Espanya supera amb escreix els gairebé 65 milions de visitants amb què va tancar el 2014 i s'encamina a batre una nova marca històrica en el nombre de turistes internacionals que rep a l'any. El país s'ha consolidat com una de les destinacions turístiques favorites del món: l'any passat va ocupar la tercera posició en afluència de visitants estrangers, per darrere de França i dels EUA, i la segona en ingressos, superat només pels EUA.
La bona marxa del sector turístic a nivell mundial durant els anys de crisi ha estat un suport significatiu per als
països que, com Espanya, comparteixen un important pes del sector.1 Segons un informe recent sobre competitivitat turística elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, les xifres de passatgers aeris, d'ocupació hotelera i de visitants internacionals han recuperat ràpidament les tendències prèvies a la crisi global.2 El sector turístic espanyol, a més a més, s'ha beneficiat de la difícil situació que travessen alguns països del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient.
En concret, el sector turístic ha estat un dels pocs que no solament no ha destruït ocupació, sinó que n'ha creat. Així, entre el juny del 2006 i el juny del 2015, el nombre de treballadors del sector va augmentar el 15% (van passar d'1,9 a 2,2 milions), unes magnituds que contrasten amb la caiguda superior al 8% que va patir el total d'ocupats a nivell nacional. I malgrat que és cert que la qualitat de l'ocupació que es crea a la indústria turística sol ser inferior a la mitjana nacional, tal com ho apunten la inferioritat dels salaris (el 16% per sota de la mitjana) i la major temporalitat dels llocs de treball (del 33%, enfront del 23% nacional), vinculada a l'estacionalitat del turisme que rep el país, encara elevada, la seva capacitat de resistència davant els embats de la crisi és un element que juga al seu favor.
Sens dubte, la bona marxa del sector turístic espanyol té molt a veure amb el seu grau de competitivitat. En l'actualitat, Espanya se situa al capdavant del rànquing de competitivitat turística i de viatges, segons l'informe biennal que també elabora el Fòrum Econòmic Mundial. Aquest rànquing es basa en els factors i en les polítiques que afavoreixen el desenvolupament i l'èxit del sector turístic de cada país i s'estructura en quatre índexs, que, al seu torn, engloben diferents pilars (14 en total), entre els quals Espanya destaca en els recursos culturals i naturals i en la majoria d'infraestructures relacionades amb el sector turístic. En canvi, se situa per sota de la mitjana d'Europa en l'entorn dels negocis. Un bastió que, a més a més, no sembla que s'hagi pogut conquerir en els últims anys:3 mentre que Espanya se situava, el 2008, en la posició 56, en l'informe del 2015, va caure fins a la posició 100 d'un total de 141.4 De la mateixa manera, la relació competitivitat-preu del sector, malgrat trobar-se en la mitjana europea, no ha millorat en aquests anys en relació amb el total de països analitzats. Un fenomen que pot sorprendre, tenint en compte la contenció salarial i els avanços moderats dels preus espanyols en aquest temps. Malgrat que la reculada en aquest pilar s'explica per la incorporació en l'informe de països molt competitius pel que fa als preus, i no tant per un estancament d'Espanya en aquest àmbit, evidencia la necessitat de seguir una política que mantingui la competitivitat del sector.
Així, doncs, la rellevància del sector turístic en l'economia espanyola, la seva resistència i el seu enorme potencial, més enllà, fins i tot, del seu atractiu en termes d'història, de cultura i de paratges naturals, conviden a reflexionar i a actuar sobre les vies de millora de la competitivitat del sector. Potenciar una oferta turística menys estacional, fomentant, per exemple, l'esfera dels negocis o la gastronomia, podria impulsar la indústria turística i ajudar a reduir l'elevada temporalitat del mercat laboral.
1. A Espanya, el sector turístic representa al voltant de l'11% del PIB i el 12% en termes d'ocupació, lleugerament per damunt de la mitjana mundial (el 10% del PIB i el 9% de l'ocupació).
2. World Economic Forum, Travel and Tourism Competitiveness Report (2015).
3. Des del 2007, any en què es va començar a elaborar l'índex de competitivitat turística i de viatges.
4. Malgrat que, el 2015, hi ha hagut un canvi metodològic en l'elaboració dels pilars i malgrat que el nombre de països s'ha incrementat, la caiguda de gairebé 50 posicions per part d'Espanya assenyala un àmbit en què cal millorar.
