8% al 101,4% del PIB. D'altra banda, una renda disponible més elevada va comportar un estalvi de les llars en el 1T 2013 del 4,0% d'aquesta renda, netament per damunt del 2,5% estimat prèviament.
