Les exportacions espanyoles de béns en termes reals van continuar creixent a bon ritme el 2014: van augmentar el 4,6%, només lleugerament per sota del 5,8% de l'any anterior. No obstant això, les exportacions nominals van créixer un moderat 2,5% el 2014 (el 5,2% el 2013). El fet que explica el contrast entre les exportacions reals i les nominals és la caiguda del preu de les exportacions de béns. Es tracta d'una circumstància preocupant, ja que redueix les rendes del sector exportador en un moment en què el seu suport és essencial perquè el creixement econòmic sigui sostenible.
En un entorn en què l'economia espanyola guanya competitivitat, és lògic que el creixement del preu de les exportacions sigui menor, ja que, probablement, reflecteix un esforç de contenció de costos i de compressió de marges per part de les empreses exportadores. Així i tot, aquesta tendència s'ha intensificat en els últims trimestres. El preu de les exportacions acumula una reculada del 4,4% des del juny del 2012. Aquesta intensificació ha estat motivada, en gran part, per la forta reculada del preu dels minerals (en especial els metàl·lics), dels productes elaborats a partir d'aquests minerals i dels aliments. En concret, el preu de les exportacions del sector d'extracció de minerals metàl·lics ha disminuït gairebé el 20%, i el dels productes elaborats a partir d'aquests minerals, el 7%. Es tracta d'uns descensos importants, tenint en compte que els dos sectors representen, en conjunt, el 13% de les exportacions espanyoles de béns. En la mateixa línia, destaca la reculada recent del preu dels aliments elaborats (del 3,2% interanual al gener del 2015), que representen, també, al voltant del 14% de les exportacions espanyoles de béns.
En aquest sentit, el preu de les exportacions d'altres països amb una composició exportadora semblant a l'espanyola, és a dir, amb un pes important dels sectors miner, metal·lúrgic i agroalimentari, hauria d'haver patit, al seu torn, una caiguda similar. Aquest és el cas dels EUA, on els preus de les exportacions, empesos pel descens dels preus dels productes miners i agrícoles,1 acumulen, també, diversos trimestres de disminució.
Aquesta evolució del preu dels minerals i dels aliments s'emmarca en el final de l'anomenat «supercicle de les primeres matèries», un fenomen global que va tenir lloc durant la dècada dels 2000 i que va situar en màxims el preu dels minerals i dels productes agrícoles. El supercicle va tenir el suport de la demanda creixent de la Xina i d'altres grans emergents i de factors financers, com els baixos tipus d'interès, que van afavorir la recerca de rendiments en actius alternatius.
Així, lluny de tractar-se d'un fet aïllat, la caiguda del preu de les exportacions observada en el cas espanyol és conseqüència d'un fenomen global: també s'adverteix un alentiment del ritme d'avanç del preu de les exportacions a nivel mundial, que va més enllà del recent declivi provocat per l'enfonsament del preu del petroli. Per tant, cal esperar que, a mesura que el preu de les primeres matèries es vagi estabilitzant, les exportacions en termes nominals tornin a créixer en paral·lel a les reals, la qual cosa hauria d'afavorir un creixement econòmic més equilibrat i, per tant, més sostenible a llarg termini.
1. La caiguda més important del preu de les exportacions nord-americanes en els últims mesos ha estat propiciada per l'enfonsament dels preus de certs productes agrícoles i miners, amb un pes important als EUA.
