Turisme 2.0: oportunitats i reptes
El desenvolupament de les noves tecnologies i, en especial, l’ús generalitzat d’internet revolucionen la manera com treballem, consumim i ens relacionem. La digitalització de l’economia arriba també al sector turístic, el qual es transforma per donar resposta a un món més connectat, on la línia entre els canals online i offline està cada vegada més desdibuixada. En aquest article, analitzem l’impacte que tenen els avanços tecnològics en el sector i com poden transformar-lo en el futur.
El turisme es veu considerablement influenciat pels avanços tecnològics dels últims anys. Amb la irrupció de les noves tecnologies, han aparegut noves empreses nascudes en l’esfera digital, que han transformat de manera radical una part de la cadena de valor del sector (vegeu el primer gràfic). Aquest impacte és especialment elevat en la fase inicial del cicle de compra, on plataformes digitals com les agències de viatges online o els motors de cerca han modificat una gran part de la contractació de serveis turístics. A mesura que aquests nous actors han anat «revolucionant» el sector, empreses ja establertes s’han vist forçades a ajustar els processos de producció per continuar sent competitives. D’una banda, proveïdors tradicionals de serveis turístics han canviat dràsticament la manera com operen per poder arribar al client digital (per exemple, mitjançant campanyes publicitàries a la xarxa i de les xarxes socials). De l’altra, sectors com el del transport i l’allotjament han aprofitat les oportunitats que la digitalització i l’automatització ofereixen per millorar l’eficiència del procés productiu. En aquest sentit, el registre de clients a través de màquines d’auto check-in a aeroports i a serveis d’allotjament és un exemple de com l’adopció de noves tecnologies pot contribuir a reduir els costos operatius per a l’empresa i el temps d’espera per al client.
En canvi, en la fase de destinació, atès que els serveis oferts són molt intensius en mà d’obra, en especial al punt de contacte amb el client, i per la naturalesa del bé final que s’ofereix, l’impacte de la digitalització és molt menor. No obstant això, a mitjà termini, avanços en l’«internet de les coses», en la robòtica mòbil i en la intel·ligència artificial tenen potencial per revolucionar encara més el sector, ja que permetran a les empreses redefinir la manera com proveeixen els béns i els serveis, simplificant operacions i millorant l’experiència del client (per exemple, mitjançant serveis més personalitzats).
Malgrat les múltiples oportunitats que ofereix la tecnologia, la seva adopció és vista, a vegades, amb suspicàcia, a causa de l’impacte disruptiu que pot tenir al mercat laboral. En efecte, el sector turístic és un motor de creació d’ocupació, i preocupa que deixi de ser-ho a mesura que es generalitzi al sector l’ús d’aquestes noves tecnologies. Per avaluar l’abast d’aquest impacte, hem estimat el risc d’automatització del sector a mitjà termini. Per fer-ho, ens hem basat en un estudi dels professors Carl Frey i Michael Osborne, de la Universitat d’Oxford,1 que analitza la probabilitat que cada ocupació pugui ser automatitzada amb la tecnologia actual i la que es desenvolupi en els 20 propers anys, juntament amb les estimacions realitzades per al cas espanyol al Dossier «Les noves tecnologies i el mercat de treball».2 D’aquesta manera, hem traslladat el risc d’automatització de cada professió al conjunt de branques d’activitat del sector turístic espanyol.
Segons aquestes estimacions, el 58% dels llocs de treball actuals del sector turístic espanyol tenen un risc elevat (amb una probabilitat superior al 66%) de ser automatitzats a mitjà termini, una xifra superior a la de la resta de sectors de l’economia. Per a la resta de l’ocupació al sector, el 26% té un risc mitjà (entre el 33% i el 66%) i el 16%, un risc baix (inferior al 33%). Entre les professions amb un risc elevat de ser automatitzades tenim els comptables, els administratius de suport i els empleats de serveis d’informació al client. A l’altre extrem, tenim les professions que requereixen més creativitat (crítics gastronòmics) o interacció social (gerents i monitors d’activitats recreatives).
Aquesta anàlisi mostra que, molt probablement, en els propers anys, el mercat laboral turístic experimentarà un canvi profund. No obstant això, l’automatització de professions no implica, necessàriament, la destrucció neta d’ocupacions. En primer lloc, perquè l’adopció de noves tecnologies depèn del seu cost en relació amb altres factors productius, com el de la mà d’obra. En segon lloc, perquè l’automatització ofereix la possibilitat de canviar la naturalesa d’algunes feines del sector i genera noves oportunitats d’ocupació. En aquest sentit, l’adaptació i la flexibilitat de la força laboral seran clau per facilitar aquesta transició, ja que el conjunt d’habilitats que es requeriran en el futur seran diferents a les demandades avui dia.3 Finalment, la velocitat a la qual s’adoptin aquestes noves tecnologies no és evident, ja que també dependrà d’aspectes legals i institucionals.
La digitalització també ha donat més visibilitat i més accessibilitat a l’economia del consum col·laboratiu o sharing, un aspecte que té una incidència especial al sector turístic. En general, les plataformes digitals han facilitat la creació de mercats «online» per a l’ús temporal de béns i per a la prestació de serveis entre particulars (peer-to-peer). Aquest augment d’oferta ha estat positiu per al consumidor, atès que ha enriquit el ventall de béns i de serveis disponibles al mercat i/o n’ha fet disminuir el preu. En el cas del turisme, el sharing ha guanyat popularitat en oferir la possibilitat de contractar experiències locals úniques i personalitzades, un servei cada vegada més demandat.4
No obstant això, l’economia del sharing i el ràpid creixement que ha experimentat en els últims anys representen un important desafiament regulador, ja que moltes d’aquestes activitats no estan recollides en la legislació actual. Això en dificulta el control i impedeix que es pugui garantir un nivell adequat de protecció del consumidor, així com la seguretat i la qualitat del servei ofert. Al mateix temps, pot generar situacions de competència deslleial cap a les empreses ja establertes, les quals, a diferència dels nous participants al mercat, estan subjectes a una normativa més estricta. Una altra qüestió important en aquest sentit és que, en algunes ocasions, és més difícil assegurar el compliment de la normativa fiscal. D’una banda, perquè la falta d’un marc legal ben definit pot afavorir que algunes d’aquestes empreses digitals s’acullin als règims fiscals que els són més favorables en altres països i, de l’altra, perquè es tem que, a vegades, les transaccions que es produeixen es puguin mantenir en l’economia submergida. Al sector turístic, a més a més, és especialment important que es desenvolupi un marc regulador ben definit, perquè moltes d’aquestes activitats generen externalitats negatives. En concret, la falta de cobertura reguladora pot tenir un impacte sobre la configuració urbana i sobre la convivència de pisos turístics i residencials.
És important, per tant, assegurar-se que es disposa d’un marc legal capaç de donar resposta a aquesta nova realitat, sense que això comporti una restricció a la innovació i a l’adopció de noves tecnologies ni una limitació no raonable a l’entrada al mercat de nous participants. L’harmonització del marc regulador a nivell europeu comportaria una millora en aquest sentit, ja que, en quedar registrades totes les transaccions, facilitaria el control d’aquestes activitats i la recaptació d’impostos. D’altra banda, una major seguretat jurídica ajudaria el sector a desenvolupar tot el seu potencial.5
En definitiva, la «revolució» digital transforma molts sectors, entre ells el turisme. Això ofereix moltes oportunitats, però també genera nous desafiaments, com la gestió de l’impacte de l’automatització sobre l’ocupació i l’adaptació del marc legal a un entorn de canvi ràpid.
Roser Ferrer
Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank
1. Frey, C. i Osborne, M. (2013), «The Future of Employment: How susceptible are Jobs to computerisation?», Working Paper.
2. Vegeu l’article «Arribarà la Quarta Revolució Industrial a Espanya?», al Dossier de l’IM02/2016.
3. Vegeu l’article «Com aprofitar l’impacte positiu del canvi tecnològic en l’ocupació?», en el Dossier de l’IM02/2016.
4. OCDE (2016), «Tourism Trends and Policies 2016», OECD Publishing.
5. European Commission (2016), «European agenda for the collaborative economy - supporting analysis», Commission Staff Working Document.
