Portugal: l’horitzó s’aclareix per al sector turístic

La majoria de les restriccions implantades per al control de la pandèmia s’han aixecat i els viatgers es mostren menys recelosos, la qual cosa es tradueix en una recuperació de la mobilitat associada a l’oci. I les xifres així ho confirmen: en el 1T 2022, les exportacions de serveis turístics en la balança per compte corrent van assolir ja un valor equivalent al 95% del que van registrar en el mateix trimestre del 2019. En aquest article, aprofundim en les xifres del sector per obtenir un retrat més detallat de la trajectòria de la recuperació del turisme, que identifica les grans tendències i apunta pistes per a la resta de l’any.

Un dels senyals més recents de la recuperació del turisme es detecta en les dades del sector hoteler de l’abril, quan, per primera vegada des de l’inici de la pandèmia, el nombre d’hostes i de pernoctacions es va situar l’1,6% i l’1,1%, respectivament, per damunt dels valors del mateix mes de l’any anterior a la pandèmia. No obstant això, cal destacar un matís, ja que el ritme de recuperació del turisme per part dels residents és més forta que el dels estrangers. Així, mentre que el nombre de turistes domèstics es va situar el 14% per damunt de la xifra de l’abril del 2019, el de turistes no residents es va situar encara el 6% per sota.

Pel que fa a la categoria de turistes estrangers, el comportament tampoc no és homogeni, com s’observa al primer gràfic. Fins al 4T 2021, constatem que, en el cas dels procedents de països europeus, la recuperació era més forta, és a dir, que la bretxa amb els números del 2019 és menor si la comparem amb els turistes procedents d’altres continents. Ja a l’abril del 2022, observem que alguns països emissors (els EUA i el Brasil) van reduir aquesta bretxa de forma més significativa que en el cas, sorprenentment, dels turistes procedents de la veïna Espanya. D’altra banda, els quatre mercats emissors més grans abans de la pandèmia (el Regne Unit, Alemanya, Espanya i França), que, en conjunt, representaven el 2019 gairebé la meitat dels turistes estrangers que visiten Portugal, presenten també diferències entre ells pel que fa al ritme de recuperació. A l’abril, el Regne Unit (el +6%) i Alemanya (el +48%) ja van superar la xifra del 2019, mentre que França (el –11%) i, principalment, Espanya (el –34%) encara queden lluny.

Si ens fixem en el nombre de turistes amb una perspectiva regional, constatem que l’Alentejo i les Açores van ser les destinacions que van registrar les menors caigudes de turistes durant l’agressiva onada pandèmica del 1T 2021, en contrast amb l’Algarve (el –89%) i amb Lisboa (el –86%). Això es podria explicar no solament perquè els turistes buscaven destinacions amb menys aglomeració de persones, sinó també, en el cas de Lisboa, per una caiguda significativa dels hostes associats als viatges de negocis per a reunions, congressos i altres esdeveniments de tipus professional. Les zones del país que van contribuir de forma decisiva al fet que el nombre d’hostes fos a l’abril superior al mateix període del 2019 van ser el Nord, l’Alentejo i Madeira; aquesta última es va situar el 29% per damunt de la xifra del 2019.

Pel que fa a la tipologia d’allotjament, les últimes dades mostren també que els hotels de més categoria (de 4 i 5 estrelles) són els únics que superen el nombre de pernoctacions de l’abril del 2019. Les famílies amb més recursos van ser les que van acumular més estalvis durant el període pandèmic i ara, en aixecar-se les restriccions, els canalitzen cap a l’oci i els viatges. Un altre fet destacable són els allotjaments en establiments rurals, on les pernoctacions van superar ja, en el 3T 2021, les del mateix període del 2019 i, des del 4T 2021, han estat superiors al 30% de manera consistent. En una primera fase de la pandèmia, la demanda d’aquests allotjaments s’explicava per la possibilitat de fer vacances amb més distància social, però, en l’actualitat, sembla que representa una tendència més persistent de descobriment de destinacions alternatives a les més tradicionals/massificades, i també un tipus de turisme amb una major marca de sostenibilitat (aspecte cada vegada més valorat).

Algunes dades, com la recuperació del trànsit de passatgers per avió, aporten optimisme per al que queda d’any. D’una banda, s’observa una recuperació del nombre de rutes directes (connexions entre aeroports), que, el 2019, era de 196 i que va caure en 45 rutes el 2020 i en 20 el 2021, mentre que, per a aquest estiu, la IATA1 ja n’espera 191. És a dir, es preveu una capacitat instal·lada compatible amb una recuperació gairebé plena del sector.

L’evolució del nombre de vols corrobora les perspectives de recuperació, ja que el diferencial en relació amb el nombre de vols del 2019 ha anat disminuint des del març. Com s’observa a l’últim gràfic, al maig, aquesta bretxa va ser només del –2%, i, en la primera meitat de juny, el nombre de vols és només el –1% en comparació amb el mateix període del 2019.

Si ens centrem en el període més fort del turisme nacional, les dades sobre reserves de vols per a la temporada d’estiu divulgades recentment pel WTTC2 són molt encoratjadores: Portugal és la quarta destinació més popular d’Europa per a aquest estiu, amb només el –9% d’arribades en relació amb el nivell anterior a la pandèmia. Aquest nivell és superat en mercats emissors com els dels EUA, els Països Baixos, Dinamarca i Alemanya en un 41%, un 36%, un 29% i un 11%, respectivament. No obstant això, el to optimista no ens ha de fer oblidar un dels canvis de comportament que ha sorgit en els últims temps: els turistes esperen tenir la possibilitat de cancel·lar les reserves cada vegada més a prop de la data del viatge.

En resum, malgrat els possibles obstacles a aquesta dinàmica derivats de la inflació, de les noves variants de la COVID o d’una potencial extensió territorial de la guerra a Ucraïna, les dades actuals donen peu a l’optimisme.